Nàpols, 29 de maig de 1787
“Arreu es percep aquí una singular felicitat que intensament se’ns encomana. La variada policromia de les flors i els fruits que engalanen la natura sembla invitar els homes a embellir tant les pròpies figures com les seves coses amb colors de la màxima intensitat. Tothom que d’una manera o altra pot fer-ho llueix mocadors i cintes de seda i es posa flors al capell. A les cases més humils hi ha cadires i calaixeres ornamentades amb motius florals de color aplicats al daurat de fons. Fins i tot les caleses, tirades per un sol animal, estan pintades amb un vermell intens i tenen daurades les talles que les decoren, i llurs cavalls van guarnits amb flors artificials, borles d’un color vermell també pujat i oripells, alguns duen sobre el cap plomalls, i altres, banderetes, i tot va movent-se al compàs dels moviments que fa l’animal quan corre. Solem considerar bàrbara i de ben poc gust l’atracció dels colors cridaners, i en certa manera pot ésser-ho o tornar-se’n. Cal dir, però, que sota d’un cel serè i blau no hi ha res de pròpiament cridaner, perquè res no hi empal·lideix l’esclat del sol ni els reflexos que el mar ens en dóna. La poderosa llum ofusca el més viu dels colors, i com que tots, els verds d’arbres i de plantes, el groc, el torrat i el vermell de la terra, afecten l’ull amb tota llur força, àdhuc les mateixes flors i vestidures virolades no desentonen pas en l’harmonia del conjunt. Les armilles i faldilles de color escarlata que duen les dones de Nettuno, indumentària profusament ornamentada amb or i plata, els altres vestits nacionals igualment virolats, les embarcacions pintades, tot sembla afanyós de fer-se tan evident com sigui possible sota la magnificència del cel i el mar.”
Viatge a Itàlia, J.W. Goethe
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada