Quan érem artistes

Fa nou i vuit anys vaig col·laborar a la famosa obra de teatre Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres. Sempre que arriba el Nadal no puc evitar no recordar aquells dos anys en què em vaig sentir una artista de cap a peus. M’ho vaig passar molt bé. L’obra de teatre estava organitzada per l’esplai de l’església de Els Carmelites (a l’Avinguda Diagonal amb Roger de Llúria). Era l’església predilecta de la meva escola de monges, on sempre hi anàvem a fer les misses importants i els concerts de cors de nadales. He d’admetre que aquest era el moment més emocionant de l’any lectiu per a mi, el moment en què cada curs havia de cantar la nadala que havia estat preparant durant dos mesos a la classe de música. D’aquesta manera, doncs, em coneixia a totes les persones que d’alguna manera o altra feien alguna cosa en aquesta església (exceptuant a Déu, que mai ens vam acabar d’entendre). No vaig ser de l’esplai de l’església, però alguns companys de la meva classe hi anaven els caps de setmana. Als 16 anys una amiga em va preguntar si volia interpretar una de les fures de l’infern de l’obra, a la qual cosa vaig dir que sí de seguida: dels 10 als 13 anys vaig fer teatre a l’escola, i m’ho vaig passar teta interpretant tot tipus de papers, per estranys que fossin. L’any següent em van dir de fer de fura de l’infern i de l’àngel Sant Gabriel, i també els vaig dir que sí. A l’obra participaven nens, joves i adults madurs. Les persones del públic, que arribaven a ser més de 100, havien de pagar fins i tot 500 pessetes per entrar-hi, i la platea del teatre s’omplia els dos caps de setmana que representàvem l’obra. Recordo aquella manera de córrer nerviosa entre els passadissos de darrera de l’escenari, aquells malaltissos assaigs generals on res no sortia i els canvis continus de roba, sobretot l'any que vaig fer els papers d’àngel i de fura. Els dos anys vaig interpretar la fura de l’avarícia que, sens dubte, era un paper molt més divertit que el de l’àngel. Els altres actors i actrius em deien que pel meu aspecte (cabell arrissat i clar, cara pàl·lida i de nena dolça) em quedava millor el paper d’àngel. "Ah, què innocents", pensava jo. A mi m’agradava interpretar molt més el paper de fura, en part perquè portava una màscara vermella que aconseguia fer desaparèixer tota la vergonya que pogués sentir sobre l’escenari i perquè, per presentar-nos davant el públic, les fures ens vam currar un ball amb música rock molt bo. Interpretar en una mateixa obra l’àngel i una fura és tota una experiència: la part bona i la part dolenta, la veu agressiva i cridanera de la fura vermella i la veu plana i segura de l’àngel amb túnica blanca. Una espècie de desdoblament de la personalitat controlat. L’any següent em van dir de deixar la fura i l’àngel i de fer un paper amb molt més de text, però em vaig acollonir i els vaig dir que no, posant d’excusa que no tindria temps de preparar-me el paper a causa dels difícils exàmens de segon de batxillerat.
Últimament sento com si necessités tornar a fer aquest tipus de coses, aquestes coses que només les fas quan ets adolescent. El teatre, la música, el piano, el cant... activitats artístiques que, un cop comences la universitat o el que sigui que facis després del batxillerat, desapareixen de la teva vida perquè treuen temps i no aporten res d’útil. I no és fins passats uns anys que tornes a sentir la cosa aquesta d’expressar-te, de tornar a fer el que vas començar a fer quan només tenies 10 anys. Ballar, cantar, actuar... Hi ha activitats que, encara que sigui com a hobby, mai no les hauríem de deixar de fer, i més si la teva professió d’artístic en té poc. Faci el que faci, jo no vull deixar mai de cantar ni de tocar el piano ni de dansar encara que sigui davant del mirall. No es pot deixar extraviar la sensibilitat ni molt menys deixar-la caure cap a les profunditats de la nostra personalitat, sense rumb ni sense cap tipus de corrent que l’empenti, com si fossin les aigües estancades d’uns gorgs, desaprofitades entre tanta sequera perquè l’home no n’ha sabut treure el partit adequat.

(Bon Nadal, Feliç Sant Esteve i Bon any)