El Shams Lounge

Des del novembre passat fins aquest mes de juny he estat treballant en un bar chill-out els caps de setmana per la nit. En realitat no m’agrada treballar de nit, però va bé per guanyar-se uns quants euros fent poques hores. Si hagués decidit fer aquesta feina fa tres anys segurament l’hagués gaudit més, perquè llavors encara era la noia fiestera que sempre he estat. Possiblement perquè l’oci nocturn ja no em crida tant vaig aprofitar per omplir aquestes hores fosques treballant. Però m’he quedat masses mesos sense matins de cap de setmana i sense sopars entre amics, que improvisadament havíem de fer entre setmana. Els matins lliures es troben a faltar molt, i més quan tens una època en què prefereixes viure de dia i no de nit (estic en decadència, ho sé). He trobat a faltar els cafès amb llet amb un croissant llegint el diari en una terrasseta o els dinars domingueros després d’una llarga passejada. A més, a mi el canvi d’horari continu em posa de mal humor, i les tardes dels caps de setmana acostumava a estar massa adormida i sense ganes de fer res. Però com al bar estava bé i tampoc volia sortir del tipus de vida que he portat aquest curs vaig aguantar.
El bar es diu Shams Lounge, fa un any més o menys que és obert i és molt i molt maco (veure foto). Està al carrer Sant Lluís amb Escorial, prop de la plaça Joanic (encara és Gràcia). Ja a l’entrada, les quatre torxes amb foc que s’encenen en horari nocturn conviden a passar i a endinsar-se en un ambient totalment exòtic i oriental. Dues estatuetes de dos budes que sustenten una espelma entre les mans et donen la benvinguda. A la primera part del bar o, millor dit, del lounge, estan les primeres taules i cadires de bambú, fetes a mida exclusivament per al bar a Bali. Passades les primeres taules està la llarga barra, darrera de la qual els amables, joves i competents cambrers i cambreres fan uns còctels i uns combinats boníssims. La part de darrera és molt maca: les taules són més grans i, al final, hi ha un llit-chill out que convida a jeure-hi durant moltes hores, a lo romano. Els petits budes-espelmes il·luminen suaument cada taula a partir de les 11 de la nit, que és quan es baixa la intensitat de la llum artificial del local. Bé, no faré una descripció detallada del lloc perquè hi ha molts detalls i ara no tinc temps de concentrar-me però, si hi aneu, segur que us agradarà. L’especialitat del bar són els còctels (concretament en fan 48) i, especialment, els mojitos, les caipiroskes i les caipirinhes. Si us agraden les maduixes preneu una caipiroska, a mi m’encanta. El mojito també és molt bo: sincerament és el més bo que he provat mai a Barcelona (també ho han dit alguns clients, eh); afortunadament jo conec el secret que mai explicaré! La música acostuma a ser òbviament chill-out, però a vegades també posen pop-rock o dance suau. El bar ja ha sortit publicitat a totes les revistes d’oci dels diaris. Precisament, al Sortim de l’Avui va sortir un primer pla de la meva cara gens improvisat on semblo una bruixa.
Dos parells de coses si us animeu a anar-hi: el bar s’acostuma a omplir bastant els dissabtes a la nit i l’ambient es carrega de fum (està permès fumar). Si sou de caire tranquil aneu-hi el dijous o divendres a la nit. A partir de les 23 hores la part de darrera està reservada per a grups de més de 6 o 7 persones, així que si sou menys us posaran a la part de davant, on les taules són més petites. La idea és no posar un grup petit allà on entra un grup gran, una lògica empresarial comprensible que no tots els clients acostumen a entendre. Entre setmana no crec que hi hagi aquests problemes de taules, però les nits de divendres i dissabtes sí. La clientela és molt variada, l’edat oscil·la entre els 18 i els cinquanta i pico anys: el chill-out i l’exotisme uneixen generacions. També és molt international: és normal sentir-hi parlar a la clientela més facsion en anglès, italià o francès. Els caps de setmana tanca a les tres de la matinada i l'única sala on es pot anar a ballar després és l’Almodóvar de la plaça Joanic, mític pels del barri de tan cutre que és (si esteu borratxos o amb el puntillo és divertit). Però, bé, el bar és tranquil i no té ànima de ser un lloc de pas, sinó el lloc definitiu on passar una nit afable i lleugera entre amics, amb la parella o l’amant.