Solidaritat

"Quan l'home hagi realitzat l'individualisme també realitzarà la solidaritat i l'exercirà amb llibertat i espontaneïtat. Fins ara l'home a penes ha cultivat la solidaritat. Només té solidaritat amb el dolor, i la solidaritat amb el dolor no n'és la forma més alta. Tota solidaritat és bonica, però la solidaritat amb el sofriment n'és la modalitat menys bonica. Està impregnada d'egotisme, i és procliu a convertir-se en morbidesa. Conté cert element de por per la pròpia seguretat. Tenim por de ser com el leprós o el cec i que ningú no ens cuidi. També és curiosament limitadora. Caldria solidaritzar-se amb la totalitat de la vida, no tan sols amb les nafres i mals de la vida, sinó amb la joia i la bellesa i energia i salut i llibertat de la vida. Com més àmplia la solidaritat, és clar, més difícil. Vol més generositat. Tothom pot solidaritzar-se amb els sofriments d'un amic, però cal una naturalesa exquisida - cal, en efecte, la naturalesa d'un autèntic individualista- per solidaritzar-se amb l'èxit d'un amic".

L'Ànima de l'home en el socialisme, Oscar Wilde