La donna mascherata

Like a moral Viking

2011-12-01T16:39:00.004+01:00

"What a fine fellow is Quincey! I believe in my heart of hearts that he suffered as much about Lucy's death as any of us; but he bore himself through it like a moral Viking. If America can go on breeding men like that, she will be a power in the world indeed".

Bram Stoker (Dracula)

Modernisme a Rosario

2011-11-23T17:47:00.004+01:00

A vegades tinc la necessitat de llegir coses sobre el Modernisme, i la setmana passada, a la biblioteca, vaig agafar un exemplar de la revista Coup de fouet, una publicació bilingüe (català/anglès) sobre la Ruta Europea del Modernisme. La revista no es limita només, però, al territori europeu, sinó que mostra exemples del moviment artístic allà on sigui que va arribar. I entre els diferents articles, m’ha fet gràcia trobar un de dedicat als edificis d’estil modernista de la ciutat de Rosario (Argentina). Les diferents variants del Modernisme europeu de principis del segle XX també van creuar ‘el Charco’ i, per tal de donar consistència arquitectònica al desenvolupament de la burgesia comercial del moment, Rosario es va anar omplint d’edificis (especialment industrials) amb un estil amb al·lusions a l’Art Noveau, el Jugendstill o el Modernisme català. El principal representant d'aquest corrent a Rosario és l’arquitecte mallorquí Francisco Roca i Simó, autor d’alguns d’aquests edificis, entre ells, la Confitería La Europea o el Palacio Cabanellas. A la web oficial de la ciutat de Rosario es pot trobar aquesta ‘Ruta Americana del Modernisme'.

El equilibrio II

2011-06-16T20:10:00.004+02:00

"Desarrollar a la vez el espíritu crítico y la energía, esos dos contrarios. Generalmente, no encontramos, entre las personas inteligentes, más que tullidos, y entre los hombres de acción, más que necios".

André Gide

Naturaleses

2011-06-08T23:39:00.003+02:00

Les feines temporals ja formen tanta part de la meva vida que quan em surti una feina fixa em sentiré estranya, tindré una espècie de reacció al·lèrgica a l’estabilitat aconseguida, si és que això s’aconsegueix mai. Mentrestant, una fa el que pot, i treballo del que surti. Fins i tot de cambrera, el meu ofici per antonomàsia, i que tantes vegades m’ha salvat del no-res. La cafeteria de tota la vida on a vegades em deixen anar a treballar és una cafeteria de barri, on hi va una barreja de gent gran i comerciants de la zona. Són clients rutinaris: van cada dia a la mateixa hora, prenen sempre el mateix i deixen sempre la mateixa propina. Quan seuen a la terrassa a vegades no cal ni que anem a preguntar què volen, ja els hi portem directament.

Avui ha anat a prendre el cafè una senyora que no té l’horari mecanitzat i que, cada cop que la veig, m’entren ganes de seure a taula amb ella perquè m’expliqui la seva vida. És una dona d’uns 80 anys de cos fràgil i petit. Vesteix amb elegància i porta sempre unes ulleres de sol modernes que cobreixen una mirada afable. La seva veu és dèbil, però com que surt d’una boca que sempre esbossa un petit somriure és també molt entranyable. Sempre ve amb el seu gosset i amb els seus cigarrets. Se’n fuma dos tota sola, pren el seu espresso i marxa. No s’ha barrejat mai amb la resta de senyores del barri que van a la cafeteria, les que ocupen dues taules durant dues hores a la terrassa i parlen i xafardegen de tot, les que per aconseguir l’atenció de la cambrera criden a tort i dret: “nena!!”. Aquesta senyora, però, és tota sensibilitat. Es veu d’una hora lluny en la manera de moure’s, de parlar, de mirar, de seure. Un cos tan fràgil i tan petit només pot contenir un interior de la mateixa fragilitat. Els seus cigarrets delaten el seu nerviosisme, un nerviosisme que, això sí, dissimula molt bé. Ella, en el grup gran de les senyores del barri, no duraria pas gaire i sentiria que li falta l’aire als pocs minuts d’escoltar-les xerrar. No és que sigui millor que les altres, és, senzillament, d’una altra naturalesa. I a vegades m’agradaria veure-la acompanyada amb algú de la seva mateixa naturalesa, amb algú que, com ella, sabés transformar la seva sensibilitat en amabilitat, el seu nerviosisme en plaer, la seva fragilitat física en fortalesa mental. Però potser ja no li cal i, tot i venir sola, vesteix amb elegància, va ben maquillada i és de tracte amable, i això és esperançador, perquè, d’alguna manera, dóna a entendre que ella és el seu únic centre.

L'orma sul calendario

2011-06-01T00:20:00.003+02:00

30/06/1931

"Appena l’uomo si sente isolato nel mondo, materialmente o spiritualmente, egli ricorre al diario con istinto tenace, se ne ignora l’esistenza se la inventa. Per quale strano bisogno? Per un bisogno di confidarsi, si dice, o riflettersi: contemplazione di se stesso. Ma quello che io noto piú forte in tutti i diari, dai piú semplici ed sterni, diari di fatti, diari scientifici, ai piú complicati ed intimi, è il desiderio, la volontà, la perseveranza del diarista a calcare sui fogli del calendario un’orma non peritura della propria vita. Sembra di vedere un uomo intento a inalzarsi il proprio monumento; e quello che maggiormente meraviglia è la sua fiducia senza limiti nella incancellabilità della cosa scritta (...)."

Diario in pubblico, Elio Vittorini

El equilibrio

2011-05-10T20:55:00.001+02:00

El dolor es el alimento del alma y la alegría, el alimento del cuerpo.

Colors, flors, natura

2011-03-01T14:32:00.004+01:00

Nàpols, 29 de maig de 1787

“Arreu es percep aquí una singular felicitat que intensament se’ns encomana. La variada policromia de les flors i els fruits que engalanen la natura sembla invitar els homes a embellir tant les pròpies figures com les seves coses amb colors de la màxima intensitat. Tothom que d’una manera o altra pot fer-ho llueix mocadors i cintes de seda i es posa flors al capell. A les cases més humils hi ha cadires i calaixeres ornamentades amb motius florals de color aplicats al daurat de fons. Fins i tot les caleses, tirades per un sol animal, estan pintades amb un vermell intens i tenen daurades les talles que les decoren, i llurs cavalls van guarnits amb flors artificials, borles d’un color vermell també pujat i oripells, alguns duen sobre el cap plomalls, i altres, banderetes, i tot va movent-se al compàs dels moviments que fa l’animal quan corre. Solem considerar bàrbara i de ben poc gust l’atracció dels colors cridaners, i en certa manera pot ésser-ho o tornar-se’n. Cal dir, però, que sota d’un cel serè i blau no hi ha res de pròpiament cridaner, perquè res no hi empal·lideix l’esclat del sol ni els reflexos que el mar ens en dóna. La poderosa llum ofusca el més viu dels colors, i com que tots, els verds d’arbres i de plantes, el groc, el torrat i el vermell de la terra, afecten l’ull amb tota llur força, àdhuc les mateixes flors i vestidures virolades no desentonen pas en l’harmonia del conjunt. Les armilles i faldilles de color escarlata que duen les dones de Nettuno, indumentària profusament ornamentada amb or i plata, els altres vestits nacionals igualment virolats, les embarcacions pintades, tot sembla afanyós de fer-se tan evident com sigui possible sota la magnificència del cel i el mar.”

Viatge a Itàlia, J.W. Goethe

Indeed, that's rarer

2011-02-06T23:50:00.003+01:00

"Your honesty and pluck have made me a friend, and that's rarer than a lover; it's more unselfish anyhow"

Dracula

Individuo

2011-01-17T11:33:00.004+01:00

"...hemos perdido de vista que la individualización no es un proceso progresivo de cierre sobre lo propio de cada uno (su familia, su lengua, su sexualidad, etcétera), sino un desarrollo de apertura por el cual el sujeto se eleva desde esos órdenes locales hasta un plano virtualmente universal en donde puede ponerse en el lugar de cualquier otro tanto a efectos teóricos como éticos. Y si hemos perdido de vista este proceso es porque estaba encomendado básicamente a unas instituciones educativas que últimamente han preferido invertir el curso y reforzar a su clientela en lo propio y en lo privado más que en lo público y comúnmente humano."

Del artículo Elogio del individuo de José Luis Pardo

Aunque parezca contradictorio, la empatía sociocultural es más posible en las sociedades más individualistas.

καλοκαγαθία

2011-01-01T20:12:00.011+01:00

La kalokagathía (καλοκαγαθία) significa literalment bellesa física i bondat moral en grec. Era l’ideal al qual s’havia de tendir per als grecs del segle V aC, l’edat d’Or de la Grècia clàssica. “Ser bell (Kalós) i bo (agathós) era una mena de crit de guerra clarament aristocràtic”. Deurien ser realment interessants, aquests grecs: eren amants de la bellesa de tot tipus (física, moral, intel·lectual...) i creien de veritat en la força de l’equilibri i l’harmonia. Avui dia, tot i el materialisme, segueix passant el mateix: les persones que es preocupen en potenciar totes les seves virtuts i, especialment, en equilibrar-les, són les més interessants, independentment del seu físic i intel·ligència naturals (tot és sempre millorable).

Porto uns mesos estudiant la Història de la Grècia clàssica i he quedat realment fascinada amb la seva civilització antiga. Atenes, Esparta, la Mitologia grega, la Teogonia, la Ilíada i l'Odissea, els Jocs Olímpics, el festival Les Grans Dionisíaques de teatre, la paidéia grega, la Niké o Victòria de Samotracia, la Kalokagathía, les danses, Èsquil, Sòfocles i l’obra còmica Les granotes d’Aristòfanes, Tucídides i el discurs de Pèricles, el dáimon de Sòcrates, Alexandre el Gran i l’expansió de l’hel·lenisme, el seu cosmopolitisme, el Mediterrani, Alexandria i la seva Biblioteca, l’Altar de Zeus de Pèrgam... Sé poca cosa de Grècia i molt menys de l’Imperi Romà, però, almenys, ja m'he fet mentalment una guia. Costa d’entendre, la veritat, que després d’una civilització com la grega (i posteriorment, la romana) poguessin venir tants segles de foscor i d’estancament a Occident.

Us deixo un vídeo que em van passar amb unes frases d’Aristòtil:

I molt bon any.

La por és meravellosa

2010-12-13T11:43:00.004+01:00

11-11-11

Us heu adonat que només durant els 12 primers anys d'un segle poden coincidir el número del dia amb el del mes i amb el de l'any? Si aquest any vam 'viure' el 10-10-10, l'any vinent és el torn de la data 11-11-11. I què passarà aquest dia a Barcelona i a tot el món? Doncs que s'estrenarà una pel·lícula de terror titulada precisament 11-11-11 i que haurà estat rodada a Barcelona. El director del film serà el cineasta nord-americà Darren Lynn Bousman, autor de diverses entregues de la sanguinària saga Saw. Això sí, segons ha assegurat, no vol tornar a fer una pel·lícula gore sinó, més aviat, una pel·lícula de por més psicològica, gràcies a déu. El film estarà coproduït pel nord-americà Wayne Rice i la productora catalana Canonigo Films. El repartiment encara no està tancat, però una de les protagonistes serà, sense cap mena de dubte, Barcelona i alguns dels seus edificis més gòtics. No és meravellós?

a eldema.cat

Entre risas y vino tinto

2010-11-15T21:24:00.009+01:00

Estábamos a punto de irnos del bar de la Rambla Catalunya después de pasar hora y media charlando y tomando unas copas de vino y unas tapas, cuando aparecieron tres señores que, entre bromas y risas (y más vino), consiguieron que nos quedásemos una hora más. Vi que uno de ellos llevaba enganchada en su chaqueta la amapola roja del Poppy day y les pregunté de qué parte de Inglaterra venían. Eran de Manchester y tenían entre 55 y 65 años y unas caras de alegría de esas que poco se encuentran durante el día a día. Eran hermanos y venían a pasar cuatro días a Barcelona sin su hermana, “que no sé por qué no quiere viajar con nosotros”, decía con ironía uno de ellos, mientras uno de sus hermanos estaba de pie haciendo un juego de magia con la baraja de cartas que llevaba encima. Tenían esa alegría profunda y trabajada, propia de las personas maduras, que sencillamente viene del haber vivido (y/o sufrido) y del haber aceptado lo vivido. Eran empáticos, y te preguntaban y te escuchaban con atención. El más bromista, el hermano mayor, era médico, y por su manera de ser y la graciosa foto de la tarjeta profesional que nos mostró, seguramente pediatra. Los otros dos eran científicos, más calmados que el hermano mayor, pero le seguían los juegos y las bromas con la misma alegría y determinación. “La mejor medicina es la risa”, dijo en un momento dado el médico, y acto seguido nos pusimos a imitar carcajadas, así, sin más. Mis dos amigas y yo reíamos sorprendidas por el teatro que se acababa de montar a nuestro alrededor y la clientela del local nos observaba entre sonrisillas y un cierto estupor. A mí no me gusta llamar la atención en los lugares públicos ni que la gente eleve la voz, pero fue un momento tan fuera de lo común, que incluso no sentí vergüenza cuando el camarero nos pidió que bajáramos un poco el tono, como si fuéramos adolescentes. Creo que lo anormal del momento fue que acabábamos de conocer a tres personas de lo más normales, naturales y espontáneas. Tres profesionales engalanados en sus camisas y en una elegancia y/o contención propia de la edad, pero con la suficiente sabiduría como para saber desprenderse de vez en cuando de los problemas y la pesantez de sus vidas. “El sentido del humor inglés es el mejor de Europa”, les dijimos sonrojadas a causa del vino y de las risas (del mundo no sé, porque el sentido del humor argentino también es muy bueno).

Cuando el vino y las risas se acabaron, les recomendamos algunos lugares para visitar y nos despedimos dándonos las gracias mutuamente por el momento tan agradable que acabábamos de pasar. Me supo mal que mi inglés no hubiera sido más fluido para bromear o conversar con más seguridad, pero por suerte una de las dos amigas con las que estaba lo hablaba a la perfección. Aunque, en este caso, no fue el idioma la barrera, ni las edades, ni la vergüenza, ni, en mi caso, la pausa involuntaria que se está tomando mi vida profesional y que no me predispone mucho a la vida social. Lo bueno del caso es que no hubo ninguna barrera, porque la voluntad de cada una de las seis personas que estábamos en esa mesa así quiso que fuera.

Il mestiere di vivere

2010-11-03T10:03:00.001+01:00

“Aunque el joven tienda a mantenerse receloso –por timidez– está ingenuamente lleno de confianza en que la cordialidad con los otros lo arreglaría todo; por eso, más bien, sufre: porque le falta esa cordialidad. El maduro, en cambio, acepta ecuánime la cordialidad que le toca, y no sueña en fundamentar en ella su serenidad”.

C. Pavese, El oficio de vivir

Culturcat

2010-09-09T12:44:00.001+02:00

La consolidació de la dansa contemporània, a culturcat.cat

Escapada

2010-08-11T23:34:00.005+02:00

Avui ens hem escapat amb els meus tiets a Cadaqués i a Port-Lligat. El primer que hem fet després d’aparcar el cotxe a Cadaqués ha estat anar a menjar una paella a un restaurant proper a la platja. Concretament, jo he engolit un gaspatxo, part d’una paella, una cervesa i una mousse de xocolata (el tallat no l’he pogut acabar). Després de dinar ens hem apropat a la cala i, com que estava una mica atapeïda de turistes, m’ha semblat més petita que l’última vegada que hi vaig anar. Entre la força amb que picava el sol i la quantitat de gent que hi havia, la platja se m’ha presentat amb menys encant del que recordava que tenia. Com bé ha dit un savi que ens acompanyava, a Cadaqués (i a aquests poblets de la Costa Brava en general) el millor és passejar-hi al vespre, quan la brisa marina porta amb més intensitat a la terra els aromes i la calma de la mar. A Port-Lligat hem anat principalment perquè els meus tiets veiessin la casa de Dalí, tot i que la idea era també capbussar-se a l’aigua de la caleta, però ens hem trobat un xiringuito a rebentar de gent i on sonava una música techno que no lligava per res amb el paisatge. És llavors que he pensat que potser no estaria malament que certes caletes, especialment les més espatllades per les masses de turistes, podrien ser de pagament, i ja posats, portades per persones amb una mica més de sentit comú... a què ve posar música techno en un lloc com aquell? A un xiringuito d’una platja de Barcelona pot ser comprensible, però a Port-Lligat? Com que l’ambient no ens ha fet el pes hem decidit anar a Sant Martí d’Empúries, un poblet medieval encantador amb unes platges amples i còmodes des d’on es veia l’Escala i algunes de les ruïnes romanes.

El que també es podia apreciar a la llunyania era el castell de Torroella de Montgrí, castell al qual li tinc una estima especial perquè, de petita, quan el veia allà dalt de la muntanya, sabia que quedava poc per arribar a L’Estartit, on, durant uns estius, vam estar estiuejant a l’apartament d’un amic dels meus pares, que era pintor. Recordo que quan tenia uns set anys vam pujar la muntanya per arribar fins al castell, que estava totalment abandonat i les plantes i els arbustos ja s’havien apoderat d’ell. M’encantaven els dies que passàvem a l’Estartit: els sopars a la fresca, la platja extensa, les Illes Medes, els asados a la terrassa d’aquell apartament bohemi i les passejades pels carrerons del poble, que estaven a vessar de paredetes on la meva germana i jo compràvem polseres, collarets i cassettes de música. M’agradava la botiga de quadres que el pintor amic tenia sota l’apartament on ens quedàvem, i on el veia pintar els retrats o els paisatges que després venia. Ara no hi vaig gaire sovint a l’Estartit, però, definitivament, és un dels llocs on encara hi viu l’Amanda nena.

Després de Sant Martí d’Empúries hem tornat a Barcelona, a descansar perquè demà serà un altre dia de recórrer llocs i moments del passat.

Dietari breu

2010-07-28T20:02:00.013+02:00

- He aprofitat el dia lliure per anar al solàrium del gimnàs i m’he relaxat tant després del bany que m'he quedat profundament adormida a l'hamaca. És curiós, tot i que m’encanta l’estiu i tot el que té a veure amb aquesta estació de l’any (l’aigua i el sol, la roba còmoda i lleugera, els vespres càlids que t’acaricien i apaivaguen l’estat d’ànim) sempre hi treballo i poques vegades tinc temps d’anar de vacances enlloc (bé, he de dir també que quan això passa és perquè ja he he fet vacances en una altra època de l'any). Tot i així, a veure si aquest any aprofito quatre dies per anar-me’n a Sardenya.

