Banys públics

Dilluns passat, un dia abans de tornar cap a la gelada Anglaterra, vaig anar a Aire de Barcelona per gaudir d’un dels meus regals de Nadal. Potser no esteu al cas del que és aquest petit paradís barceloní perquè és molt nou, va obrir les seves portes el passat mes de setembre. Doncs per 24 euros podeu estar durant una hora i mitja banyant-vos relaxadament als banys àrabs d’aquest espai situat al Passeig Picasso. Si pagueu més també us poden fer uns massatges que no puc dir com són perquè no els vaig provar... quan hi torni. Hi vaig anar amb la meva germana i, com era d’esperar, vam arribar-hi uns minuts tard. La cosa funciona per torns i a cada torn hi poden entrar un número limitat de persones. Per sort, ens van deixar entrar al torn que ens tocava, cosa que, en sortir, vaig agrair molt. Als vestuaris ens vam posar els biquinis i les sabatetes i la tovallola que et donen i vam baixar les escales cap a la zona dels banys públics. En arribar-hi la primera frase que se’m passar pel cap va ser: "Déu meu, aquí jo faria una festa". Allà dintre et sents una vertadera romana rica gaudint dels teus luxes. Del jacuzzi (o piscina amb miraculoses bombolles) pots passar a una altra piscina amb aigua calenta i salada, d’allà ficar-te en una d’aigua freda i d’allà passar al bany turc (o sauna amb calor humida). Entre els assistents, hi abundaven les parelles, tant joves com grans, i també hi havien trios d’amigues o amics de qualsevol edat.
Mentre em relaxava en una de les piscines d’aigua calenta em va semblar sentir el crit d’una dona, com si tingués un orgasme. Vaig mirar encuriosida d’on podria haver sortit aquell crit però no em va semblar veure res. "Aquest lloc desperta la imaginació", vaig pensar. Mentre observava la concurrència em vaig adonar que les persones quasi bé no parlaven, i si alçaven molt la veu algú els hi cridava l’atenció. Entre els xiuxiueigs, la música exòtica, la il·luminació tènue i les espelmes, el so de l’aigua i els cossos relaxats que es movien com si anessin a càmera lenta es forma un ambient lleuger amb una tensió eròtica molt recomanable; un lloc on constantment et creues la mirada amb els altres sense mai sentir-te observada, ans al contrari, en una harmonia molt maca. Abans d’entrar al bany turc, la meva germana es va voler submergir a la petita piscina d’aigua freda i, en fer-ho, va fer un crit de tan gelada que estava l’aigua. En adonar-me d’on havia sortit el crit que anteriorment havia sentit d'una altra dona vaig riure cap endintre i vaig anar camí del bany turc. Entre tanta calor a vegades m’estresso perquè sento que em falta l’aire, però la temperatura del bany turc és més suportable que la de la sauna i l’aroma mentolat és una delícia que sembla que et netegi els pulmons. Entre bany i bany pots seure en una zona habilitada i prendre aigua o té, tant com vulguis.
Sense quasi adonar-nos del temps, va venir un dels nois que treballaven als banys (que déu n’hi do també) i va començar a tocar unes campanetes. "Ai, mira, ara ens faran un espectacle i tot", vaig pensar. Però, no, això significava, malauradament, que el nostre torn havia acabat. Un cop dutxades i canviades vam sortir d’Aire de Barcelona amb el cabell encara xop. Mentre caminàvem em vaig embadalir amb el color blanc-net de les meves mans i de tan fina i suau que estava la meva cara. Vaig sortir-hi tranquil·la i relaxada, i amb ganes de tornar a uns banys públics. Llavors vaig recordar que al costat de la meva casa anglesa tinc un Spa on, això sí, només s’hi pot entrar despullat...