Dietari d'una tonta tarda de dissabte

Tarda de pluja i de vent a Brighton. No em penso moure de casa, aquest matí he tornat de les botigues del centre massa mullada com per tenir ànims de tornar a sortir. El planing és, doncs, xocolata desfeta, pastís boníssim que ha fet l’escocesa i llibre. Entre els llibres que ja fa setmanes que em vaig comprar al Waterstone’s i els que hi ha a la prestatgeria del menjador de la casa ho tindré difícil per escollir. Hauria de continuar amb l’Empire, però em ve de gust llegir novel·la. Llegir en anglès no és de les coses més complicades de l’idioma. Com tothom bé sap perquè tothom ja ha viatjat molt, el més complicat de l’anglès és entendre’l i pronunciar-lo correctament. El llegeixo i em sento super guai perquè o l’entenc bé o em puc fer una idea del que estic llegint, però després encenc la tele i em desanimo. Em sento idiota quan parlo en anglès amb l’escocesa i sento que domino l’idioma quan el parlo amb un estranger.

El vent bufa molt avui, moltissim. Vaig a paraigües per mes, i perquè els apuro molt. És una tarda de dissabte tonta, més tonta que les de diumenge. Dic que llegiré però segurament no obriré cap llibre i encendré la tele pensant que més important que llegir és fer oïda. M’agrada la casa, m’agrada molt la casa, és com per quedar-s’hi a viure. M’hi quedo a viure? A vegades penso que seria capaç de quedar-me a viure a qualsevol indret del món on m’hi trobés relativament bé, això sí, portant a la maleta tres o quatre persones. En la distància te n’adones de qui són aquestes persones elementals, sense les quals el teu petit món s’aniria avall. Bé, això últim és mentida, no cal anar-se’n tan lluny per adonar-se’n d’això.

Avui per fi m’he comprat un secador de cabell. Durant tres mesos no m’he assecat el cabell després de dutxar-me, però ara porto una setmana refredada i ja no és plan de sentir el calfred a l’esquena del cabell mullat. És un secador rosa fuxia molt xulo, amb un difusor que em farà uns rínxols de pel·lícula. Tinc ganes de sortir de festa, de posar-me un vestit cenyit, de beure Southern Comforts i de ballar fins que el meu cos quedi xop de suor. Però avui fa massa fred i, en realitat, em fa molt de pal sortir. A més, m’agrada sentir com cruixen les finestres per la força del vent mentre jo estic calenteta a casa, a la meva casa anglesa que cada dia m’agrada més.

“He vingut a aprendre l’anglès”, em dic quan em sento una mica perduda, quan sento que en comptes d’estar en una agència de viatges hauria de ser a Barcelona treballant de periodista o d’alguna cosa semblant. Pensaments que només són pensaments perquè òbviament em quedaré a Anglaterra uns quants mesos més, preparant-me no sé ben bé per a què, però preparant-me.