- Els meus tiets han vingut d’Argentina a passar uns dies a Barcelona. Després de la feinada que va suposar fer la carta d’invitació, no els hi van demanar res a l’aeroport. No us imagineu la quantitat de documents que arriben a demanar per aconseguir aquesta carteta dels collons. Jo entenc que s’hagin de controlar les entrades i sortides d’estrangers, i més ara en temps de crisis, però arribar fins aquests extrems ho trobo absurd. Tanta burocràcia per només vint dies d'estada! És igual, estic massa cansada per queixar-me.

- Sembla ser que avui s’han prohibit els toros a Catalunya i estic contenta (dic sembla ser perquè aquí mai se sap què pot passar amb les normes que s’aproven). Fa poc, una clienta nord-americana de l’hotel-residència d’estudiants on estic treballant (la típica noia americana que ve a Barcelona només a menjar tapes, prendre el sol i emborratxar-se), em va preguntar on podia anar a veure una bull fight. “Una què?”, li vaig preguntar jo. “A bull fight”, em va dir amb accent de rànger de Texas, i a la tercera resposta vaig entendre a què es referia. Em va sonar tan lletja l’expressió que crec que li vaig posar mala cara, tot i que acte seguit li vaig explicar, contra la meva voluntat, com arribar a la Monumental. I mentre aquesta noia volia fer turisme de toros, un noi italià em deia tot estranyat que es pensava que això de las corridas feia ja molts anys que s’havia acabat.
Llegint alguns comentaris sobre el tema, es demostra la idea de que només cal que es prohibeixi una cosa per a que apareguin de sota les pedres defensors aferrissats de la causa prohibida, pel mer gust de portar la contrària o per un concepte de llibertat mal entès.
Em sap greu pels qui s’estimen de veritat aquesta tradició, però jo estic molt contenta.

La personalitat utòpica

2010-07-02T16:50:00.003+02:00

Un altre fragment bonic:

"Farà bo de veure, la veritable personalitat de l'home, quan la tinguem al davant. Creixerà de forma natural i senzilla, com una flor o un arbre. No experimentarà discòrdia. Mai no discutirà ni s'enfadarà. No demostrarà res. Ho sabrà tot. Però no patirà pel coneixement. Posseirà saviesa. El seu valor no es mesurarà en funció de coses materials. No tindrà res. Però ho tindrà tot, i per molt que se li prengui, encara tindrà, de tan rica. No es passarà la vida amoïnant els altres ni exigint-los que siguin com ella. Els estimarà per ser diferents. I amb tot, si bé no amoïnarà els altres, ajudarà tothom, com ens ajuda tot el que és bell: per ser el que és. La personalitat de l'home serà meravellosa. Serà tan meravellosa com la personalitat d'un nen".

Oscar Wilde, L'ànima de l'home en el socialisme

Familia lejana

2010-06-06T11:21:00.009+02:00

El cuaderno que me llevé a Italia cuando fui a hacer el Erasmus sólo tiene una página escrita (los Erasmus no son para ponerse a escribir diarios, la verdad). En esa única página escrita aparecen varios nombres italianos pertenecientes a mi familia lejana italiana. Los escribí, mientras mi padre me los dictaba, por si acaso tenía la ocasión de poder hacer una escapada e ir a conocerles. Entre los nombres aparecen el de mi bisabuela, el de la prima de mi abuela argentina, nombres de mujeres en general y el de los maridos de algunas de ellas. Me ha hecho gracia encontrar también frases escritas en mi italiano, que me las preparé para saber qué decir una vez atendieran el teléfono: “Vi ho chiamato perchè…” “Mi piacerebbe vedervi…”, etcétera. Cosas de la vida, el pueblo donde vivía parte de esta familia estaba tan sólo a media hora de donde yo hacía el Erasmus. Aun así, fue difícil ponernos de acuerdo en cómo vernos y al final vinieron las dos señoras de la casa (madre e hija) a verme al pueblo donde estudiaba. Nos fuimos a tomar un café al bar de la plaza central del casco antiguo, cerca de la iglesia y del teatro del pueblo. Recuerdo que cuando empezamos a hablar de la abuela de mi padre (que lo acogió cuando él estuvo de joven viviendo en Roma una temporada), sus caras cambiaron, como si de repente se hubieran dado cuenta que la chica que tenían enfrente no era tan lejana. Recuerdo también que eran amables y pueblerinas, muy sencillas. No nos hicimos ninguna foto para inmortalizar el momento, que, entre eso, la sencillez de ellas y su naturalidad, no pareció tener nada de trascendental. Pero, aunque hace ya cuatro años de ese encuentro, aún me acuerdo de sus caras y de sus maneras reposadas. Al despedirnos noté que habían estado a gusto y que les hubiera gustado haber tenido más tiempo para quedar conmigo en otro momento, y lo mismo sentí yo. A los pocos días ya volví a Barcelona, y el tiempo que al principio no aprovechamos durante mi estada en Italia se volvió, al final, en contra nuestra. Y como pasa cuando falta tiempo o valor o fuerza para profundizar en algo, di rienda suelta a mi imaginación: después de conocerlas me las imaginé, entre otras muchas cosas, en su hogar agradable y acogedor actuando como las típicas mammas italianas de antes, cocinando platos exquisitos y gritando a su marido cómicamente: “Francesco! Ma dai! dove hai lasciato il limoncello??”.
Como siempre pasa en las despedidas, nos dijimos que seguiríamos en contacto, y lo dijimos entusiasmadas, de verdad. Cuando ya volví a hacer vida en Barcelona el contacto se fue perdiendo porque el curso natural de la vida de cada cual fue haciendo su trabajo. Y, quizá, mejor así. Lo bonito fue conocerse y saber que si algún año volviera por ahí y me pusiera de nuevo en contacto con ellas me atenderían como lo hicieron aquella vez, porque por muy lejanas que sean las familias y las vidas, algo siempre queda.

Solidaritat

2010-05-21T12:34:00.004+02:00

"Quan l'home hagi realitzat l'individualisme també realitzarà la solidaritat i l'exercirà amb llibertat i espontaneïtat. Fins ara l'home a penes ha cultivat la solidaritat. Només té solidaritat amb el dolor, i la solidaritat amb el dolor no n'és la forma més alta. Tota solidaritat és bonica, però la solidaritat amb el sofriment n'és la modalitat menys bonica. Està impregnada d'egotisme, i és procliu a convertir-se en morbidesa. Conté cert element de por per la pròpia seguretat. Tenim por de ser com el leprós o el cec i que ningú no ens cuidi. També és curiosament limitadora. Caldria solidaritzar-se amb la totalitat de la vida, no tan sols amb les nafres i mals de la vida, sinó amb la joia i la bellesa i energia i salut i llibertat de la vida. Com més àmplia la solidaritat, és clar, més difícil. Vol més generositat. Tothom pot solidaritzar-se amb els sofriments d'un amic, però cal una naturalesa exquisida - cal, en efecte, la naturalesa d'un autèntic individualista- per solidaritzar-se amb l'èxit d'un amic".

L'Ànima de l'home en el socialisme, Oscar Wilde

Balls amb (molta) gràcia

2010-05-12T10:11:00.001+02:00

Lluentons, vestits glamurosos i escassos, tacons, maquillatge carregat i un deliciós ritme frenètic. El cap de setmana passat es va celebrar a Castelldefels el XV Campionat d'Espanya de Balls llatins, en què els professionals de la samba, la rumba, el txa txa txa o el jive van mostrar tot l'art i la tècnica que aquests balls demanen. Com en totes les danses, la preparació tant artística com física dels ballarins de llatins ha de ser excel·lent, per tal de fer gestos, passos i moviments exquisits i al mateix temps tenir la força i l'equilibri suficients per evitar caure. En aquest certamen la gran majoria dels ballarins eren catalans, i és que a Catalunya hi ha una tradició de balls llatins molt important. El campionat es va dividir en les diferents categories dels balls llatins, de manera que van poder competir tant els joves de cossos àgils com els sèniors de més de cinquanta anys. No només va ser un campionat, va ser també tota una exhibició de gràcia, ritme i dedicació que incitava a l'espectador a aixecar-se de la cadira, i ballar.

Publicat a Cultura i Espectacles de eldema.cat

Almenys els ulls

2010-04-30T14:35:00.001+02:00

"Treu-te del cap la idea de ser més pervers que tothom, ¿no comprens que és un orgull delirant que te la inspira? Tots som de fang; tots estem ficats en un mar de fang que ens cobreix. (...) Es tracta de fer un esforç perquè el fang no ens arribi als ulls. ¡Almenys els ulls fora del fang! ¡Almenys els ulls! No deixar de veure les estrelles..."

Joan Sales, Incerta Glòria

De piropos i vestits

2010-04-26T12:17:00.002+02:00

Al principi vam estar una estona callats fins que vaig començar a fer-li algunes preguntes, típiques preguntes que fas a un taxista per començar a xerrar d’alguna cosa: si treballava tota la nit, si acabava de començar, etcètera. No em va costar gaire intuir pel seu físic i pel seu accent que el noi era cubà, un cubà guapíssim. En un moment donat, mentre xerràvem, va girar el cap i em va mirar a la cara: “Qué ojos más bonitos que tienes”, em va dir, i jo li vaig agrair el compliment. Com que el noi se sentia a gust xerrant (suposo que va estar una estona llarga sense parlar amb ningú) em va començar a preguntar coses sobre les dones catalanes. “¿Por qué las mujeres de aquí no te dicen nada cuando les dices un piropo?, son un poco secas, no te dan las gracias ni se inmutan”. Bé, això depèn de la noia, li vaig dir, perquè jo almenys sempre ric o sí que dic gràcies, tot i que sempre depèn de com sigui el piropo (ja sé que en català es diu floreta...) i de com te’l diguin. Perquè hi ha piropos vulgars i piropos una mica més poètics. Un piropo que recordo, li vaig explicar, és un que em van dir un dia que anava caminant per l’Avinguda Gaudí amb un vestit negre i que em va fer riure molt: “¡Pero quién se ha muerto allá arriba para que los ángeles vayan vestidos de negro!”. Però després li vaig dir que sí, que en general les noies d’aquí són una mica seques en aquest sentit, i fan veure que no hi fan cas. A mi, en canvi, les floretes em fan molta gràcia: a Florència era un no parar de riure amb tant Ciao Bella per aquí i per allà. El taxista, com em va veure conversadora (que no conservadora), va seguir preguntant per aclarir els seus dubtes o estupefaccions sobre la manera de ser de les dones catalanes: “¿Por qué se arreglan tan poco las mujeres de aquí?”. Bé, aquesta és una pregunta que jo m’he fet vàries vegades i suposo que és una qüestió antropològica que ve de lluny. Em va dir que les dones d’Andalusia són les que més classe tenen, i jo li vaig dir que les del nord també, que tenen molta elegància (la gràcia del nord, que diuen). Ell em va dir que és una cosa que només s’ha trobat a Catalunya, que, fora d’aquí, les dones s’arreglen molt més. Tampoc cal exagerar però en part és veritat, bé, de fet, només cal viatjar una mica per veure-ho. Aquí hi ha com un fons diguem alternatiu en la manera de vestir i només t’arregles si vas a un lloc una mica fashion. Deu ser que la gent té massa ficat al cap que la vestimenta és un reflex de l’ànima, i que anar de qualsevol manera és sinònim d’ànima lleugera i autèntica, i anar amb tacons i vestits és de femme fatale. Jo li donava la raó al taxista, recordant les meves excompanyes de pis italianes o britàniques, que trigaven molt més temps que jo en retocar-se abans de sortir a gaudir de la nit.

Reconec que la meva roba (sobretot la del dia a dia) no és cap meravella, però com que en sóc conscient algun dia canviaré de dalt a baix tot el meu armari. Mai com ara m’havia passat això de quedar-me tan embadalida davant dels aparadors de les botigues (no de les macro-botigues), i això que jo mai no he estat una persona consumista. Aquella nit, però, anava maquillada, portava un vestit i la fragància del perfum encara estava fresca, i entre això, el meu somriure fàcil i l’haver-li donat conversa, el taxista cubà em va preguntar tot estranyat: “¿Y tú eres de aquí?”.

Apunt (socio)cultural

2010-04-12T00:21:00.004+02:00

El terror de l'exili

L'obra de teatre "La marca preferida de las hermanas Clausman" de la catalanoargentina Victòria Szpunberg és una obra diferent. Dues germanes adolescents espanyoles, filles d'exiliats polítics argentins, viuen el seu particular turment: una mare depressiva que ha patit l'horror de la dictadura argentina i un pare que només apareix de tant en tant per deixar a les noies algun regal. L'obra se centra en mostrar la complexitat de la situació a la que han de fer front les dues joves germanes, que, a través de la seva imaginació, ensenyen al públic la punyent relació de la seva mare amb elles i l'horror que aquesta va viure a l'Argentina. Tot plegat vist des dels ulls d'una generació que no va patir la dictadura, però sí la por (i la culpa) de les víctimes que van poder sobreviure, i la desorientació que provoca haver d'encaixar en una societat amb valors totalment diferents. Les dues actrius (Maria Rodríguez i Diana Torné), molt bones. L'obra la podeu veure al teatre Tantarantana (fins el 25 d'abril).

Publicat a la secció Cultura i espectacles de eldema.cat

Després de la becaina

2010-03-24T23:11:00.007+01:00

La novel·la és interessant però, com que estava estirada al sofà i just acabava de dinar, no he pogut evitar tancar els ulls. He intentat mantenir-los oberts, la lectura a cada capítol absorbeix més, però al final he desistit perquè he sentit que les meves grans parpelles desitjaven tancar-se, i el cos, quasi sempre, té raó. Al cap de no sé quants minuts una de les màquines encarregades de foradar les voreres del carrer m’ha despertat, i el seu soroll m’ha recordat que tinc unes ganes terribles d’anar a veure una mica de natura: mai abans havia viscut envoltada de tantes obres. Deia abans que el cos sempre té raó, i de fet, després d’haver fet la becaina, m’he sentit més lleugera que abans, més relaxada. El mal humor s’ha dissipat i ha deixat pas a un equilibri un tant efímer, sí, però que en aquell moment necessitava molt. El soroll de les grues del carrer m’ha semblat tan estrepitós que fins i tot m’he sentit profundament bé a casa.
L’exterior, ara mateix, em sembla un camp de batalla. Si normalment mai és allà a fora on trobo respostes a res, ara encara menys. Tot i que no sóc una optimista nata, em repel·leixen molt les persones negatives, tristes, de mirades inquietants. Acostumo a ser bastant sensible als temperaments dels altres i encara més quan em sento un xic extraviada. Sé que és el moment de pensar quines coses hem de començar a fer i construir, però cadascú té el seu ritme, i el meu és lent, molt lent. Bé, o jo sóc lenta o tothom va massa ràpid allà fora. A mi em sembla que el verb Fer està sobrevalorat: Fer o no fer, aquesta és (avui) la qüestió. La veritat és que a mi m’encantaria ser més activa que no pas reflexiva, més mal·leable i no tan rígida, més cínica i una mica menys innocent i no valorar tant l’essència de les coses: ser més del nostre temps, vaja. La consciència de que un és una mica rar apareix, sobretot, quan comencen les primeres relacions diguem-ne amoroses, a l’adolescència. És llavors que penses, després de conèixer uns i altres: “Hòstia, em sembla que això serà més complicat del que em pensava”. I m’adono que, per no semblar massa esquerpa, sempre m’he preocupat (inconscientment) per ser una persona adaptable, divertida, despreocupada, bromista, agradable i lleugera, per compensar tanta serietat i profunditat, qualitats, aquestes últimes, a les quals mai he sabut treure partit i que em fan aparentar, precisament, ser una persona més lenta i perduda del que realment sóc. No és que faci teatre quan ploro de riure, no, considero que saber despreocupar-se i esbargir-se és una qualitat igual d’important que saber refugiar-se i recollir-se, a part de que la diversió és una cosa que va impresa en el meu caràcter calmós, que es desperta de cop quan toca ballar o riure o sortir a fer copes (coses que m’encanten i valoro molt). La profunditat necessita més temps i atenció que l’humor, i si el tren va passar de llarg en el seu moment, després, en realitat, no hi ha gaire cosa a fer, només esforçar-se en construir el millor possible.
Me n’alegro de que vagin sortint algunes coses professionals i de sentir que començo a tenir algunes idees una mica més clares. Això serà més complicat del que em pensava, sí, però el sol fet de pensar que les coses sempre poden anar a millor em tranquil·litza molt.

(perdó si no us heu enterat de res, però tenia ganes de deixar-me portar per la calma d’aquesta tarda)

Identidad

2010-03-15T12:04:00.003+01:00

«Cada uno de ellos explota totalmente uno de los valores [liberalismo y comunitarismo], igualmente apreciados e indispensables, para el bien de una existencia humana decente de pleno derecho: la libertad de elección y la seguridad que ofrece pertenecer a alguna parte. Y ambas lo hacen, explícita o implícitamente, subiendo de categoría uno de los dos valores en detrimento del otro. Pero “las batallas de identidad que realmente se libran” y “las prácticas de identidad realmente llevadas a cabo” no van a ninguna parte si se ciñen de cerca a la pureza y a las teorías o a los programas políticos declarados. Son y sólo pueden ser compuestos formados por las exigencias “liberales” de libertad para autodefinirse y autoafirmarse, por un lado, y por los “llamamientos comunitarios” a una “totalidad mayor que la suma de sus partes”, (al igual que por su prioridad sobre los impulsos perturbadores de cada una de las partes) por el otro.
Los dos postulados casan mal juntos. Que aparezcan en compañía parece “tener sentido” cuando se formulan en términos concretos de conflictos específicos (auténticos o putativos) – “Usted debe claudicar de sus intereses personales en beneficio de la solidaridad que su colectivo necesita para oponer resistencia a un colectivo incluso mayor que intenta llevarse lo que usted aprecia y violar sus intereses. Unidos, resistimos; divididos, caemos”-, pero no expresados en términos de principios universales que son y seguirán siendo incompatibles. En la práctica de las guerras de identidad, los principios liberales y los comunitarios se alistan y desfilan en el campo de batalla unos junto a otros. No obstante, destilados de la acalorada turbulencia del campo de batalla y sujetos al juicio de la razón fría, reformulan de inmediato la oposición que existe entre ellos. La vida es más rica y menos elegante que cualquiera de los principios que intentan guiarla…»

Fragmento extraído del libro-entrevista Identidad, de Zygmunt Bauman.

(Libro altamente recomendado sobre todo en esas zonas del planeta tierra donde las identidades están exageradamente instrumentalizadas.)

Diseños de moda

2010-03-04T14:04:00.006+01:00

He reencontrado estos diseños en una carpeta que está en uno de esos cajones olvidados. Son de mi madre. Cuando empiece a ganar un poco de dinero me haré hacer algunos de ellos.
Y ella me dice que éstos no son de los mejores que hizo... Pues a mí me parecen preciosos.

Artistes

2010-02-16T17:31:00.002+01:00

Parlàvem amb una amiga mentre preníem un cafè sobre els artistes i la quantitat d’ells que hi ha avui dia. La cosa venia a tomb perquè jo li deia que a Brighton (i a Anglaterra en general) encara hi ha més artistes (o gent que va d’artista) que aquí, que ja és dir. I aquí la tendència continuarà in crescendo, perquè és l’evolució natural que segueixen les societats que, amb els anys, s’enriqueixen. És la llei del refinament social: les persones sempre busquen perfeccionar-se. Tot i així, per aconseguir un cert refinament intel·lectual o artístic i evitar fugir d’estudi amb palles mentals, es necessita tenir un cert temperament. Avui dia hi ha massa artistes que s’han après la tècnica però que no tenen el temperament adient, per això a vegades sortim del cinema indiferents o tanquem indignats un llibre perquè es veu d’una hora lluny que ens estan estafant (i si no se sap veure almenys s’intueix i si no s’intueix és que no sabem reconèixer l’essència de les coses). Paradoxalment, però, quant més s’enriqueix una societat, més fàcil és la vida i com més fàcil és la vida menys autèntic és l’art que es fa en aquella societat. Per això molts fotògrafs artístics occidentals decideixen anar-se’n allà on és la guerra, de la mateixa manera que molts escriptors es creen i recreen un drama que no té res a veure amb la vida acomodada que porten. Quan ja no hi ha drama, es busca el drama per poder crear. La conversa amb la meva amiga també venia a tomb perquè poc després me n’anava al teatre a veure Las Listas, al teatre Poliorama, i que precisament tracta aquest tema de l’excés d’artistes d’avui dia. “Mai com ara havien hagut tants artistes i tan poc art”, diu una de les frases que resumeix l’obra escrita i dirigida per Julio Wallovits (realitzador de la pel·lícula Smoking Room). A l’obra es porta la situació a l’extrem: una societat que poc a poc es va quedant sense menjar perquè les persones encarregades de proveir-lo es volen dedicar al refinament de l’ànima. “Els que venien la carn ara es dediquen als audiovisuals”, “i el peixater, on és?” “s’ha fet poeta!”. Frases com aquestes omplen uns diàlegs on el sentit de l’humor i el surrealisme en són els protagonistes. Obra recomanada, sense cap mena de dubte, si es vol saber cap a on pot acabar anant el món de l'art.
El que fa a l’artista no és la tècnica (això al cap i a la fi s’aprèn), sinó tot allò que precisament no s’aprèn i que, sí, ja ve donat des del dia que la persona va néixer. Quantes vegades hauré conegut persones de temperament molt artístic que, per coses de la vida, no es dediquen a res relacionat amb cap ofici creatiu! I a mi això em molesta, perquè després et trobes a cada patata en el món de l’art que va de sensible i que no és més que un estafador més. Però, bé, en realitat la vida de l’artista no és per tirar coets (la vida de l’artista de veritat, s’entén), i aquelles persones que tenen temperament artístic i es dediquen a, per exemple, els negocis, aconsegueixen un equilibri mental, moral, emocional... excel·lent, a part d’un caràcter molt agradable. Són, precisament, la personificació de la bellesa, tan buscada pels mateixos artistes.
I jo? Vaig de pseudoartista escrivint en un blog? Possiblement sí, però m’hi sento a gust aquí i, a més, no cobro entrada.

Realitats (massa) dures

2010-02-08T11:01:00.003+01:00

Precious

Precious (Gabourey Sidibe) és una noia negra de setze anys que somia en ser blanca i esvelta i que pateix una convivència cruel i dramàtica amb la seva mare ressentida, la qual focalitza tota la seva ràbia en la seva filla. Aquest context és només la base d'una història dura en la què es van amuntonant els drames i les situacions difícils. Hi ha també, tot i així, moments de riure. És una pel·lícula que vol ser fidel a la realitat mostrant els problemes socials del Harlem dels anys 80, però que barreja escenes musicals amb un toc de glamour que representen les fantasies de la noia i les ganes d'aquesta de fugir contínuament de la seva realitat. El personatge que l'omplirà d'esperança serà el de la mestra de l'escola alternativa a la què assisteix, i amb la qual, d'alguna manera, s'emmiralla, perquè és la personificació del que li agradaria poder arribar a ser algun dia: una dona que brilla després d'haver passat per un túnel massa fosc. La pel·lícula, dirigida per Lee Daniels i produïda per Oprah Winfrey, està nominada a sis Òscars.

2666

El cap de setmana passat es va representar al Teatre Lliure l'obra de teatre 2666, l'adaptació teatral que han fet Àlex Rigola i Pablo Ley de la novel·la pòstuma de l'escriptor xilè Roberto Bolaño. És l'obra més llarga que hagi mai vist en un teatre (cinc hores de durada), però tot i així no es fa gaire pesada, més aviat dura. La història són vàries històries que tenen com a fil conductor el personatge d'un escriptor alemany i la ciutat de Santa Teresa, ciutat fictícia de Mèxic que intenta emular Ciudad Juárez, on més de 2000 dones han estat assassinades des del 1993. Cadascuna de les parts és una història diferent: la passió per la lectura de tres literats, les al·lucinacions d'un filòsof que viu amb una por continua, una festa massa dionisíaca, els assassinats de Santa Teresa i la història de l'escriptor alemany. És la quarta part la que conté l'escena més esgarrifosa de l'obra: els noms reals de les dones assassinades a Ciudad Juárez van desfilant en una pantalla al mateix temps que se senten els crits viscerals d'una dona, coberta de sang. Els intèrprets, en general, molt bons, però costa pair la violència visual d'algunes parts de l'obra.

Publicats a la secció Cultura i espectacles de eldema.cat

Vanity fair

2010-01-19T19:24:00.005+01:00

Aquesta tarda he anat a una conferència que portava per nom Forjar la vida: l’actualitat dels pensadors clàssics en un món sense déus. Ja ho sé, estic molt clàssica últimament, especialment grega, més que no pas romana. En realitat sempre em van agradar els grecs (el meu estimat gatet es deia Zeus) i, és clar, ara que tinc temps, ara que cap tipus d’estudi acadèmic m’obliga a llegir llibres, els llegeixo amb fruïció. És curiós com funcionem algunes persones: si ens obliguen a fer alguna cosa no la fem, però si ens sentim lliures de fer-la, la fem amb entusiasme. I mira que jo de petita (i d’adolescent) feia el que em deien sense rebel·lar-me mai. Però sempre em va atabalar molt això de llegir o estudiar per obligació. Prefereixo anar directament a les lectures que sé que m’aportaran alguna cosa i, ara per ara, les que més m’interessen són les que m’aporten alguna cosa exclusivament personal. Penseu que estic en ple moment de saber quin és el sentit de la meva vida (per vintena vegada).

La conferència ha estat bé, tot i que no dóna per gaire parlar sobre els pensadors clàssics amb només una hora. Bé, de fet, la ponent (molt competent, això sí) només ha parlat de Sòcrates. I s’ha centrat en com va anar el moment de la seva mort ja que a partir d’aquesta ha pogut explicar com es prenia la vida. Una de les coses que més gràcia m’ha fet ha estat quan ha explicat que Sòcrates estava contínuament a la recerca de la bellesa (deia que el bé era la saviesa i el mal, la ignorància) en part gràcies a que físicament no era gaire agraciat. Bé, és clar que aquesta no era la única raó, però, precisament i en la línia d’aquest comentari (i referint-me als meus contemporanis) sempre he pensat que les persones que citen tant la paraula bellesa o advoquen per un món bonic d’éssers bells i superiors cerquen agradar a les persones pel tipus de plaer que genera l’estètica intel·lectual, conscients que no poden generar a través de les formes del seu cos el mateix elevat plaer. Aquesta idea és molt típica (a part de comprensible), però sempre m’ha fet gràcia la cosa aquesta que tenim les persones de necessitar agradar o impressionar els altres, sigui físicament, materialment o intel·lectualment. I, és clar, després les persones que van perdudes pel món no saben on concentrar la vanitat perquè ignoren què les farà ser (i estar) millor. Perquè hi ha persones de tot tipus en tots els àmbits, per descomptat, però no trobo (per les persones que he conegut) que les persones suposadament cultes siguin millor que d’altres que no han llegit tant. I de què serveix el coneixement si no t’ajuda a ser millor persona? Impressionar a la gent amb el teu cotxe o amb les teves cames boniques és diferent que voler impressionar fent servir el coneixement. A mi em dóna la sensació que quan el saber només es vol tenir per impressionar (i no per necessitat personal o col·lectiva) és quan es corromp. La vanitat aplicada a les coses materials no la veig tan maligna com l’aplicada a les coses morals i intel·lectuals, potser perquè aquestes últimes ataquen més a l’essència i als valors de les persones, i amb això a mi no m’agrada jugar (ni que juguin). Per això no suporto quan les persones suposadament cultes opinen per opinar, perquè es nota tant quan ho fan per destacar, se’ls hi veu tant el llautó que fins i tot esgarrifen! Quan aquestes persones cultes tinguin moments en què la vanitat les reclama jo les aconsellaria que, en comptes d’opinar a tort i dret, es compressin un cotxe millor o se n’anessin a posar guapus a la perruqueria. Llavors sí que farien un favor a la humanitat.
Com que estic avorrida i m’està costant més del que em pensava trobar feina (feina de lo meu) vaig a aquest tipus de conferències on només va gent gran. Reconec que ha hagut un moment en què els ulls se’m tancaven, però em sabia greu marxar. M’adormia no perquè no fos interessant, sinó perquè si durant un temps no fas gaires coses la teva ment es paralitza i et costa atendre o començar qualsevol tipus d’activitat. És en aquests moments quan es treballa la tant coneguda força de voluntat, moments en els que, en realitat, estàs totalment sola, tu amb les teves paranoies, tu amb la teva iniciativa, la qual costa tant d’aparèixer perquè tot et sembla una pujada massa pronunciada i desconeguda, com si tot el fet abans ara no em servís de res. Però, bé, sé que em sortirà alguna cosa. De moment, seguiré aprofitant per llegir llibres i més llibres, perquè ara que no vaig bé de diners he de concentrar la vanitat en aquestes coses més, diguem-ne, intel·lectuals.

The Cocktail Party

2010-01-14T11:43:00.002+01:00

From the play The Cocktail Party, by T.S. Eliot:

Celia: Oh, I thought that I was giving him so much!
And he to me- and the giving and the taking
Seemed so right: not in terms of calculation
Of what was good for the persons we had been
But for the new person, us. If I could feel
As I did then, even now it would seem right.
And then I found we were only strangers
And that there had been neither giving nor taking
But that we had merely made use of each other
Each for his purpose. That’s horrible. Can we only love
Something created by our own imagination?
Are we all in fact unloving and unlovable?
Then one is alone, and if one is alone
Then lover and beloved are equally unreal
And the dreamer is no more real than his dreams.

De vuelta

2010-01-07T18:47:00.003+01:00

- En el vuelo de ida Aerolíneas Argentinas vendió más billetes de Turista de los que tenía y nos pasó a algunos afortunados a Business Class. En el vuelo de vuelta mi hermana y yo no tuvimos tan grata suerte, pero me sirvió para comparar el funcionamiento de ambas clases. Mi resolución es que como aún soy joven y mi cuerpo no se queja demasiado de las posturas incómodas, me da igual viajar en Business o en Turista, lo único que sí que he notado es que hay mucha diferencia con la calidad de la comida. En Business te dan comida, en Turista, plástico.
- Ha sido un viaje fugaz. He conocido a los hijos de mis primas (hace siete años sólo existía uno), he descubierto nuevos y hermosos parajes argentinos y también tuve tiempo de que me picara un bicho extraño que me dejó el tobillo hinchado durante cuatro días. En Argentina, en Invierno tuvieron la Gripe A y ahora, en verano, tienen el mosquito Dengue. Según me explicaron, si te pica una vez no pasa nada, pero su segunda picadura te puede provocar directamente la muerte. No os preocupéis, a mí no me picó el Dengue, me picó algo que hace siete años también me atacó y también me dejó los dos tobillos inflamados. Me dijeron que podría ser una reacción alérgica de la picadura de una hormiga roja, aunque hace siete años me dijeron que seguramente lo que me picó fuera una araña. Qué cruz... todos los bichos vienen a mí, incluyendo los mosquitos comunes, que si no fuera por los repelentes de insectos me acribillarían. Si soy de sangre dulce, ¿por qué no me atacan los vampiros en el cuello en vez de los bichos en los tobillos? ¡Lo preferiría! Pero esta anécdota fue lo de menos, en realidad no soy nada quejica con las cosas físicas y no tuve ningún problema en patearme Buenos Aires medio coja.
- Lo que más me gusta de Rosario (y sus alrededores) es el entusiasmo que tiene la gente por la música. Mi tío, por ejemplo, tiene algún que otro Cd grabado aunque no se dedique profesionalmente a cantar y a tocar la guitarra. Un taxista nos explicó a mi hermana y a mí que los viernes y sábados por la noche tocaba el saxo en un bar de Rosario. Después de una comida multitudinaria, siempre hay alguien que saca una guitarra de donde sea y se pone a tocar y todos le siguen cantando. En uno de estos momentos, mientras la gente cantaba Zamba de mi esperanza o Sapo cancionero, mi mente hizo un viaje proustiano al pasado, cuando era niña y, en Barcelona, en Santander o donde fuese, mis padres y sus amigos se ponían a cantar estas mismas canciones folclóricas después de una comida.
- La música, las historias familiares, las fotos en blanco y negro, las eternas despedidas... En fin, no voy a ponerme sentimental, que si no me atonto y no faig res de profit.

Bones festes, che

2009-12-10T23:13:00.004+01:00

La setmana vinent me’n vaig a Argentina, així que no donaré senyals de vida durant més o menys un mes. Ja fa set anys que no hi vaig i em moro de ganes de tornar-hi!
Si no feu cap viatge, us recomano per aquestes festes Història dels grecs d’Indro Montanelli, que me l’he cruspit en una setmana (quan estic apàtica trigo bastant més amb els llibres). El llibre m’ha agradat molt per l’estil de Montanelli, pel seu sentit de l’humor i per com aconsegueix apropar els grecs (els quals a vegades se’ns mostren tan llunyans i altius) als no acadèmics. És una pinzellada molt breu de la història de la civilització grega, però serveix per fer-se un mapa cronològic dels esdeveniments bèl·lics, dels estils artístics, dels corrents filosòfics i científics, dels déus grecs, etcètera, tot explicant els idil·lis i les vides dels seus principals protagonistes. I també serveix per continuar amb el llibre que el segueix: Història de Roma, del mateix excepcional escriptor.

Transcriuria molts fragments però com que el llibre (Història dels grecs) és de la biblioteca no l'he volgut subratllar, tot i així, heus aquí alguns que estan bé:

"Cadascú era el seu propi comandant, el seu propi soldat ras, el seu legislador, el seu policia, el seu metge, el seu sacerdot i el seu filòsof. I en aquesta completesa de l'home rau la fascinació i el valor de la civilització grega, com passarà amb la del Renaixement italià"

"Perquè això era el bo d'Atenes, i el símptoma de la seva civilització: que es trobaven els uns amb els altres, discutien, anaven a fer un xeflis, es feien befa en públic i continuaven sent amics en privat"

"Sòfocles estava més interessat per l'home que no per la idea, i aquí rau sobretot la seva modernitat"

"Hi ha inconformismes que acaben fent més mal que bé, quan neguen només pel gust de negar i ho converteixen en un exhibicionisme"

"El veritable savi no és aquell que ha estibat moltes nocions dins el cervell, sinó aquell que sap contemplar el món i la vida en el seu conjunt, i que hi troba una raó, una lògica. El bé o la virtut consisteixen a adequar-hi la vida individual. Consisteixen a acceptar sense rebel·lions la llei d'aquest canvi continu i etern, a acceptar també la pròpia mortalitat. Qui ha comprès la necessitat de tots els contraris suportarà el sofriment com a alternativa inevitable del plaer i perdonarà l'enemic reconeixent-hi el complement d'ell mateix. No podrà lamentar-se de les lluites que haurà de sostenir, perquè la lluita és la impulsora de tots els canvis, la mare de la vida mateixa"

"En Diògenes, com en Antístenes i en tots els altres professionals de la humilitat, hi havia una ambició il·limitada. Es preocupava molt per la seva vastíssima fama de dialèctic enginyós i punyent. Una vegada, veient una dona prosternada davant d’una imatge sagrada, li va dir: "Vés amb compte, amb tants déus com hi ha, pots tenir-ne un al darrera i estar ensenyant-li el cul"."

Bon Nadal i Bon Any Nou, sigueu bons i mengeu molts torrons.

Un ball forçat

2009-12-07T16:12:00.000+01:00

El baile de la victoria, la nova pel·lícula de Fernando Trueba, ja s'ha estrenat a les nostres pantalles. El film és l'adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de l'escriptor xilè Antonio Skármeta, amb la què va guanyar el premi Planeta el 2003. Ambientada a Santiago de Xile durant l'època de la transició democràtica, El baile de la victoria és una pel·lícula dramàtica, on els seus protagonistes (entre ells Ricardo Darín), d'una manera o d'una altra, pateixen o han patit les conseqüències de la dictadura xilena. Ja només per aquest context la pel·lícula és fortament emotiva i té moments poètics (això sempre depenent dels ulls que la mirin, és clar), però a vegades es perd en un mar de gestos i diàlegs forçats que donen poca credibilitat als personatges. Mai ha estat fàcil adaptar la literatura al cinema i a El baile de la victoria es nota, sobretot pel ritme, que la transició d'un llenguatge a l'altre no s'ha aconseguit adequadament. La pel·lícula ha estat escollida per l'Acadèmia espanyola de cinema per optar a l'Oscar en la categoria de millor pel·lícula estrangera.

Publicat a eldema.cat

Sera

2009-11-16T00:44:00.004+01:00

La luna li portò la sera per coccolarla nelle sue linie scure,
Il suo corpo pallido, legero, si lasciò piombare (troppo docile per avere l’anima di lottare)
E per una forza profonda e lontana che non dominava, non si cadeva ma si alzava
E le sue curve si tornarono nobile e la sua pallidezza, rosata.
La sua serenità s’indovinava nelle sue forme, carine e carente di artifici
I suoi seni pieni di vita desideravano di essere accarezzati per la sensualità della notte.
Le mani trovarono la dolcezza nel freddo, un freddo che già conoscevano
E nel suo sorriso trovò la fragilità di sapersi piena di sé, sbarazzata di qualsiasi bugia, padrona del suo proprio destino.

Cuadro: Humeur Nocturne de William-Adolphe Bouguereau (1882)

In the City

2009-11-10T11:44:00.004+01:00

Aquest cap de setmana el manager de l’agència de viatges de Brighton va venir amb un grup d’estudiants internacionals a fer el tour de Barcelona. Una de les tardes que ell tenia lliure vam quedar per fer un cafè al Cafè Zurich. En arribar el vaig trobar xerrant distesament amb uns excompanys de la Universitat de Brighton que des de fa uns nou anys viuen a Barcelona. L’amic era argentí però amb només set anys va anar a viure a Londres, d’on era la seva mare (o pare, ara no ho recordo). La seva dona era mig holandesa mig colombiana, i va ser el meu cap qui els va presentar a Brighton. Les seves dues nenes, nascudes a Barcelona, eren una monada. Em recordaven a la meva germana i a mi quan érem petites (modèstia a part) perquè lluïen el nostre mateix pentinat de llavors: cabellera llisa, curta i rossa, amb un serrell extens, i uns ulls blaus i grans, que quan tens la cara de nena petita impressionen molt. La nena gran, de nou anys, era la xerraire, la petita era la tímida, igual que nosaltres. La nena gran, al principi, em mirava sense dir res, i somreia fent-se la tímida. Però, renoi, quan ens estàvem acomiadant va començar a xerrar amb mi compulsivament: “Y cómo te llamas?” “Y de dónde eres?” “Pues yo toco el piano y canto y también...”, quan parlava tenia aquesta cosa de nena espavilada que tenen els nens argentins i que els fa ser tan rematadament encantadors.

Quan la família va marxar per anar al cinema, el meu excap em va dir d’anar tirant cap algun pub per anar a veure el Chelsea-Manchester United. Vam anar caminant Rambles avall mentre em posava al dia de totes les tafaneries dels treballadors de l’agència. En passar pel Liceu, em va dir que l’entrada s’assemblava a l’entrada d’una estació de tren (més maca, és clar), sense ànim de voler ofendre: allà les estacions de tren són belles com les d’abans, com la nostra estimada Estació de França (quan era petita, recordo que des d’aquesta estació vam agafar amb la família un tren màgic cap a París!). Bé, vam arribar al carrer Ferran. Abans d’entrar al petit pub irlandès que fa cantonada amb la Plaça Reial, el vaig portar pels carrerons del Gòtic i, especialment, a la Plaça Sant Felip Neri. Aquesta plaça concentra tantes històries, tant de soroll, que és comprensible que l’únic que se senti ara sigui un silenci aclaparador. Vam tornar al pub just quan el partit ja havia començat, de manera que ja estava ple fins els topes. “Hey, man, are you English?”, va preguntar un noi al meu exboss en sentir el seu accent, “Cool, I’m from Canada, this match is important, isn’t it?”. Al nostre costat hi havia un grup de suecs, tots amb les seves Pintes corresponents. Jo, com que ja estic desentrenada, vaig demanar-me una half-pint (que finalment van ser quatre). Les dues cambreres irlandeses feien el possible per immiscuir-se entre la gent i agafar els gots buits de les taules, al mateix temps que anaven deixant platets de cacahuets. Els presentadors de la Sky portaven la flor vermella enganxada a l’americana, en memòria dels soldats anglesos morts a la Primera Guerra Mundial (i en altres guerres), llavors vaig recordar aquell dia l’any passat a Brighton (The Poppy Day), i com tothom portava la seva rosella vermella enganxada a la roba i com la gent es reunia en una plaça per recordar els soldats morts. El meu excap i jo xerràvem amb tot el murmuri futbolero de fons i per un moment vaig sentir que estava de nou a Anglaterra, i que al dia següent havia d’anar a treballar a aquella oficina petita.

Després ens vam reunir amb alguns dels estudiants del grup turístic a l’alberg del Passeig de Gràcia. Allà, un dels relacions públiques de l’alberg ens va fer riure una estona. Era brasiler, però, parlant en anglès, podia fer l’accent d’un anglès de Londres o l’accent d’un italià parlant en anglès, i els brodava. Els volia portar a l’Opium a prendre unes copes, però primer vam decidir d’anar a sopar unes tapes. Del grup international em va caure especialment bé un noi de Malasia que feia el doctorat en no sé quina especialitat de Medicina a la Universitat de Sussex. Sabeu aquest tipus de persones que senzillament somriuen i són agradables quan parlen, de maneres elegants, que semblen serioses en cada cosa que fan però sense anar de trascendentals? Un noi que semblava tímid però que era, en aquella taula, el que més gaudia comunicant-se. No sé què és el que fa que a vegades enganxis tan bé amb una persona, però què bé que em cauen les persones quan em cauen bé!

Atontada

2009-11-05T16:06:00.004+01:00

Sí, yo soy una más de las personas desencantadas con la política, pero a mí no me viene de nuevo. Hace cuatro años que divago políticamente de un lado a otro, de unas siglas políticas a otras, de un diario a otro. Un momento del día tan apacible y ligero para algunos como es ir a comprar el diario al quiosco, para mí es estresante, y a veces incluso lo evito. Me quedo enfrente de todos los periódicos y los observo un poco atontada, y entonces miro al quiosquero para que me dé una respuesta con su mirada, pero, nada, sólo se queda esperando a que coja un diario cualquiera y le dé el euro con diez céntimos que cuesta. El mismo nivel de atontamiento es el que tengo cuando toca ir a votar, porque a mí, eso de votar en blanco no me gusta, ergo me obligo a escoger un partido, las ideas que en ese momento creo que son las más acertadas. Desde los 15 años siempre he sabido quiénes eran los míos, pero llevo ya cuatro años dudando de todo y de todos y eso cansa, cansa mucho. Y más si yo soy de esas personas que creen que es necesario buscarse un marco político que te sitúe un poco en el mundo (y más a mí, que soy bastante caótica). En mi cabeza se han mezclado sistemas políticos, partidos y marcos geográficos totalmente opuestos (aquí todo es muy opuesto) y es horrible, porque no soy capaz de reconocer cuál es el mío. Cuando intento buscar respuestas en los opinadores profesionales reconozco su verdad por un momento, y siento que tal persona tiene razón, hasta que le encuentro una tara o, sencillamente, falta de independencia. Quizás, últimamente, el argumento que más estoy aceptando es el que ataca a la raíz de todo, el de los que defienden que es necesario reformular nuestro sistema político, que los partidos políticos tienen ya demasiado poder y demás argumentos que no son nuevos, pero que en momentos de crisis se multiplican como las hortensias en invierno.

En fin, desde este humilde espacio de la net, pido a los opinadores profesionales que saben de política (y que ya puestos sean sinceros e independientes) que iluminen a la parte de la sociedad que, como yo, vive atontada ante tanto ruido mediático, de manera que en un futuro pueda escoger sus siglas políticas (o, mejor, su líder político) con un poco más de alegría y decisión. Y si no pues ya nos espabilaremos como sea.

Obres i més obres

2009-10-30T12:20:00.004+01:00

El meu barri està en obres. Està tot ell en obres. Fins i tot al portal de casa meva hi fan obres. Voreres totalment aixecades, maquinària de dimensions enormes cavant túnels i les parets del meu portal, que ja no són parets, sinó una pasterada de totxos considerable. Tot al meu voltant està en construcció, calia que es posessin tots d’acord? Per això l’altre dia, quan em vaig apropar al Port Olímpic, vaig sentir una pau com feia temps que no sentia. Observar els petits vaixells amarrats al port, lleugerament quiets sobre la calma de l’aigua, i sentir a les galtes la suau carícia de la brisa de la mar és una experiència que, com tothom ja sap, relaxa. I relaxa molt més si d’on vens en comptes de vaixells i aigua hi ha grues i pols i sorra. Ahir passava pel carrer Mallorca i la gent gran s’hi atansava a les tanques per veure què diantres estan fent allà amb tanta màquina i tan de camió. S’ho miraven callats, amb aquesta mirada d’incomprensió cap els grans canvis urbanístics i d’una lleu nostàlgia, perquè tot allò no fa més que recordar-los que aquest progrés ja no forma part del seu món: “Realment, cal tot això?, tan bé que estàvem!”, devien pensar. Jo també vaig mirar a través de la tanca, i no sé quina cara deuria haver posat, potser d’indiferència, que és la cara que se’t deu quedar amb tanta pols al teu voltant. “Haurem, ara, d’esperar a que plogui per veure reaparèixer una mica de verd”, deia Pla sobre la pols emprenyadora que provoca el contacte de l’arada amb el terra. Al meu barri la pluja serà molt benvinguda aquesta tardor (i ja seria maco que, entre totes aquestes obres, estiguin deixant més espai pel verd). Verd que trobo a faltar, per exemple, al Parc de les Aigües, allà a tocar de la biblioteca Mercè Rodoreda, on les plantes que hi ha estan gairebé seques i l'herba no fa olor a res. Canvia molt la percepció de les coses quan al teu voltant hi ha bellesa i no pas fulles groguenques i pols.
Ens queixem molt de les obres, és veritat, és un tic molt típic sobretot en els periodistes. Però després tot queda ben maco i llavors ja ningú no es queixa de res. A mi l’únic que em fa patir és la Sagrada Família, que com ja deveu haver notat, és el símbol de Barcelona al què més estima tinc, encara que estigui devaluat pels ciutadans barcelonins a causa de l’allau de turistes que hi van a veure-la. Conec més estrangers que han entrat al monument que no pas catalans. A vegades penso que estaria bé que fessin més promoció i publicitat de la resta de Catalunya, encara que sigui per compensar la quantitat de turistes que van a Barcelona.
L’altre dia vaig anar a l’aeroport, a la T1. Com que encara era de nit i jo anava bastant adormida, més que no pas veure la T1 semblava que estigués sortint de l’última fase del somni. De lluny la T1 brillava, brillava molt, una lluentor que contrastava amb la foscor de la matinada. La Torre de Marfil. En acostar-se el cotxe a la terminal em va fer gràcia veure que el lloc d’on sortia la lluentor més esplendorosa i intensa era la fatxada del pàrking. El que primer va començar sent una pasterada de totxos ha acabat sent una estructura elegant i brillant. Bellesa de disseny. De Barcelona a la fi del món!

Swing

2009-10-26T12:26:00.000+01:00

Yo creo que tengo swing en las venas.

Antoni Gaudí

2009-10-09T12:06:00.014+02:00

(Ignoro perquè el primer paràgraf surt de color rosa, el blog s'està tornant boig)

La tapa del llibre, on surten les torres de la Sagrada Família (una imatge bastan corrent), i el títol (Gaudí i la Sagrada Família comentada per ell mateix) només fa pensar en una sèrie de comentaris útils pels estudiants d'arquitectura sobre el monument però incomprensibles per a la resta de mortals. Però, tot i així, vaig decidir agafar-lo de l'estant de la biblioteca perquè precisament tenia ganes de llegir apunts d'arquitectura explicats pel mateix Gaudí. Doncs bé, ara que l'he acabat, puc dir que m'ha encantat. El llibre està escrit per l'arquitecte Cèsar Martinell, mort als anys setanta. Martinell era un jove estudiant d'arquitectura quan va conèixer Gaudí a les oficines de la llavors poc construïda Sagrada Família (cap el 1915). Des que es van conèixer, el jove arquitecte va anar a visitar-lo sovint i de les converses que van anar mantenint en va sortir aquest llibre. Martinell, un cop arribava a casa després d'una d'aquestes visites, escrivia tot el que el seu mestre li havia explicat, no només apunts d'arquitectura sinó també anècdotes i pensaments del mateix Antoni Gaudí. Per les persones que d'arquitectura no en sabem un borrall, és precisament gràcies a les anècdotes i pensaments que s'expliquen sobre Gaudí que el llibre es fa interessant i entranyable. A més, l'estil d'escriptura de Martinell és concís, cosa que, unit a l'estima que tenia a Gaudí, aconsegueix que del text aflori una sensibilitat que no sembla forçada. Segurament, el fet que el llibre (en format de dietari) estigui escrit per un arquitecte ajuda a que el text no es recarregui gratuïtament de paraules i frases innecesàries.
La primera edició del llibre és del 1951 i la segona, del 1999. Es va decidir reeditar, en part, per poder posar els comentaris catalanistes de Gaudí, que no es van posar a la primera edició per tal d’esquivar la censura franquista dels anys cinquanta. Les frases d’amor a Catalunya són constants i les de desconfiança a qualsevol cosa que provingui de l’estat espanyol, també. S’explica el dia en què va ser detingut, quan tenia 72 anys, per assistir a una missa que se celebrava a Sant Just en sufragi dels caiguts durant el setge de Barcelona del 1714. En aquest capítol, la figura de Gaudí se’m fa entranyable, una sensació, però, que he tingut al llarg de tot el llibre. És maco de veure com, a vegades, les persones que més proeses han edificat són d’una naturalitat que repel·leix qualsevol tipus de pedanteria. Gaudí acceptava les persones o els judicis de valor d'aquestes per la veritat que s'endevinava a través de la seva senzillesa, per això, quan la primera torre de la Sagrada Família va estar acabada es va meravellar amb l’expressió dita per un rellotger humil en veure-la: “Fa goig”. “Aquest fa goig diu [Gaudí] que ho enclou tot. És el gaudium magnum dels Reis Mags quan varen tornar a veure l’estrella, que és claror i, per tant, goig. Hom gaudeix, frueix. No es pot dir més bé. Fa goig. L’home no deia una frase; expressava el que sentia. Realment aquesta resplendor fa goig. I ho ha dit un home humil, que per 25 pessetes va cinquanta-tres vegades a donar corda a tres rellotges. Aquest «fa goig», l’ha glossat estona”. No suportava que la gent fes servir adjectius com diví o genial en observar les seves obres.
Per Gaudí, el Mediterrani és la zona d’on surten i han sortit les millors obres artisticoarquitectòniques de tots els temps. Tenia una especial mania a la gent que ell deia “del Nord” (anglesos, francesos del nord, espanyols del nord, etcètera) quant a la percepció que tenien de les obres arquitectòniques. Deia que l’Art i la Bellesa només es troba a les riberes de la Mediterrània: “Al Nord i als Tròpics no reben la llum a 45 graus, que és com millor il·lumina els objectes una visió perfecta; en haver-hi escassetat de llum o venir aquesta massa zenital, els objectes, amb il·luminació inadequada, apareixen deformats; més que l’objecte veuen un fantasma de l’objecte; el cap se’ls omple de fantasmes i en ells predomina la fantasia. Al Nord la literatura és fantàstica i l’arquitectura gòtica també (...). Els de la Mediterrània no tenim els ulls acostumats a fantasmes, sinó a imatges; som més imaginatius que fantàstics i, per tant, més aptes per a les arts plàstiques”. L’arquitectura gòtica, precisament, no li feia gaire gràcia: “Una construcció gòtica adquireix la seva màxima expressió en estat de ruïna, mig coberta d’heura i vista a la claror de la lluna, o sia quan no se’n veu gairebé res. Tot això és contrari a la visió plàstica”. Per Gaudí les persones més ben dotades a Catalunya per a l’arquitectura són els naturals del Camp de Tarragona gràcies a les característiques ambientals, lumíniques, etcètera, de la zona i que, precisament, era d’on eren ell i l’autor del llibre. El capítol més colpidor és sens dubte quan s’explica com va anar l’accident del tramvia que el va deixar mortalment ferit i el transcurs dels dies següents.
De la Sagrada Família se’n diuen moltes coses al llibre, la majoria d’elles tècniques, que em costaria bastant de traduir a llenguatge corrent. A Gaudí no li importava que els arquitectes que la continuessin ho fessin amb d’altres estils, era precisament el que volia: que el monument tingués els estils característics dels anys en què s’ha anat construint. Està clar que si un dia s’acaba la Sagrada Família i no cau abans no quedarà tal i com Gaudí l’hagués fet, però ell acceptava la idea que els grans temples sempre s’han hagut de construir durant molts anys de diferència i això provoca que a vegades hi conflueixi més d’un estil artístic en el mateix monument. El fet de ser molt religiós li va ajudar a prendre’s les coses amb molta serenor.
Com que m’estic allargant amb l’entrada us deixo amb aquest fragment en què s’explica un acudit que precisament té a veure amb la durada de la construcció de l’obra:
“En certa ocasió en què Gaudí parlava de la lentitud de les obres del Temple [any 1926], Quintana, que era allí, m’empenyé per tal que expliqués un acudit que aleshores estava en voga, que, per contrast, venia a tomb amb el tema. El senyor Antoni es va mostrar propici a la digressió. Es tractava d’un barceloní que acompanyava uns nord-americans en la visita de Barcelona i els seus monuments. En cadascun d’aquests, els americans s’interessaven pel temps que havia durat la seva construcció i asseguraven que als Estats Units s’haurien construït molt més de pressa. Per exemple: la Catedral i la Generalitat en menys d’un any; el Palau de Justícia en uns tres mesos; la plaça de toros en un mes escàs... El barceloní s’havia cansat de tanta rapidesa constructiva i en arribar a la Sagrada Família i preguntar-li els estrangers què eren aquelles torres tan altes, l’acompanyant, amb una sorpresa fingida, li respongué: - No ho sé; ahir vaig passar per aquí i només hi havia un solar-.
El senyor Antoni va riure de gust l’acudit i aprovà l’estratagema”.

Euforia

2009-09-28T21:03:00.004+02:00

Una mujer inglesa que conocí en Brighton me explicó una vez que la euforia, para ella, era lo que sintió después de dar a luz en su parto natural. Me dijo que el dolor físico en el momento de dar a luz es horrible, insoportable, pero tal intensidad de dolor desaparece cuando te ponen al hijo recién nacido en brazos, y lo que se siente entonces es euforia. No es que el dolor físico desaparezca por arte de magia cuando tienes al niño entre tus brazos, es que sencillamente estás demasiado feliz como para poder sentir las secuelas de ese dolor físico. Para los que nunca hayamos experimentado algo así (y para los hombres que nunca lo experimentarán y para las mujeres que en su momento quizá prefiramos la epidural), podríamos pensar que la euforia (y perdón si ofendo con la comparación, no se me ha ocurrido otra) es como ese gol de la victoria que llega en el tiempo de descuento (recuérdese, por ejemplo, el Chelsea-Barça de la Champions). La tensión acumulada en el cuerpo se libera en tan sólo unos pocos segundos, y es esta mezcla de intensidad de la tensión y el poco tiempo que ésta se toma en huir del cuerpo lo que provoca ese estado alocado denominado euforia. La euforia es, en resumidas cuentas, la alegría desbocada que se siente después de haber sentido dolor, tanto físico como mental.

Pues bien, euforia es lo que yo sentiré en unos días cuando el dolor físico provocado por mi paso por el hospital desaparezca. Euforia es lo que sentiré la noche que consiga dormir de una tirada, sin notar molestias físicas cada vez que me mueva en la cama. Eufórica será la noche en que saldré de fiesta y podré bailar sueltamente sin pensar en los posibles dolores que tendré al día siguiente. Será una euforia que no me pillará por sorpresa, y como será esperada, quizá lo que sentiré no será verdadera euforia, pero, me da igual, yo me sentiré la chica más feliz del mundo cuando por fin pueda pasar más horas fuera de casa que dentro, cuando por fin pueda empezar a organizarme la vida de esta nueva temporada, cuando por fin pueda quemar ni que sea un poco de energía, que la tengo contenida y oprimida bien adentro. Cuando el dolor físico haya marchado, se me pintará en la boca una sonrisa larga y extensa, al estilo de Joker, y mi buen humor será todavía más bueno, y mis carcajadas y mis bromas tontas serán aún más exageradas. Cuando las molestias físicas hayan marchado, viviré eufórica durante unos cuantos días, así que aprovecho para expresar mis más sinceras disculpas a mis amigos si de aquí a unos días empiezo a estar un poco pesada: que sepáis que os obligaré a salir cada noche de casa para hablar y entretenernos hasta bien entrada la madrugada.

La cicatriu

2009-09-19T16:01:00.006+02:00

Fa poc vaig estar ingressada un dia (nit inclosa) en un hospital. Res greu, eh, l’únic problema és que em vaig enamorar del metge, però per la resta tot molt bé. Mentre passaven les hores, recordava la primera vegada que vaig estar ingressada en un hospital, amb només cinc anyets. El record d’aquells dies em ve sovint al cap, sobretot a l’estiu, quan tothom em pregunta què em vaig fer al genoll esquerre, on tinc una cicatriu d’una llargada considerable. Un cop em fan la pregunta més esperada de l’estiu, al principi, i depenent de qui tingui davant, no acostumo a explicar la veritat, sinó que ho faig una mica més emocionant i explico que vaig tenir una baralla amb algú o que em van atracar, etcètera, etcètera. Alguns s’ho creuen, altres no, depenent de com estigui de teatrera aquell dia en concret. La veritat és, però, que m’ho vaig fer jugant al pica-paret, al pati de l’escola. En el moment en què tots els nens havíem de córrer per tal que el què parava no ens pillés, jo em vaig entrebancar amb la cama d’un nen, que seia tranquil·lament al final del terra del pati, amb la seva extremitat estirada, i a la qual jo no vaig veure de tan ràpida que anava. En la caiguda vaig tenir la mala sort de caure de ple contra la filera de totxos que hi havia al final del pati, i el cop fort se’l va endur el genoll, que se’m va obrir de tal manera que fins i tot se’m veia l’ós. Vaig començar a plorar més d’espant que no pas de dolor, que no recordo haver sentit en aquell moment (normalment el dolor físic, quan ha estat intens, no s’acostuma a oblidar). La professora va venir corrents i, amb molta sang freda, em va agafar en braços i va anar a buscar ràpidament un taxi. Al primer lloc que vam anar li van dir que era massa greu per ells, al segon lloc tres quarts del mateix, encara que almenys em van posar la pell al seu lloc, cosa que va ser d’agrair perquè la tenia penjant. Finalment, però, em van portar a Sant Joan de Déu. A tot això, els meus pares, pobres, anaven d’un lloc a un altre, sense saber on m’anaven a operar. Recordo perfectament quan vaig entrar amb la llitera al quiròfan i els cables i els aparells, i fins i tot el “qué guapa y qué buena que eres” d’una doctora. Després de l’operació ens vam assabentar que havia tingut el tendó del genoll a punt de trencar-se, aguantant-se d’un sol fil, la qual cosa significa que si se m’hagués trencat m’hagués quedat coixa de per vida. I després van venir els dies d’hospital.

Recordo quan canviava cromos amb la meva companya d’habitació, que si no recordo malament em sembla que era de Vilanova. Recordo també les historietes que m’explicava la meva mare asseguda al llit. Des de la meva finestra es veia una torre, que deuria ser l’actual torre de telecomunicacions de Collserola, o almenys una part d’ella (no sé quan es va començar a construir). Doncs bé, la meva mare sempre em deia que allà hi vivien els patufets i que, a vegades, sortien de nit quan ningú els veia, i que m’havia de fixar bé en la torre quan es feia fosc perquè ells em saludaven des d’allà (i llavors jo els saludava des de l’habitació). Fos aquella torre la de Collserola o no, la qüestió és que per a mi allò sempre serà la casa dels patufets i no la torre de telecomunicacions de Barcelona. Després també recordo els nervis d’estar tants dies al llit sense poder moure la cama esquerra, que la tenia totalment enguixada. Com que la cama esquerra la tenia immobilitzada movia insistentment la cama dreta, de manera que a causa del frec continu del turmell amb el llençol, em feia ferides petites i el pobre turmell dret acabava sagnant. Va ser un estiu diferent, això segur, i no recordo haver-me desesperat gaire pel fet de no poder moure’m bé. Precisament, crec que si ara sóc una persona pacient és, en part, gràcies a aquell estiu que vaig passar amb la cama totalment enguixada.

De tot plegat em va quedar una cicatriu de quinze punts, una cicatriu llarga, bastant llarga (no us podeu ni imaginar el que ha avançat la tècnica de fer cicatrius en només 20 anys). Sembla que literalment m’hagin cosit la cama, semblo, tal i com alguns em diuen, una nina sortida d’una peli de Tim Burton. També em van quedar molts bons records, tant de l’hospital com dels seus professionals. A vegades penso en aquell equip de metges que em va arreglar el tendó i em va cosir el genoll, i penso que ara m’agradaria saber qui són per poder agrair-los la feina que van fer. I també penso que m’estimo molt la meva cicatriu per moltes coses, però sobretot perquè em fa recordar la nena que vaig ser i, en concret, la nena que vaig ser en aquell moment; és com si sentís compassió i orgull al mateix temps.

Esbozando caras

2009-09-12T11:34:00.012+02:00

Me hice la raya de los ojos, me puse rimel, un poco de sombra de ojos, brillo de labios y salí corriendo de casa. Hacía tiempo que no salía de noche, lo que se dice salir, salir, y tenía ganas de beber, bailar y reír. Antes de llegar a la parada de metro, la Sagrada Familia, iluminada, se apagó de repente ante mí, como si me dijera: “Ala, pásatelo bien que yo me voy a dormir”. Sí, a veces suelo conversar con la Sagrada Familia, como si tuviera ojos y boca y pudiera hablar. Entré en el vagón del metro y me senté. Un chico alto y guapo se sentó a mi lado, y en el proceso nuestras miradas se cruzaron. Delante de él estaba sentada una mujer de unos cuarenta y poco años, muy guapa, un tanto delgada para su edad quizá, pero guapa. ¿La gente es cada vez más guapa en Barcelona o me lo parece sólo a mí? A través del cristal de la ventana del vagón vi reflejada la cara del chico que estaba sentado a mi lado, y su mirada, y cómo sus ojos se quedaron fijados en la cara de la mujer cuarentona. Yo la miraba a ella, para ver si se sentía aludida, y sí, ella también lo miraba pero apartaba la vista rápidamente de sus ojos, entonces se aposentaba en los míos para huir de los suyos, y al ver que yo también la estaba mirando apartaba su mirada rápidamente de la mía. La noté un poco nerviosa y un tanto inquieta. A continuación, el chico y yo nos miramos a través del reflejo del cristal de la ventana que teníamos delante nuestro. Hicimos este juego de cruce de miradas (mujer, chico y yo) unas tres veces quizá, y a la tercera vi esbozarse en la cara del chico una sonrisa, como si se lo estuviera pasando en grande con la situación. A todo esto, un hombre de unos cincuenta y pico, bajo y con bigote, se había sentado delante mío, y éste sí que no paraba de mirarme de manera exagerada (y mira que yo soy normalita) y lo pillaba, un poco asqueada, observando diferentes partes de mi cuerpo. Cuando el cuarteto de miradas me cansó, empecé a observar al resto de la concurrencia del vagón. Sentada cerca de la mujer cuarentona había una chica creo que japonesa, muy guapa también. El pelo largo, liso y moreno contrastaba con el blanco de su vestido, un vestido a través del cual se adivinaba su barriga de embarazada. Más a la derecha, estaban sentados dos chicos negros vestidos también totalmente de blanco, con mucha clase. En los asientos que quedaban más a mi izquierda había un grupo rapero de sudamericanos, que ambientaba el vagón con su música. Vestían como raperos y se hacían fotos como si fueran raperos, posando con las manos abiertas cerca de la cara, una cara seria, de rebelde sin causa. Hey, bro. En la tercera parada de metro entró una chica de estética made in London, con un gorro negro chulísimo, y se quedó de pie fijando la mirada en algún punto para no tener que observar a nadie, perdida en su mundo gracias a la música de su Ipod. En la cuarta parada bajé del vagón, aunque me hubiera quedado allí sentada observando a la gente unas cuantas paradas más. Me dirigí xino-xano al bar donde había quedado con los demás. “Nena, arribes tard!”. Hicimos unas copas y nos fuimos al Otto Zutz porque uno de ellos tenía enchufe en la sala VIP, esa sala pequeña y concentrada donde la gente hace cara de importante y de interesante. Al rato bajamos a la primera sala y la noche mejoró: nos lo pasamos muy bien bailando canciones comerciales y hip-hoperas en esa otra sala, y es que ese día nos apetecía más hacer cara de rebeldes sin causa que de importantes. You know, bro.

La salvezza

2009-09-01T13:51:00.005+02:00

Abans de marxar a Brighton vaig a anar a fer un tomb per La Central i em vaig comprar un llibre en italià (molt coherent per la meva part, tenint en compte que m’anava a Anglaterra): La salvezza senza fede, de Salvatore Natoli. Un cop comprat el vaig deixar estar a casa i fa poc el vaig començar a llegir. Només porto llegides 58 pàgines i ja em sembla boníssim, cosa que ja té mèrit tenint en compte que no tenia ni idea de qui era l’autor i que l’italià el tinc una mica oblidat. Vaig lenta perquè el contingut és dens i perquè cada cop que llegeixo en italià em vénen unes ganes increïbles no sé si de viatjar a Itàlia o directament d’anar a viure a Itàlia, i llavors em quedo badant amb el llibre a la mà, imaginant-me a qualsevol indret del paese prenent vi negre i visitant ruïnes, masies i obres d’art. Deia, però, que el llibre m’està agradant força perquè dóna respostes a algunes preguntes contemporànies, perquè explica molt bé el nostre neopaganisme posant-lo en relació amb el paganisme dels grecs clàssics (“Ai greci non si torna, da essi si riparte”). Quan l’acabi ja faré el resum pertinent, per si algun altre neopagà hi està interessat (llàstima que la generositat no es pagui amb diners, tu). De moment, penjo algunes frases que no tradueixo perquè s’entenen bastant bé i perquè, bàsicament, no tinc temps:

“Ora, nella fine della cristinanità, mentre el cristianesimo si reformula per gli uomini come problema, il paganesimo riaffiora di nuovo come un possibile modello: una vita lunga, non una vita eterna. In una parola, una vita buona. Un’etica del finito nell’età della tecnica”.

“[L’uomo moderno] È diventato più solo perché è più interiore. Si definisce meno come relazione di contiguità fra corpi esterni e si definisce di più come comprensione di sé. In questo senso è più solo; ma è anche più grande, perché il mondo di fuori è diventato il mondo di dentro. Non è necessario citare Proust per capire questo”.

“La verità coincide con la perdita del fondamento e quindi con la possibilità assoluta delle equivalenze, a seconda delle opportunità. Veramente a questo punto l’uomo è come Dio, è libero da ogni vincolo”.

“La teologia cristiana ha giocato entro questi due registri: chi guardava alla creazione tendeva a valorizzare il cosiddetto uomo naturale, chi invece guardava alla potenza dissolutrice del peccato era più attento all’elemento di miseria, di impotenza, di incapacità di essere buoni senza un intervento di Dio”.

“(...) la dimensione pagana è una dimensione che si muove lungo due determinazioni, che sono ognuna l’altra faccia dell’altra: da un lato una dimensione agonistica, dove vivere vuol dire stare nella lotta, vivere vuol dire combattere; e dall’altro lato il trovare in questo elemento di lotta una dimensione di mantenimento, di misura, di forma, di sagezza”.

“La perfezione della forma è composizione di potenza e stile, di potenza e misura. Ma questo il greco lo sa perché vede dinanzi a sé –e ne ha chiara conscienza– la dimensione eversiva dell’esposizione alla contingenza in cui l’uomo è posto, dell’orrore. Proprio perché ha un senso profondo dell’orrore e della crudeltà, e non vuole essere fagocitato, assorbito, rapito da questa potenza, deve avere una risposta altrettanto forte rispetto a ciò che lo vuole distruggere: ecco perché nel dolore bisogna essere più duri del proprio dolore. Per legge d’eleganza, per stile d’esistenza, per dovere di forma”.

Sortida

2009-08-11T13:28:00.003+02:00

Sortideta curta a la Vilella baixa, un poble petit de El Priorat. Una amiga (ai, si no fos per les amigues!) em va convidar a estar uns dies a la seva casa de 1830, on antany la seva família feia vi. És un poble de pujades i baixades molt pronunciades i que sembla sortit d’una pel·lícula d’època medieval. Algunes cases (com la seva) estan construïdes sobre un barranc, cosa que fa bastant impressió de veure de lluny, a part de bonic. Per aquesta panoràmica, un poeta (no sé qui) va anomenar a la Vilella baixa el New York del Priorat, relació que, tot sigui dit, vaig trobar una mica desorbitada. El silenci es encantador. La finestra del menjador convidava a atansar-s’hi i a quedar-se molts minuts allà badant, contemplant el paisatge. Quan jeia al sofà sentia la serenitat corporal i quasi espiritual i, al mateix temps, la inquietud de pensar que aquella pau que semblava emergir d’entre les muntanyes i del riu de sota la casa anava a durar només un pocs dies, fins la tornada a la ciutat. Un senyor em va dir amb una veu molt pausada que l’ideal és passar sis mesos en un lloc com aquell i els altres sis mesos a la ciutat, amb tota la bullícia. Em deia que la tranquil·litat del poble (ben aprofitada, és clar) ajuda a la persona a madurar més ràpid per allò que tens més temps i calma per pensar, per llegir, per pair el frenètic dia a dia de la urbs, etcètera. Mentre jo engolia un deliciós tros de pa rodó mulladíssim amb tomàquet i oli i prenia un got de vi ben fort, pensava que per poder fer això de la regla dels sis mesos hauria de tenir molts calés i una casa a un poble de muntanya, de manera que vaig donar per anul·lada aquesta possibilitat per a mi (almenys a curt termini) i, de cop, el vi se’m va travessar a la gola perquè em vaig veure sent eternament igual d’immadura que ara, una urbanita histèrica i impacient sense poder centrar-se en res i fent cursos de, per exemple, ceràmica, per sentir que aconsegueix dominar l’estrès. Tinc l’esperança, però, de pensar que en aquests quatre dies de poble he aconseguit madurar l’equivalent a quatre anys a la ciutat.

Foto emulant el quadre de Dalí:

Progres, multis, reaccis

2009-08-04T12:04:00.005+02:00

En el País semanal del domingo pasado, Almudena Grandes publicaba un artículo titulado El amor según las madres progres. Como la palabra progre me descolocó un poco en boca o tinta de esta escritora y como, en verdad, el artículo de Almudena Grandes era el único que había en esa última página (yo esperaba encontrarme la firma de Javier Marías, firma que debe estar de vacaciones) me dispuse a leerlo. Sin ya saber si tenía entre mis manos El Mundo o El País, y estando en un estado de animadversión hacia todo tipo de palabra que me recuerde la guerra derecha-izquierda o socialismo-capitalismo o PP-PSOE o demás divisiones del siglo pasado, me leí el artículo de la autora de Las edades de Lulú. Resumiendo, el texto explica una situación en que un locutor de 28 años conduce un programa de sexo de radio y, en una de las llamadas telefónicas, una oyente le ofrece públicamente “sexo fácil” y él le sigue el rollo sin cortarla tajantemente. Resumiendo aún más, la novia del locutor, de 25 años, deja al chico porque en vez de decir que no a la oyente picante, él le siguió el juego. En este momento entra en juego la madre progre con el consejo que le da a su hijo: “Si yo tuviera 25 años y un novio de 28 al que una desconocida se le insinuara por teléfono para ofrecerle sexo fácil, te aseguro que lo único que me preocuparía sería que mi novio dijera que no. Eso sí que me haría pensar, y no que le siguiera el rollo, como tú esta mañana, aunque te haya oído media España”. El artículo acababa con un parágrafo en que el hijo, mientras escucha las palabras sentimentales que le dice su madre sobre lo relativas que son algunas infidelidades, recuerda a la madre, estando casada, besándose con otro hombre en la cocina y al padre, estando casado con su madre, besándose en el aeropuerto con otra mujer.
Al acabar de leer el artículo me entró una especie de sospecha hacia la escritora, de quién sólo he leído el libro erótico Las edades de Lúlú: ¿Por qué utiliza la palabra progre en plan burla, palabra utilizada más bien por los de derechas para burlarse de los de izquierdas? ¿Por qué el artículo de una supuesta escritora de izquierdas defiende tan férreamente la fidelidad y el respeto mutuo de una pareja y se burla de otras tantas ideas que parecen utilizar más bien los de derechas para burlarse de los de izquierdas? ¿No era ella una progre más, la generación de los 60 y 70, los jóvenes de hoy conocidos como pijo-progres y todo ese universo? ¿No debería ser ella más ligera de formas, ser como la madre que critica en su artículo, ser como se supone que son todos los considerados progres, multis, happys, cosmos o cuantas más palabrejas hayan sido inventadas (o más bien derivadas) para definir y/o limitar a un supuesto sector de la sociedad? Y cuando ya me sentía un poco idiota preguntándome todas estas tonterías me di cuenta de que el artículo me había gustado mucho y de que comparto por completo la crítica que se desprende sobre la liviana educación recibida por los niños de esos padres ligeros de formas (y que lo más seguro es que yo también le hubiera montado un pollo a mi novio). Yo soy muy comprensiva, compasiva y, por si fuera poco, tengo mucha paciencia, pero ésta se me agota fácilmente cuando mi pareja o quien sea o lo que sea me pierde el respeto, y tengo que agradecer a mis padres que piense de esta manera y que tenga bien arraigado lo que es el respeto y la consideración hacia los demás. Eso es lo más importante y no la ideología de cada cual. Parece que los creyentes férreos en la política tengan que actuar en todas sus facetas de la vida según decreten sus respectivos partidos políticos. Vaya, que no hace falta, por ejemplo, que la madre que se cree progre actúe con sus hijos, dominada por sus creencias, como una auténtica ligera-happy-progre de verdad, del mismo modo que la que se cree reacci (reaccionaria) no hace falta que trate a sus niños todo el día con mano dura, como en tiempos del franquismo.
Y yo ahora no sé si me he vuelto reacci de golpe por opinar como opino sobre el desacierto de ese locutor y sobre otras cosas que acertadamente critica el artículo, lo que sí sé es que hace ya tiempo que aborrezco profundamente las recurrentes argumentaciones políticas y las palabrejas clasificatorias. Hoy en día, cuando alguien a quién yo creía bien situado en una cierta ideología me descoloca, aunque sea temporalmente, en un artículo o en una breve conversación, me emociono. Eso sí, creo que Almudena Grandes no debería de haber utilizado la hiper mega usada palabra progre para definir la manera de ser de esa madre ante sus hijos, porque una cosa es ser progresista y otra bien diferente es ser gilipollas.

La meva agència

2009-07-20T23:51:00.007+02:00

L’agència de viatges (bé, més aviat d’excursions) on treballava a Brighton era una de les dues úniques agències per estudiants estrangers que hi havia a la ciutat. La nostra oficina tenia tan sols dos ordinadors, l’oficina de la competència uns quants més i, tot i així, alguns caps de setmana s’omplien més els nostres autocars que no pas els d’ells. A causa de la flexibilitat i del preu assequible de l’oferta, la meva agència era coneguda pels estudiants estrangers, pels autòctons i pels immigrants, sobretot, els acabats d’arribar de la Índia. L’altra agència només era coneguda pels estudiants estrangers, ja que bàsicament es limitaven a aquest públic en concret. Eren ells molt fins i estirats. En aquella altra agència els guies turístics eren tots anglesos, a la nostra hi havia anglesos, brasilers, veneçolans, etcètera. La seva manera de treballar i d’arribar a la clientela era eficient i formal: tenien tractes amb gairebé totes les acadèmies d’idiomes de Brighton, de manera que, aquestes acadèmies, informaven exclusivament de les seves excursions als estudiants, i si algú els anomenava la nostra agència per rebre informació, els parlaven malament d’ella. Nosaltres, en canvi, quan venia un estudiant interessat en anar a un lloc en concret i no oferíem aquell destí, l’enviàvem a l’altra agència, pensant que potser ells sí que l’oferirien. Això sí, hi havia més d’un client que havia decidit viatjar amb nosaltres perquè, precisament, a l’altra agència li havien dit pestes de la nostra, i aquest tipus de competència deslleial no agradava gaire.
La nostra manera d’arribar a la clientela era una mica menys formal però igual o quasi més eficient. Si la competència treballava amb les acadèmies, nosaltres treballàvem amb els estudiants d’aquestes acadèmies. La meva agència també tenia tractes amb algunes escoles d’anglès, però, en aquelles on no n’hi havia, el meu cap o jo o una altra persona s’encarregava de buscar espies que poguessin vendre a les aules els nostres viatges a bon preu. D’aquesta manera, a vegades entrava a l’oficina un grup de, per exemple, coreans, se m’apropava el capitost i em deia mirant-me fixament als ulls i amb un to de veu quasi imperceptible el nom del company de classe que ens ajudava i que els havia informat de l’oferta. Una altra manera d’arribar als estudiants era repartint flyers a les entrades d’algunes acadèmies, cosa que la competència, tan exquisida ella, mai feia. Les famílies índies eren també uns clients molt fidels, i és que s’havia creat una espècie de boca a boca entre la comunitat índia de Brighton de manera que els indis acostumaven a venir a l’agència perquè un amic d’un amic els l’havia recomanat. La meva agència era la popular, la divertida, la desacomplexada, en canvi, la de la competència era la seriosa i avorrida, la qual va despertar-se una mica, posant-se a la defensiva, des que la meva agència li va fer trontollar els fonaments del monopoli turístic que tenia a les acadèmies d’anglès de la ciutat, fa uns quatre anys.

El que més atreia de l’agència era, sens dubte, la frescor i l’organització dels tours: els guies eren molt propers i simpàtics i, al mateix temps, sabien a la perfecció les històries que havien d’explicar, i fins i tot algunes més. A vegades, algunes coses estaven una mica massa improvisades, però, precisament per això, tot era tan fresc i creatiu. Es cometien errors, com a qualsevol empresa, però el número d’assoliments i de clients satisfets superava amb escreix el número d’errors i de clients insatisfets. I com que els comptes, tot i en temps de crisis, mai van fallar, allà continua la meva agència donant guerra a Brighton, i per molts anys.

Caminos

2009-07-13T11:12:00.007+02:00

“Pero Bloch se hizo antipático a mis padres por otras razones. Comenzó por irritar a mi padre, que al verle un día todo mojado, le preguntó con interés:
- ¿Pero qué tiempo hace, amigo Bloch, ha llovido? No lo entiendo, porque el barómetro estaba muy bien.
Y no obtuvo más respuesta que ésta:

- Me es absolutamente imposible decirle a usted si ha llovido o no, porque vivo tan apartado de las contingencias físicas, que mis sentidos ya no se molestan en comunicármelas.
- Pero, hijo mío, tu amigo es idiota- me dijo mi padre, cuando Bloch se hubo marchado-. De modo que ni siquiera sabe decir cómo está el tiempo, con lo interesante que es eso. Es un majadero.
Bloch se hizo antipático a mi abuela, porque como, después de almorzar, dijera ella que se sentía un poco mala, Bloch ahogó un sollozo y se secó unas lágrimas.
- ¿Cómo quieres que eso sea verdad, si apenas me conoce? ¿O es que está loco?
Y, por último, se hizo desagradable a los ojos de todos, porque después de llegar a almorzar con hora y media de retraso y todo lleno de barro, en vez de excusarse, dijo:
- Yo nunca me dejo influir por las perturbaciones atmosféricas ni por las divisiones convencionales del tiempo, y rehabilitaría con gusto el uso de la pipa de opio y del kriss malayo; pero ignoro el empleo de esos instrumentos, mucho más dañinos, y tan vulgares, que se llaman reloj y paraguas.”

“Al pasar el señor Legrandin junto a nosotros, saliendo de misa y al lado de una dama propietaria de un castillo de allí cerca, y a quien sólo conocíamos de vista, mi padre le saludó reservada y amistosamente a la vez, sin pararse; Legrandin apenas sí contestó, un poco extrañado, como si no nos conociera, y con esa perspectiva de la mirada propia de las personas que no quieren ser amables, y que desde allá, desde el fondo súbitamente prolongado de sus ojos, parece que le ven a uno al final de un camino interminable, y a tanta distancia, que se contentan con hacernos un minúsculo saludo con la cabeza para que guarde proporción con nuestra dimensión de marioneta.”

“Lo mismo que un hombre inteligente no tiene miedo de parecer tonto a otro hombre inteligente, el hombre elegante no teme que su elegancia pase inadvertida para el gran señor, sino para el rústico. Las tres cuartas partes de los alardes de ingenio y las mentiras de vanidad que, rebajándose, prodigaron desde que el mundo es mundo los hombres, van dedicadas a gente inferior. Y Swann, que con una duquesa era descuidado y sencillo, se daba tono y tenía miedo de verse despreciado cuando tenía delante a una criada.”

Por el camino de Swann, Marcel Proust

Como sigo sin encontrar trabajo y, por si fuera poco, tengo una especie de parálisis social, estoy aprovechando el tiempo para culturizarme. Al menos con este libro me río un rato.

Nits d'estiu

2009-07-04T13:55:00.003+02:00

Aquests dies, fins i tot la bruta aigua de les platges de Barcelona em sembla miraculosa. Quan em capfico sencera sento com la meva calenta pell s’alleuja, com l’assedegament disminueix i els meus cabells recobren força en xuclar tota la frescor de l’aigua. Un cop enfonsada, sento que rebo vida nova i que tinc tota l’energia del món. En parlo molt, de la platja, com si hi anés cada dos per tres i el color de la meva pell fos ben torradet; però, res de res, sóc blanca i amb pigues. I així seré sempre, i jo, per salut, intentaré que sigui així, per molt que m’agradi el moreno que em fa lluir tant el color dels ulls i el tímid ros cendra dels meus cabells. Això sí, quan el sol brusent hagi trencat una mica la pal·lidesa de la meva pell, em posaré aquell vestit blanc, estil moda adlib d’Eivissa, que tant afavoreix, i me n’aniré a prendre una copa a una cocteleria amb chill-out de fons o a sopar en una d’aquelles terrassetes a nivell de platja, amb la lluna plena observant-nos de lluny. O em deixaré caure amb les amigues per aquell xiringuito cutre i ballarem a la sorra mentre ens empassem graus i més graus d’alcohol i, a poder ser, ens capbussarem de ple en la inquietant foscor de la mar d’altes hores de la matinada. M’estressa la sufocant calor diürna i la passivitat corporal que provoca, però m’entusiasma la frescor de les nits d’estiu, les quals provoquen una sensació física similar als capbussaments a l’aigua de la platja, un contrast anímic que t’activa al moment, una manera com una altra d’apaivagar les tensions del cos i sentir tenir, de nou, tota l’energia del món.

1958-2009

2009-06-27T13:54:00.005+02:00

Hold me
Like the river jordan
And I will then say to thee
You are my friend

Carry me
Like you are my brother
Love me like a mother
Will you be there?

Weary
Tell me will you hold me
When wrong, will you skold me
When lost will you find me?

But they told me
A man should be faithful
And walk when not able
And fight till the end
But I'm only human

Everyones taking control of me
Seems that the worlds
Got a role for me
Im so confused
Will you show to me
Youll be there for me
And care enough to bear me

(...)

(spoken)
In our darkest hour
In my deepest despair
Will you still care?
Will you be there?
In my trials
And my tribulations
Through our doubts
And frustrations
In my violence
In my turbulence
Through my fear
And my confessions
In my anguish and my pain
Through my joy and my sorrow
In the promise of another tomorrow
I'll never let you part
For you're always in my heart.

Allà on plou

2009-06-26T00:11:00.008+02:00

Quan Barcelona està mullada per la pluja té una olor particular. Cada lloc té una olor diferent quan plou, a Brighton la olor era més vegetal, més de camp; a Barcelona, la olor és més urbana, més de ciment, més bruta, per dir-ho d’alguna manera. Barcelona és una ciutat bastant contaminada, es nota molt en la densitat de l’aire, en quan respires, sobretot. Ahir li preguntava a un metge, mentre em mirava un dit amb una cremada lleu, si passava res si m’havia empassat (de fet, fumat) tot el fum d’una bengala, i em va dir que no, que, en tot cas, és igual de xungo que respirar l’airet del centre de Barcelona. I, de fet, és una de les coses que més vaig notar en arribar a Brighton: la puresa de l’aire. Una amiga que va venir a veure’m em va dir el mateix: “Tia, quin aire més pur, no?”. Brighton és un poble en comparació amb Barcelona, sí, però, fins i tot a Londres vaig tenir la sensació que hi havia menys contaminació, imagino que a causa de la constant pluja i de tant extensa que és la ciutat.
A Barcelona hi ha molt cotxe, molta moto i molt de sol, i només cal anar dalt d’un turó per veure la pol·lució o alçar el cap una nit qualsevol i no poder veure cap estel. A Anglaterra potser plou i fa més fred, però tot és més net, hi ha més flors, molt més verd i pots veure els estels. Les històries que sents són de castells, de personatges màgics de boscos, de fantasmes i bruixes... els agrada tota aquesta fantasia, que a mi m’encanta. Em recordaven a les històries dels gallecs, dels cantàbrics, històries de la màgia celta que es troba en el paisatge del fred nord espanyol. Vaig conèixer una noia gallega que em deia el mateix, que li encantava tot aquest univers màgic en el qual els britànics es recreen i m’explicava històries gallegues sobre esperits, cases maleïdes i meigues, tot visitant el preciós castell d’Arundel. També a la Catalunya interior hi ha uns quants éssers fantàstics, com les boniques goges, unes nimfes que només surten de les seves coves les nits de lluna plena per poder dansar. A Brighton, fins i tot en alguns petits supermercats podies comprar llibres en plan “L’esperit dels teatres de Brighton” o “Fantasmes coneguts d’Anglaterra del Sud”. Era molt comú que fessin guies turístiques en un castell, de nit, per explicar històries tenebroses que haguessin passat en aquell lloc en concret. I, per descomptat, a la casa on jo vivia també hi convivia un fantasma amb nosaltres, és la conclusió a la qual vam arribar després que succeïssin una sèrie de fenòmens molt i molt estranys... El fantasma es deia George i era del segle XIX (com la casa), però era bo.

La continua pluja acostuma a venir acompanyada d’una terra preciosa, màgica i misteriosa. Quan viatgeu al Regne Unit i a Irlanda no penseu que aneu a un lloc on fa mal temps, sinó que us endinseu en unes terres on la fantasia i la pols de fada són l’encantador pa de cada dia, on les disfresses no surten del seu amagatall només per Carnaval, on la tènue llum del sol travessa com pot les contundents siluetes dels arbres i on els esquirols se t’acosten i et toquen la mà amb les seves fines i diminutes potetes i et treuen cautelosament del dit el cacauet que els estàs donant.

¿Y si me hago cantante?

2009-06-18T12:25:00.006+02:00

No sé si porque he estado casi un año fuera de Barcelona o porque forma parte de mi dispersa naturaleza mental, hay días que me despierto sin saber en qué día vivo. Abro los ojos y, durante unos segundos, cuando mi mente no tiene aún ningún tipo de autonomía intelectual, se deja llevar por las intuitivas sensaciones del cuerpo (muy propio de mí), que le dicen que estamos en otoño y que quedan dos meses para Navidad. Quizá ello se deba al hecho de que la última vez que estuve en Barcelona era Navidad o que he vivido en un constante otoño por esos parajes ingleses. Ya me ha pasado más de una mañana, eso de despertarme y pensar que en dos meses es Navidad; y entonces, a veces, cual doncella en un castillo de la Edad Media, el canto de una golondrina me recuerda que estamos apunto de hacer la entrada al verano. Más común es eso de despertarse y mirar aturdida la habitación durante unos segundos para situarse. A mí esto no me pasa tanto, el espacio lo tengo más asimilado que el tiempo, aunque en menos de un año haya vivido en cuatro casas diferentes.
Hoy la vida se nos queda corta, muy corta, la mía la veo ya tan corta que me estreso. De repente tengo 26 años y sigo tan descolocada como siempre. Nunca he sabido dominar el tiempo, sea el tiempo de un día, el de todo un año o el de la vida misma. Supongo que tal incapacidad organizadora es la causante de que siempre, sea como sea, viva sumida en una especie de caos. Un desorden que empieza por el de la habitación (a mi edad...) y llega hasta límites insospechables (desengañaros: quien os dijo que ordenar la habitación va bien para ordenar la mente mentía). Quizá sea una de esas personas que sólo se sienten cómodas viviendo en un cierto caos, una ilusa que cree que a veces es mejor vivir con la balanza desequilibrada que, en un momento dado, desequilibrar bruscamente la balanza.

No sé hasta qué punto las influencias externas se interponen en el camino que imaginariamente intentas construir en tu mente, si es que estás construyendo algo. No sé tampoco si definirse profesionalmente sirve de algo, supongo que lo importante es ir haciendo cosas con un grado de implicación propio de los que tienen una vocación clara (es decir, los que un día se decidieron) ¡lo que me echen! Vas haciendo, vas haciendo y, cuando ya estás en tu salsa, con proyectos de un lado, blogs de otro, hobbies musicales y un grupo de amigos que se reúne cada viernes en el mismo bar, nace el primer hijo. Y entonces te das cuenta de lo importante que es la economía y de que tendrías que haberte dedicado a, simplemente, ganar dinero y haber dejado la bohemia para otra vida.

A translation

2009-06-10T11:06:00.003+02:00

“Art is the mirror of the human truth, is the eye through which we observe the nature to understand it or, at least, to internalise it. And well: the role that Shakespeare played to shape, first the English and, by extension, through the weapons and the diffusion of his work, the Western man, is the same role that Josep Pla’s work has played in Catalonia.
Through which other writer do we feel Catalonia so strongly than through Josep Pla? He knew perfectly what he was playing at; how many times does he repeat that a writer must write for his tribe? Pla is a moralist in a Catalan way, focus on the defects and the virtues of the country. His universality is expressed through the values that have supported the country despite the defeats: the individualism, the pactism, the effort and the commercial spirit.
Is not there a Mr Steven (senyor Esteve) in Pla? His work, built during forty years of Franco’s dictatorship and censorship, is not the incarnation of that idiomatic expression which says that the Catalans make bread from the stones? A writer personifies a lively attitude through his literature. Does not the way to do of Pla connect with the prudent but tenacious and, sometimes, combative character of the Catalans?
The grace of Pla’s nationalism is that, being Catalan, works here and in China, and in any historical circumstance, because it needs neither tanks nor flags. His is a constructive nationalism, which lives and lets the people live, based in the small actions of the everyday life, which are the ones that make a country indestructible and prosperous. It is a nationalism that enrich the man on the basis of make him understand the importance of loving the country where he wants his children to live, with all that this entails of tribal solidarity and love to the tradition that has made it possible.
It does not seem to me foolish to say that Josep Pla is the Shakespeare of Catalonia”.

This is a home-made translation of an extract from El nostre heroi Josep Pla (Our hero Josep Pla) by Enric Vila. If you just understand English I’m sorry, this book is written in Catalan and is not translated into English yet. Be very patient. Or learn Catalan.

I si els que saben anglès veuen alguna frase mal expressada (deu haver-hi unes quantes), que m’ho facin saber, si us plau, I need to improve my English! El fragment està a les pàgines 141-142.

Hi

2009-06-02T11:54:00.006+02:00

La mañana siguiente de llegar a Barcelona, mi vecina (una señora mayor) llamó al timbre de casa demasiado pronto para mi gusto. Con mi camiseta hippy larga y celeste y con mi cara de haber dormido 10 horas seguidas (¡seguidas!) le abrí la puerta. Me arrancó una sonrisa al momento: me dio un ramo de flores precioso, en parte para felicitarme por mi cumpleaños, que fue en mayo, y en parte por mi regreso a la ciutat comtal. Qué guapa, ella. Días cálidos y amables, gràcies per aquesta agradable benvinguda, Barcelona! Volver a Barcelona después de tanto tiempo es como una suave y dulce caricia en la mejilla.
Echaré de menos Brighton, mis compis de casa, los Sunday roasts (oh, yorkshire puddings!), hablar en inglés (o al menos intentarlo) y esa manera de hablar cantando que tienen los ingleses del sur. Pero no es un adiós, es un hasta luego. Hoy he soñado que me comía un bagel, ¿dónde están los bagels en Barcelona?
Londres no la echaré tanto de menos, en parte porque no he hecho vida allí y no acabé de hacerme mía la ciudad. Cuando iba no tenía tiempo de estirarme en un parque, sino de caminar por su centro bullicioso o de trabajar. Pero Londres tiene mucho encanto y me gustaba mucho coger el tren y aparecer una hora después en esa frenética ciudad. Siempre que Brighton se me quedaba pequeña, me iba a Londres. Gracias a la agencia donde he estado trabajando pude ver seis musicales, he aquí mi clasificación final:

1- Phantom of the Opera (Her Majesty’s Theatre): ¡Qué voces! ¡Qué música! ¡Qué trajes! ¡Qué escenografía!
2- Billy Elliot (The Victoria Palace Theatre): La película me encantó, el musical no iba a ser menos.
3- We will rock you (Dominion Theatre): La historia es un poco extraña, pero la salvan las potentes canciones de Queen y los cantantes.
4- Chicago (Cambridge Theatre): Es bueno, pero Cabaret (el de Barcelona) me gustó mucho más.

5- Les Miserables (Queen’s Theatre): Los cantantes son igual de buenos que los de Phantom (y la escenografía y los trajes), pero el inglés es demasiado complicado, por lo que, a ratos, te cansas y desconectas.
6- Lion King (Lyceum Theatre): Antes de ir a verlo todo el mundo me dijo que era buenísimo por lo que me esperaba mucho más. También tengo que decir que ese día tenía mucha resaca.

Me he quedado con las ganas de ver Wicked, Oliver Twist (uno de los protagonistas es Rowan Atkinson o Mr Bean), Sister Act (se estrena ahora en junio) y la obra de teatro Hamlet, protagonizada por, atención, Jude Law. Creo que a partir de ahora voy a intentar ir más a menudo a Londres aunque sea por la única finalidad de ver un musical o un espectáculo. Avión, hotel, paseo, musical, cena, pub o coctelería, night club (dependiendo de la compañía), hotel, desayuno, paseo por algún parque, comida y avión: nice weekend. Eso sí, de momento, los próximos fines de semana prefiero tomármelos con más calma, tumbada en la bendita arena de nuestras playas y refrescándome en la purificadora agua mediterránea.

And the Beauty won

2009-05-07T12:20:00.002+02:00

Amazing. Encara estic eufòrica després de la gran victòria del Barça a Londres. Vaig anar al pub on he anat a veure tots els partits interessants d’aquesta temporada amb un grupet de sud-americans, un coreà i el meu english boss. Vam arribar 45 minuts abans que comencés el partit per agafar lloc. Quan a la gran pantalla van sortir les primeres imatges de l’estadi, es va fer una mena de silenci nerviós al pub, el qual estava repartit entre aficionats del Barça i del Chelsea gairebé a parts iguals. El títol que el programa esportiu va escollir per titular el partit va estar molt ben trobat: The Beauty and the Beast (La Bella i la Bèstia), sent la Bella el Barça i la Bèstia, el Chelsea, of course. El gol del Chelsea als pocs minuts de començar el partit em va fer estar histèrica la resta del temps, i anava bevent cervesa cada dos per tres per mitigar els nervis. El joc del Chelsea ja de per si em posa dels nervis, ells no juguen al futbol, només fan que defensar i aprofitar quan tenen una oportunitat. En el partit d’anada un amic em deia que és intel·ligent jugar d’aquesta manera per assegurar-se la victòria. Per mi jugar al futbol d’aquesta manera és covard, avorrit, punyetero: no és futbol. O almenys no és un futbol que es pugui gaudir. Darrera meu hi seia un noi que no parava de dir en castellà: “Adiós, Barça, adiós!”, i els aficionats del Chelsea, amb el pas dels minuts, començaven a animar-se i a cantar vés a saber què. El meu boss estava també dels nervis perquè no suporta el Chelsea (ell és aficionat de l’Arsenal). Un amic aficionat del Reial Madrid em va enviar un sms: “Oh... qué pena...”, encara dolgut per la gran derrota que va patir el seu equip feia tan sols quatre dies (quina nit, la del dissabte passat...). “Aún quedan muchos minutos”, li vaig escriure jo. Fins i tot tres minuts de temps de descompte, en partits així, són molts minuts.
I, ves, efectivament, va arribar el moment de glòria. En el moment del gol d’Iniesta vam sortir del nostre amagatall tots els aficionats culés, cridant histèrics i deixant anar tota la maleïda tensió que vam estar patint durant 90 minuts. Tots de peu saltant, aplaudint, abraçant-nos... oh, de veritat, què bonic va ser! Quan el partit va acabar, quatre hooligans borratxos ens van cridar amb molta mala hòstia i, fins i tot, una bèstia d’aquestes va agafar una cadira i va estar a punt de llençar-nos-la a sobre. Vam haver de callar, tot intimidats. Quan el hoolie ja marxava i va sentir que ens tornàvem a animar va deixar anar un “go back to your country, fucking Spanish!”. I en aquell moment jo ja vaig riure, tota feliç de que el Barça hagués guanyat d’aquesta manera a un Chelsea que no em va agradar gens.
El 27 de maig seré al mateix pub, amb el mateix grup i cridant, com sempre, per molts hooligans que hi hagi al nostre voltant. I pocs dies després, celebraré un altre cop la bella victòria a Barcelona.

My voice

2009-04-24T20:56:00.008+02:00

Un amic em va enviar fa uns dies un article de la Zadie Smith: Speaking in tongues. La Zadie Smith és una escriptora nascuda a Londres, filla d’un pare blanc i d'una mare negra, criada a un barri de "working-class" de la ciutat i llicenciada en literatura anglesa a Cambridge. Podria resumir el seu article en una frase: la importància de poder preservar i ser fidel a les diverses cultures, ambients, accents i llengües que conflueixen a vegades en les vides d’algunes persones. Per desenvolupar això se centra en la figura del nou president dels Estats Units, Barack Obama, i, sobretot, en la seva pròpia experiència. Smith explica a la perfecció el sentiment contradictori que ha sentit o sent tot aquell que, pel que sigui, sap que la seva realitat és múltiple i se sent amb l’obligació d’haver d’escollir, per mera utilitat. D’aquesta manera, explica el canvi que va suposar per ella el fet de passar a viure d’un barri londinenc molt gran de classe treballadora a Cambridge, un lloc petit, posher pond, i gairebé univocal. Diu que va decidir perdre el seu accent natural (the voice of my chilhood) "perquè sentia que sinó mai seria una vertadera literata". Se’n penedeix d’haver uniformat la seva parla perquè sap que les dues veus formaven part d’ella mateixa, però també sap que la cultura va en contra d’aquesta multiplicitat: només es pot ser singular, només es pot escollir entre una de les teves veus. A partir d’aquí, durant tot l’article, Smith vol mostrar la part positiva que té el fet de sentir-se pertànyer a diferents móns. Assegura que és una capacitat que els polítics acostumen a ignorar (l’excepció és Obama) i que els artistes acostumen a potenciar (l’escriptor que millor representa això per ella és Shakespeare). A través del llibre de l’Obama, Dreams from my father, Smith explica la genialitat d'Obama, ("aquest talent que desorienta en un president"), a l'hora de donar veu a diferents personatges: "Obama can do young Jewish male, black old lady from the South Side, white woman from Kansas, Kenyan elders, white Harvard nerds, black Columbia nerds, activist women, churchmen...". Per poder donar veu no només un ha hagut de conèixer i parlar amb aquestes persones, sinó que també un ha de saber veure la part reflexada d’ell mateix en cada una d’aquestes persones. "His is the story of a genuinely many-voiced man. If it has a moral it is that each man must be true to his selves, plural", i continua, "For Obama, having more than one voice in your ear is not a burden, or not solely a burden- it is also a gift". El fet de ser tan flexible, i sobretot en un polític, porta a vegades a la gent a desconfiar-ne: "How can the man who passes between culturally black and white vocies with such flexibility, with such ease, be an honest man?". Traient la part d’intencionalitat d'Obama a l'hora de barrejar móns en els seus discursos, està clar que les dues veus formen part d’ell, són ell, i si a sobre la honestedat amb ell mateix li surt a compte doncs molt millor. Segons l’escriptora, els seus oponents van subestimar la quantitat de nord-americans que tenen un passat barrejat i que, per tant, es podien sentir identificats fàcilment amb el discurs d'Obama. Però sigui intencionat o no, la qüestió és que Obama va decidir mantenir la seva sensibilitat múltiple i provar sort. Segons Smith, en els polítics, en general, busquem que abracin amb fervor una ideologia, que la defensin passi el que passi fora del seu món. Critica el fet que els pragmàtics estiguin considerats uns dèbils i els homes que fan balança, naifs. En canvi, aquesta qualitat que es nega en els polítics és imprescindible en els artistes. Shakespeare és, per ella, l’autor que millor ho representa: "Shakespeare’s art, the very medium of it, allowed him to do what civic officers and politicians can’t seem to: speak simultaneous truths. In his plays he is woman, man, black, white, believer, heretic, Catholic, Protestant, Jew, Muslim. He grew up in an atmosphere of equivocation, but he lived in freedom".
Al final de l’article, Zadie Smith relata el dilema que se li va presentar el dia de la victòria d'Obama. Es trobava en una festa posh a Nova York (a lovely party), on la majoria dels convidats eren blancs, liberals i "highly educated", celebrant "with one happy voice" a mesura que els estats s’anaven posant de color blau. Quan Obama va guanyar va rebre la trucada d’un amic alemany per animar-la a canviar de festa i anés a un bar de Harlem, a un "crowded bar of black New Yorkers". Va dubtar de canviar de festa no tant pel canvi d’ambient (ella se sentia còmode en els dos), sinó per la vergonya que sentia en imaginar-se en una bar reggae amb un vestit elegant i amb la seva "silly posh English voice". "It’s amazing how many of our cross-cultural and cross-class encounters are limited not by hate or pride or shame, but by another equally insidious, less-discussed, emotion: embarrassment". Al final va canviar de festa.

És indubtable que una persona amb múltiples veus té per davant la incòmode feina d’haver de posar-les al mateix nivell, si no vol perdre part de la seva essència, si no vol ser deshonesta amb ella mateixa i amb els altres. El camí sembla més fàcil si es decideix abraçar una sola ideologia, un sol grup, un sol accent, però també és menys interessant. Renegar d’una de les parts que et conformen com a persona t’aportarà més seguretat (social, sobretot) i una falsa capacitat de decisió en temes polítics, socials i culturals. Donar vida només a una de les teves veus és negar la vida de l’altra part i, amb ella, negar opinions, sentiments i vivències que et pertanyen des de sempre. Acceptar la bipolaritat, les diferents veritats, la multiplicitat de veus i d’ambients no és més covard i gris que abraçar fèrriament una sola via, una sola veu. Al contrari, en el camí s’esgota més energia tractant d’unificar móns però, amb el temps, aquest esforç val la pena perquè, a poc a poc, et va apropant a les teves veritats, a la teva única veritat. "Before long, the only voice you recognize, the only life you can empathize with, is your own".

La chica búlgara

2009-04-14T13:11:00.002+02:00

Hace dos semanas la chica búlgara que trabajaba en la agencia de viajes se fue a Alicante a seguir sus estudios en la universidad, gracias a la beca erasmus. Era una chica de 25 años, alta y delgada, demasiado seria para su edad, casada con un alemán de 45 años. Desde bien jovencita se las había apañado para salir adelante sin la ayuda económica de su familia. A los 18 años dejó Bulgaria y se fue con un billete de 50 euros en su bolsillo hacia Alemania, contra la voluntad de sus padres. A los pocos días de llegar encontró trabajo y se matriculó en la universidad para estudiar turismo. Hablaba perfectamente el alemán y, en cambio, se le habían olvidado palabras y expresiones del búlgaro. Precisamente, cuando hablaba inglés su acento era de persona alemana. Definitivamente quería ser alemana, lo quería ser tanto que incluso era más estricta que los propios alemanes. Si en el trabajo algo se salía de lo especificado se molestaba con el jefe. Para mi jefe ella era alemana y yo, italiana (siempre me dice que yo no soy española, que soy italiana, y yo me pongo la mar de feliz cuando me lo dice).
La chica búlgara hacía sólo un año que se había casado y se la veía siempre agobiada. Un día, cuando ya teníamos más confianza, me dijo que no sabía si había hecho bien casándose tan pronto, empezaba a ver en su matrimonio un obstáculo para formarse abroad. Tenía discusiones telefónicas con su marido día sí día también, y a la pobre se la veía mal, lloraba a escondidas. Un día me dijo que su marido la había amenazado con dejarla si no volvía ya a Alemania. Cuando me lo dijo me quedé atónita: “No tiene ningún derecho a chantajearte de esta manera, y menos si se trata de tu formación”, le dije. ¿Es que ni siquiera a una cierta edad se aprende a dejar de hacer chantaje emocional? Durante unos días estuvo emocionalmente muy agotada, realmente decidiendo entre su formación lingüística o su marido. Por lo visto, al final solucionaron las cosas y su marido no le puso pegas a que se fuera a estudiar unos meses a Alicante después de su estancia en Inglaterra. Nada, que el niño mayor se sentía desatendido y quería que le prestaran atención.
Un día, la seria chica búlgara, entró en la oficina sonriendo, me cogió del brazo y me llevó al almacén. “¿Harías esto conmigo?”, me preguntó mostrándome un flyer con unas fotos de unas chicas posando en plan sexy. “Por supuesto!”, le dije yo. Le habían entregado ese flyer en un Studio fotográfico en el que te vestían con la ropa que quisieras, te maquillaban y te hacían fotos profesionales, muy buenas. El día antes de que se fuera a Alicante fuimos al Studio y durante tres horas nos estuvieron maquillando y fotografiando. Yo me vestí en plan pin-up girl, con un corsé rosa-azulado con el que era imposible respirar, unas cuantas plumas celestes y unos zapatos de tacón alto cubiertos de purpurina rosa. Ella decidió algo más elegante y de estilo español: vestido negro ajustadísimo, flor roja en la melena y zapatos rojos. Modestia aparte, estábamos realmente muy guapas (con una buena cámara y una buena iluminación cualquiera puede ser modelo).
Antes de que se fuera a España la chica búlgara me dijo que estuviera preparada porque cualquier año aparecería por Barcelona en su Mercedes para venir a buscarme. Era una persona de background modesto y aspiraciones económicas altas: tenía la dureza mental y física de las personas que han salido adelante solas, a base de estudiar y, sobre todo, de muchos trabajos-mierda. Del mismo modo, también corría el peligro de convertirse en la típica persona que, con los años, se pierde entre tanta ambición, totalmente dominada por su propio orgullo, superada por la eterna idea de que ha de luchar continuamente para conseguir tener una calidad de vida mejor. Era tan dura que ni siquiera se hubiera dejado doblegar por el chantaje de su marido, a quién creo que quería, y no se dejó. “Si realmente te hubiera obligado a elegir, ¿qué hubieras decidido?”, le pregunté. “Había decidido seguir adelante con mi formación profesional y mis viajes, y así se lo dije”, sentenció.

