- He aprofitat el dia lliure per anar al solàrium del gimnàs i m’he relaxat tant després del bany que m'he quedat profundament adormida a l'hamaca. És curiós, tot i que m’encanta l’estiu i tot el que té a veure amb aquesta estació de l’any (l’aigua i el sol, la roba còmoda i lleugera, els vespres càlids que t’acaricien i apaivaguen l’estat d’ànim) sempre hi treballo i poques vegades tinc temps d’anar de vacances enlloc (bé, he de dir també que quan això passa és perquè ja he he fet vacances en una altra època de l'any). Tot i així, a veure si aquest any aprofito quatre dies per anar-me’n a Sardenya.
- Els meus tiets han vingut d’Argentina a passar uns dies a Barcelona. Després de la feinada que va suposar fer la carta d’invitació, no els hi van demanar res a l’aeroport. No us imagineu la quantitat de documents que arriben a demanar per aconseguir aquesta carteta dels collons. Jo entenc que s’hagin de controlar les entrades i sortides d’estrangers, i més ara en temps de crisis, però arribar fins aquests extrems ho trobo absurd. Tanta burocràcia per només vint dies d'estada! És igual, estic massa cansada per queixar-me.
- Sembla ser que avui s’han prohibit els toros a Catalunya i estic contenta (dic sembla ser perquè aquí mai se sap què pot passar amb les normes que s’aproven). Fa poc, una clienta nord-americana de l’hotel-residència d’estudiants on estic treballant (la típica noia americana que ve a Barcelona només a menjar tapes, prendre el sol i emborratxar-se), em va preguntar on podia anar a veure una bull fight. “Una què?”, li vaig preguntar jo. “A bull fight”, em va dir amb accent de rànger de Texas, i a la tercera resposta vaig entendre a què es referia. Em va sonar tan lletja l’expressió que crec que li vaig posar mala cara, tot i que acte seguit li vaig explicar, contra la meva voluntat, com arribar a la Monumental. I mentre aquesta noia volia fer turisme de toros, un noi italià em deia tot estranyat que es pensava que això de las corridas feia ja molts anys que s’havia acabat.
Llegint alguns comentaris sobre el tema, es demostra la idea de que només cal que es prohibeixi una cosa per a que apareguin de sota les pedres defensors aferrissats de la causa prohibida, pel mer gust de portar la contrària o per un concepte de llibertat mal entès.
Em sap greu pels qui s’estimen de veritat aquesta tradició, però jo estic molt contenta.
- Els meus tiets han vingut d’Argentina a passar uns dies a Barcelona. Després de la feinada que va suposar fer la carta d’invitació, no els hi van demanar res a l’aeroport. No us imagineu la quantitat de documents que arriben a demanar per aconseguir aquesta carteta dels collons. Jo entenc que s’hagin de controlar les entrades i sortides d’estrangers, i més ara en temps de crisis, però arribar fins aquests extrems ho trobo absurd. Tanta burocràcia per només vint dies d'estada! És igual, estic massa cansada per queixar-me.
- Sembla ser que avui s’han prohibit els toros a Catalunya i estic contenta (dic sembla ser perquè aquí mai se sap què pot passar amb les normes que s’aproven). Fa poc, una clienta nord-americana de l’hotel-residència d’estudiants on estic treballant (la típica noia americana que ve a Barcelona només a menjar tapes, prendre el sol i emborratxar-se), em va preguntar on podia anar a veure una bull fight. “Una què?”, li vaig preguntar jo. “A bull fight”, em va dir amb accent de rànger de Texas, i a la tercera resposta vaig entendre a què es referia. Em va sonar tan lletja l’expressió que crec que li vaig posar mala cara, tot i que acte seguit li vaig explicar, contra la meva voluntat, com arribar a la Monumental. I mentre aquesta noia volia fer turisme de toros, un noi italià em deia tot estranyat que es pensava que això de las corridas feia ja molts anys que s’havia acabat.
Llegint alguns comentaris sobre el tema, es demostra la idea de que només cal que es prohibeixi una cosa per a que apareguin de sota les pedres defensors aferrissats de la causa prohibida, pel mer gust de portar la contrària o per un concepte de llibertat mal entès.
Em sap greu pels qui s’estimen de veritat aquesta tradició, però jo estic molt contenta.
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada