Sortida

Sortideta curta a la Vilella baixa, un poble petit de El Priorat. Una amiga (ai, si no fos per les amigues!) em va convidar a estar uns dies a la seva casa de 1830, on antany la seva família feia vi. És un poble de pujades i baixades molt pronunciades i que sembla sortit d’una pel·lícula d’època medieval. Algunes cases (com la seva) estan construïdes sobre un barranc, cosa que fa bastant impressió de veure de lluny, a part de bonic. Per aquesta panoràmica, un poeta (no sé qui) va anomenar a la Vilella baixa el New York del Priorat, relació que, tot sigui dit, vaig trobar una mica desorbitada. El silenci es encantador. La finestra del menjador convidava a atansar-s’hi i a quedar-se molts minuts allà badant, contemplant el paisatge. Quan jeia al sofà sentia la serenitat corporal i quasi espiritual i, al mateix temps, la inquietud de pensar que aquella pau que semblava emergir d’entre les muntanyes i del riu de sota la casa anava a durar només un pocs dies, fins la tornada a la ciutat. Un senyor em va dir amb una veu molt pausada que l’ideal és passar sis mesos en un lloc com aquell i els altres sis mesos a la ciutat, amb tota la bullícia. Em deia que la tranquil·litat del poble (ben aprofitada, és clar) ajuda a la persona a madurar més ràpid per allò que tens més temps i calma per pensar, per llegir, per pair el frenètic dia a dia de la urbs, etcètera. Mentre jo engolia un deliciós tros de pa rodó mulladíssim amb tomàquet i oli i prenia un got de vi ben fort, pensava que per poder fer això de la regla dels sis mesos hauria de tenir molts calés i una casa a un poble de muntanya, de manera que vaig donar per anul·lada aquesta possibilitat per a mi (almenys a curt termini) i, de cop, el vi se’m va travessar a la gola perquè em vaig veure sent eternament igual d’immadura que ara, una urbanita histèrica i impacient sense poder centrar-se en res i fent cursos de, per exemple, ceràmica, per sentir que aconsegueix dominar l’estrès. Tinc l’esperança, però, de pensar que en aquests quatre dies de poble he aconseguit madurar l’equivalent a quatre anys a la ciutat.

Foto emulant el quadre de Dalí: