Casa nova, vida nova. Per fi estic instal·lada a la meva nova llar. La casa nova és encara més maca que l’anterior, i més gran. Està al mateix barri: a cinc minuts de la platja, a tres minuts de Sussex Square i a un minut del gran Lidl. La propietària de la casa anterior ens va dir a les tres noies que hi vivíem allà que havia decidit vendre la casa a finals del mes de febrer i que, per tant, havíem de fotre el camp. L’escocesa (Kate) i la irlandesa (Jane) em van dir d’anar les tres juntes a viure a aquesta casa, es veu que ja feia dies que s’hi havien fixat. La meva habitació és més petita que l’altra però molt més càlida i acollidora. El sol hi entra fàcilment i els cants dels ocells em donen cada dia una plàcida benvinguda al món. Sembla que, des de la meva nova habitació, a Brighton hi faci més bon temps. L’habitació era de color blau fosc, d’un blau fred horrible per una habitació, de manera que durant dues setmanes hem estat pintant cada racó, per molt inaccessible que fos, de color magnolia. M’ha encantat això de pintar, amb música de fons relaxa molt. Fins fa pocs dies encara dormia al sofà del living perquè no tinc llit, l’habitació estava feta un cristo i feia massa pudor a pintura. Però un dia, quan vaig arribar a casa després de treballar, les dues noies em van fer tancar els ulls i em van portar fins a l’habitació. M’havien posat els mobles al seu lloc i un matalàs inflable al terra amb el què poder tirar fins que tingui llit. Llums, armari, taula amb calaixos, tauleta de nit... Les vaig abraçar tota emocionada, sense entendre molt bé a què havia vingut aquest rampell generós per part d’elles. Feia poc havíem tingut moments de tensió i de mal rollo i vaig estar a punt de tornar a canviar de casa. Ara les abraçava tota feliç.
Kate és una noia molt intensa, de blanc o negre, o passa de tu completament o t’estima exageradament. Com que és una noia d’extrems aparenta ser més forta del que realment és. Les persones que la coneixem coincidim en què té massa energia (o almenys l’exterioritza massa). A vegades penso que la intensitat que pren davant la vida li ve del fet de ser infermera: amb 27 anys ja ha vist masses morts. Bé, aquesta teoria no funciona amb Jane, que també és infermera i s’assembla més a mi: és pausada i continguda, més conformista, aparentment tova. Jane és la que escolta, Kate és la que parla. Tant ella com Kate m’han explicat algunes històries tètriques sobre diferents moments de la seva vida laboral. Per això, van decidir canviar de departament i ara estan treballant a Brighton com a llevadores, ajudant als nadons a venir al món el millor possible. Tot i així, per guanyar més diners, Kate treballa els caps de setmana en altres sectors de l’hospital. Un diumenge la vaig veure a la cuina tota seria, fent un pastís amb molta rapidesa, esverada. “Avui hauria d’haver anat a treballar”, em va dir, “però el pacient que estava tractant ha mort”.
En aquesta casa nova estem molt relaxades. A l’anterior hi havia tensió en l’ambient perquè la propietària i les infermeres no s’hi avenien. Durant les hores nocturnes no es podia aixecar la veu perquè sinó la propietària es despertava, i això a les infermeres els fastidiava molt. A mi tant m’era, la veritat, jo acostumo a adaptar-me a les situacions que a cada moment crec que em convenen. Ara la tensió ha marxat i ens sentim més lliures, més relaxades alhora de convidar gent a casa. Ja albirem les festes que hi farem. En aquest sentit jo sóc molt tranquil·la al costat d’elles, elles beuen el doble d’alcohol que jo i quan surten de nit es vesteixen com si fossin sempre a festes en un iot privat. A la casa tenim un jardinet amb barbacoa. Repeteixo: a la casa tenim un jardinet amb barbacoa! Isn’t it nice? Al principi ens el quedàvem mirant embadalides, imaginant les barbacoes i festes en general que faríem ara que comença a arribar el bon temps.
I és que ara que sento que s’ha activat el compte enrera i que em queden pocs mesos aquí ja ha arribat el moment de sociabilitzar-se més i de plagiar una mica l’actitud esbojarrada de Kate.
We firmly believe that there is more to life than money, beer and sex. We just don’t know what it is.
(Lema de la casa)
Kate és una noia molt intensa, de blanc o negre, o passa de tu completament o t’estima exageradament. Com que és una noia d’extrems aparenta ser més forta del que realment és. Les persones que la coneixem coincidim en què té massa energia (o almenys l’exterioritza massa). A vegades penso que la intensitat que pren davant la vida li ve del fet de ser infermera: amb 27 anys ja ha vist masses morts. Bé, aquesta teoria no funciona amb Jane, que també és infermera i s’assembla més a mi: és pausada i continguda, més conformista, aparentment tova. Jane és la que escolta, Kate és la que parla. Tant ella com Kate m’han explicat algunes històries tètriques sobre diferents moments de la seva vida laboral. Per això, van decidir canviar de departament i ara estan treballant a Brighton com a llevadores, ajudant als nadons a venir al món el millor possible. Tot i així, per guanyar més diners, Kate treballa els caps de setmana en altres sectors de l’hospital. Un diumenge la vaig veure a la cuina tota seria, fent un pastís amb molta rapidesa, esverada. “Avui hauria d’haver anat a treballar”, em va dir, “però el pacient que estava tractant ha mort”.
En aquesta casa nova estem molt relaxades. A l’anterior hi havia tensió en l’ambient perquè la propietària i les infermeres no s’hi avenien. Durant les hores nocturnes no es podia aixecar la veu perquè sinó la propietària es despertava, i això a les infermeres els fastidiava molt. A mi tant m’era, la veritat, jo acostumo a adaptar-me a les situacions que a cada moment crec que em convenen. Ara la tensió ha marxat i ens sentim més lliures, més relaxades alhora de convidar gent a casa. Ja albirem les festes que hi farem. En aquest sentit jo sóc molt tranquil·la al costat d’elles, elles beuen el doble d’alcohol que jo i quan surten de nit es vesteixen com si fossin sempre a festes en un iot privat. A la casa tenim un jardinet amb barbacoa. Repeteixo: a la casa tenim un jardinet amb barbacoa! Isn’t it nice? Al principi ens el quedàvem mirant embadalides, imaginant les barbacoes i festes en general que faríem ara que comença a arribar el bon temps.
I és que ara que sento que s’ha activat el compte enrera i que em queden pocs mesos aquí ja ha arribat el moment de sociabilitzar-se més i de plagiar una mica l’actitud esbojarrada de Kate.
We firmly believe that there is more to life than money, beer and sex. We just don’t know what it is.
(Lema de la casa)