Al son de los pensamientos

2009-04-01T12:46:00.003+02:00

Ayer fui al Brighton Dome, el teatro más bonito y grande de la ciudad. Fui a ver la compañía de danza británica Richard Alston. Hacía muchos meses que no veía danza contemporánea, y la echaba de menos. Los espectaculares musicales de Londres son buenos, pero son eso, espectaculares. Los musicales consiguen evadirte de la realidad y de tus preocupaciones, en cambio, una pieza de danza, si está bien hecha, hace todo lo contrario: te teletransporta hasta el fondo de tus pensamientos. Es como si tu subconsciente saliera de las tinieblas al mismo tiempo que tu mirada está clavada en los pasos frenéticos y precisos de los bailarines. Tú das el significado a lo que estás viendo; no sólo vas a ver danza, también vas a dialogar contigo misma, a dejarte llevar por lo que ves pero con la tensión que toda pieza de danza contemporánea exige. Tú decides si entras en el juego o no.
Mientras observaba a los bailarines me iba creando mi propia historia y, aún más, en las coreografías de las distintas piezas podía ver reflejadas algunas de mis experiencias vividas. “Así es como uno se siente, sí”, pensaba en algún momento. Eso sí, casi al final, cuando los bailarines danzaban al son de la música barroca, mi corazón ha empezado a acelerarse junto con el ritmo de mi respiración y mis manos han empezado a humedecerse de nervios, y he tenido que hacerme con la botella de agua que siempre me acompaña para intentar relajarme.
Intensa danza. Intensos días.

Changes

2009-02-25T14:37:00.004+01:00

Casa nova, vida nova. Per fi estic instal·lada a la meva nova llar. La casa nova és encara més maca que l’anterior, i més gran. Està al mateix barri: a cinc minuts de la platja, a tres minuts de Sussex Square i a un minut del gran Lidl. La propietària de la casa anterior ens va dir a les tres noies que hi vivíem allà que havia decidit vendre la casa a finals del mes de febrer i que, per tant, havíem de fotre el camp. L’escocesa (Kate) i la irlandesa (Jane) em van dir d’anar les tres juntes a viure a aquesta casa, es veu que ja feia dies que s’hi havien fixat. La meva habitació és més petita que l’altra però molt més càlida i acollidora. El sol hi entra fàcilment i els cants dels ocells em donen cada dia una plàcida benvinguda al món. Sembla que, des de la meva nova habitació, a Brighton hi faci més bon temps. L’habitació era de color blau fosc, d’un blau fred horrible per una habitació, de manera que durant dues setmanes hem estat pintant cada racó, per molt inaccessible que fos, de color magnolia. M’ha encantat això de pintar, amb música de fons relaxa molt. Fins fa pocs dies encara dormia al sofà del living perquè no tinc llit, l’habitació estava feta un cristo i feia massa pudor a pintura. Però un dia, quan vaig arribar a casa després de treballar, les dues noies em van fer tancar els ulls i em van portar fins a l’habitació. M’havien posat els mobles al seu lloc i un matalàs inflable al terra amb el què poder tirar fins que tingui llit. Llums, armari, taula amb calaixos, tauleta de nit... Les vaig abraçar tota emocionada, sense entendre molt bé a què havia vingut aquest rampell generós per part d’elles. Feia poc havíem tingut moments de tensió i de mal rollo i vaig estar a punt de tornar a canviar de casa. Ara les abraçava tota feliç.
Kate és una noia molt intensa, de blanc o negre, o passa de tu completament o t’estima exageradament. Com que és una noia d’extrems aparenta ser més forta del que realment és. Les persones que la coneixem coincidim en què té massa energia (o almenys l’exterioritza massa). A vegades penso que la intensitat que pren davant la vida li ve del fet de ser infermera: amb 27 anys ja ha vist masses morts. Bé, aquesta teoria no funciona amb Jane, que també és infermera i s’assembla més a mi: és pausada i continguda, més conformista, aparentment tova. Jane és la que escolta, Kate és la que parla. Tant ella com Kate m’han explicat algunes històries tètriques sobre diferents moments de la seva vida laboral. Per això, van decidir canviar de departament i ara estan treballant a Brighton com a llevadores, ajudant als nadons a venir al món el millor possible. Tot i així, per guanyar més diners, Kate treballa els caps de setmana en altres sectors de l’hospital. Un diumenge la vaig veure a la cuina tota seria, fent un pastís amb molta rapidesa, esverada. “Avui hauria d’haver anat a treballar”, em va dir, “però el pacient que estava tractant ha mort”.
En aquesta casa nova estem molt relaxades. A l’anterior hi havia tensió en l’ambient perquè la propietària i les infermeres no s’hi avenien. Durant les hores nocturnes no es podia aixecar la veu perquè sinó la propietària es despertava, i això a les infermeres els fastidiava molt. A mi tant m’era, la veritat, jo acostumo a adaptar-me a les situacions que a cada moment crec que em convenen. Ara la tensió ha marxat i ens sentim més lliures, més relaxades alhora de convidar gent a casa. Ja albirem les festes que hi farem. En aquest sentit jo sóc molt tranquil·la al costat d’elles, elles beuen el doble d’alcohol que jo i quan surten de nit es vesteixen com si fossin sempre a festes en un iot privat. A la casa tenim un jardinet amb barbacoa. Repeteixo: a la casa tenim un jardinet amb barbacoa! Isn’t it nice? Al principi ens el quedàvem mirant embadalides, imaginant les barbacoes i festes en general que faríem ara que comença a arribar el bon temps.
I és que ara que sento que s’ha activat el compte enrera i que em queden pocs mesos aquí ja ha arribat el moment de sociabilitzar-se més i de plagiar una mica l’actitud esbojarrada de Kate.

We firmly believe that there is more to life than money, beer and sex. We just don’t know what it is.

(Lema de la casa)

Floquets de neu

2009-02-02T14:44:00.010+01:00

Ahir a la nit va començar a nevar lleugerament a Brighton. Avui la ciutat està totalment coberta per una capa blanca preciosa. A les 8.45 estava a la parada de bus, sola, disposada a anar a classe fins que un senyor em diu: “No buses today, no buses”. També m’ho podria haver imaginat que avui quasi tot estaria tancat... El carrer estava ple de nens llançant boles de neu a tot déu (un senyor els ha cridat amb molta mala hòstia després de rebre’n unes quantes a l’esquena, fins i tot els ha llançat una escombra). Com que no podia anar a classe, he començat a donar un tomb per la ciutat, emocionant-me amb el paisatge, fent fotos a tot arreu. No és el primer cop que veig neu, no, però quan neva al lloc on estàs vivint la sensació és molt maca i diferent. A mig matí m'ha trucat el boss per dir-me que no calia que anés a treballar per la tarda. Aprofitaré, doncs, per ordenar l’habitació i empaquetar coses (he de tornar a canviar-me de casa).
Avui la ciutat era agradable i brillant i, com quan fa sol, lleugera. Mentre caminava em quedava mirant els flocs de neu que quedaven enganxats als meus guants, i em sorprenia la seva forma tan geomètricament perfecta, com si algú els acabés de dibuixar i els hagués deixat anar.

La meva street (per poc temps):

La terrasseta de casa:

Sussex Square:

Un ninot em saluda a la platja:

Soo

2009-01-25T14:33:00.007+01:00

Durant quatre mesos vaig estar treballant a l’agència de viatges amb una noia coreana. Ara ja ha tornat al seu país per continuar la carrera d’arquitectura. És de les persones més maques que he conegut en aquest viatge. El seu nom coreà és Soo i el nom anglès que feia servir a Brighton, Sue (es pronuncien igual). Quan la vaig conèixer ja feia un any que ella era a Anglaterra, assistint a classes d’anglès i treballant, com fem tots els estrangers temporals. Era una noia de 24 anys molt maca, igual d’alta que jo i amb un cabell llarg i llis i negre, molt negre, preciós. Sempre em deia que volia tenir el cabell arrissat com el meu i quan m’ho deia jo me la mirava sorpresa, envejant la seva cabellera llarga i extremadament llisa. Quan ja ens teníem més confiança em quedava mirant astorada els seus ulls rajats i parlàvem sobre les diferències amb els ulls dels japonesos i dels xinesos. Físicament, encara em costa diferenciar-los, però per la manera d’actuar ja puc endevinar si estic parlant amb un xinès, amb un japonès o amb un coreà. Els coreans són els més alegres, els japonesos són d’estil més occidental i els xinesos acostumen a venir a l’agència en grups de 20 persones (exagero). Un dia, després de la feina, Sue em va escriure en un paper l’alfabet coreà i em va ensenyar a escriure algunes paraules. Jeroglífics, vaja. El xinès, que ella sabia escriure’l una mica, és molt més complicat.
No li agradava viure a Corea. Un vespre, mentre sopàvem, em va explicar que a la seva ciutat no tenia vida. Em va dir amb el seu to calmós: “Allà ens passem el dia treballant, a la universitat tenim dutxes per si ens quedem tota la nit estudiant a la biblioteca, així no cal que anem a casa i perdem temps”. La majoria dels coreans fan servir ulleres de la quantitat d’hores que es passen davant dels llibres, des que són ben petits (la seva escola de primària començava a les 6 de la matinada). Estava encantada amb la vida lleugera de Brighton, tot i que feia moltes hores a l’agència, més que jo. Cada cop que el nostre cap li preguntava si podia treballar el cap de setmana, ella li deia que sí, encara que se sentís molt cansada. “No pots dir-li que sí sempre”, li deia jo. “Ja ho sé, però no sé dir que no”. Em deia que els coreans són molt servicials (i d’una generositat asfixiant), i rebutjar la proposta d’un altre no està ben vist. Un cop la vaig sentir parlant per telèfon, aixecant la veu, queixant-se per la mala feina que havia fet la persona que estava a l’altra banda del fil telefònic. Quan va penjar tota esverada la vaig aplaudir des de la meva taula, “així es fa! com els anglesos!”, li vaig cridar. Estudiava arquitectura però em deia que no seria arquitecte, i que volia treballar en un banc, “perquè era més segur”; segons ella, a Corea, les professions segures són les més valorades, i més ara. El seu arquitecte preferit era un mexicà del què no recordo el nom bastant minimalista.
Ens agradava molt dir paraulotes en anglès quan criticàvem algunes persones. Cada cop que es referia al seu ex deia “my fucking exboyfriend”, i jo em pixava de riure, perquè quan pronunciava aquestes paraules li sortia tota la ràbia pels ulls i per la cara de fàstic que feia, trencant tota la dolçor que la caracteritzava.
Sue creia en Déu, encara que em va assegurar que va començar a dubtar en la seva fe en la seva estada a Anglaterra i a d’altres països europeus, on li van robar vàries coses com, per exemple, el seu portàtil, una càmara de fotos professional d’unes 600 lliures, una maleta (això va ser al metro de Barcelona), el moneder i, a Madrid, el passaport. Quan li van robar la càmara de fotos jo estava amb ella i em va fer una pena tremenda veure-la plorar (m’allargaria molt explicant com l’hi van robar, a més, no va ser gens emocionant). Quan li explicava a la seva mare les seves pèrdues materials la mare li deia que s’havia de buscar un novio que tingués cura d’ella, i li demanava que tornés a Corea. Els coreans no li queien bé. Jo sempre li deia que deixés Corea i es vingués a viure a Europa o s’anés als Estats Units.
Ara encara hauria d’estar compartint lloc de treball amb ella, però l’ambaixada britànica no li va estendre el seu visat per molt de temps. Volia quedar-se fins al març a Brighton i un dia abans que jo marxés a Barcelona per les festes de Nadal em va trucar per dir-me que només li havien estens el visat per dues setmanes. De broma. “Saps que això significa que demà serà l’últim dia que ens veurem?”, li vaig dir. El dia següent ens vam retrobar a l’estació de tren de Brighton. Jo havia d’agafar el tren cap a Gatwick i ella va venir a acomiadar-se. Encara amb la ressaca de la nit anterior ens vam abraçar i vam riure i, en els últims minuts, ens vam posar a plorar. “No t’oblidis de mi”, em deia amb els ulls vermellosos, mentre les llàgrimes li queien. Un cor de nens cantant nadales ambientaven l’estació. Si acomiadar-se d’una persona ja és lleig imagineu-vos acomiadar-se d’una persona que no saps quan tornaràs a veure, o si tornaràs a veure. Ja n’hauria d’estar acostumada.
“Gràcies per tot”, ens vam dir mútuament abans que jo mostrés el tiquet a un dels guàrdies per poder passar la tanca i anar a buscar el meu tren.

An American text

2009-01-19T02:01:00.007+01:00

"I started to ask myself, but before the question had even formed in my mind, I already knew the answer. Fear. The same fear that had caused me to push Coretta away back in grammar school. The same fear that had caused me to ridicule Tim in front of Marcus and Reggie. The constant, crippling fear that I didn’t belong somehow, that unless I dodge and hid and pretended to be something I wasn’t I would forever remain an outsider, with the rest of the world, black and white, always standing in judgment.

So Regina was right; it had been just about me. My fear. My needs. And now? I imagined Regina’s grandmother somewhere, her back bent, the flesh of her arms shaking as she scrubbed an endless floor. Slowly, the old woman lifted her head to look straight at me, and in her sagging face I saw that what bound us together went beyond anger or despair or pity.
What was she asking of me, then? Determination, mostly. The determination to push against whatever power kept her stooped instead of standing straight. The determination to resist the easy or the expedient. You might be locked into a world not of your own making, her eyes said, but you still have a claim on how it is shaped. You still have responsibilities.

The old woman’s face dissolved from my mind, only to be replaced by a series of others. The copper-skinned face of the Mexican maid, straining as she carries out the garbage. The face of Lolo’s mother drawn with grief as she watches the Dutch burn down her house. The tight-lipped, chalk-colored face of Toot as she boards the six-thirty a.m. bus that will take her to work. Only a lack of imagination, a failure of nerve, had made me think that I had to choose between them. They all asked the same thing of me, these grandmothers of mine.
My identity might begin with the fact of my race, but it didn’t, couldn’t, end there.
At least that’s what I would choose to believe.

For a few minutes more I sat still in my doorway, watching the sun glide into place, thinking about the call to Regina I’d be making that day. Behind me, Billie [Holiday] was on her last song. I picked up the refrain, humming a few bars. Her voice sounded different to me now. Beneath the layers of hurt, beneath the ragged laughter, I heard a willingness to endure. Endure- and make music that wasn’t there before."

Dreams from my father by Barack Obama

Banys públics

2009-01-04T23:39:00.007+01:00

Dilluns passat, un dia abans de tornar cap a la gelada Anglaterra, vaig anar a Aire de Barcelona per gaudir d’un dels meus regals de Nadal. Potser no esteu al cas del que és aquest petit paradís barceloní perquè és molt nou, va obrir les seves portes el passat mes de setembre. Doncs per 24 euros podeu estar durant una hora i mitja banyant-vos relaxadament als banys àrabs d’aquest espai situat al Passeig Picasso. Si pagueu més també us poden fer uns massatges que no puc dir com són perquè no els vaig provar... quan hi torni. Hi vaig anar amb la meva germana i, com era d’esperar, vam arribar-hi uns minuts tard. La cosa funciona per torns i a cada torn hi poden entrar un número limitat de persones. Per sort, ens van deixar entrar al torn que ens tocava, cosa que, en sortir, vaig agrair molt. Als vestuaris ens vam posar els biquinis i les sabatetes i la tovallola que et donen i vam baixar les escales cap a la zona dels banys públics. En arribar-hi la primera frase que se’m passar pel cap va ser: "Déu meu, aquí jo faria una festa". Allà dintre et sents una vertadera romana rica gaudint dels teus luxes. Del jacuzzi (o piscina amb miraculoses bombolles) pots passar a una altra piscina amb aigua calenta i salada, d’allà ficar-te en una d’aigua freda i d’allà passar al bany turc (o sauna amb calor humida). Entre els assistents, hi abundaven les parelles, tant joves com grans, i també hi havien trios d’amigues o amics de qualsevol edat.
Mentre em relaxava en una de les piscines d’aigua calenta em va semblar sentir el crit d’una dona, com si tingués un orgasme. Vaig mirar encuriosida d’on podria haver sortit aquell crit però no em va semblar veure res. "Aquest lloc desperta la imaginació", vaig pensar. Mentre observava la concurrència em vaig adonar que les persones quasi bé no parlaven, i si alçaven molt la veu algú els hi cridava l’atenció. Entre els xiuxiueigs, la música exòtica, la il·luminació tènue i les espelmes, el so de l’aigua i els cossos relaxats que es movien com si anessin a càmera lenta es forma un ambient lleuger amb una tensió eròtica molt recomanable; un lloc on constantment et creues la mirada amb els altres sense mai sentir-te observada, ans al contrari, en una harmonia molt maca. Abans d’entrar al bany turc, la meva germana es va voler submergir a la petita piscina d’aigua freda i, en fer-ho, va fer un crit de tan gelada que estava l’aigua. En adonar-me d’on havia sortit el crit que anteriorment havia sentit d'una altra dona vaig riure cap endintre i vaig anar camí del bany turc. Entre tanta calor a vegades m’estresso perquè sento que em falta l’aire, però la temperatura del bany turc és més suportable que la de la sauna i l’aroma mentolat és una delícia que sembla que et netegi els pulmons. Entre bany i bany pots seure en una zona habilitada i prendre aigua o té, tant com vulguis.
Sense quasi adonar-nos del temps, va venir un dels nois que treballaven als banys (que déu n’hi do també) i va començar a tocar unes campanetes. "Ai, mira, ara ens faran un espectacle i tot", vaig pensar. Però, no, això significava, malauradament, que el nostre torn havia acabat. Un cop dutxades i canviades vam sortir d’Aire de Barcelona amb el cabell encara xop. Mentre caminàvem em vaig embadalir amb el color blanc-net de les meves mans i de tan fina i suau que estava la meva cara. Vaig sortir-hi tranquil·la i relaxada, i amb ganes de tornar a uns banys públics. Llavors vaig recordar que al costat de la meva casa anglesa tinc un Spa on, això sí, només s’hi pot entrar despullat...

Quan érem artistes

2008-12-24T17:42:00.008+01:00

Fa nou i vuit anys vaig col·laborar a la famosa obra de teatre Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres. Sempre que arriba el Nadal no puc evitar no recordar aquells dos anys en què em vaig sentir una artista de cap a peus. M’ho vaig passar molt bé. L’obra de teatre estava organitzada per l’esplai de l’església de Els Carmelites (a l’Avinguda Diagonal amb Roger de Llúria). Era l’església predilecta de la meva escola de monges, on sempre hi anàvem a fer les misses importants i els concerts de cors de nadales. He d’admetre que aquest era el moment més emocionant de l’any lectiu per a mi, el moment en què cada curs havia de cantar la nadala que havia estat preparant durant dos mesos a la classe de música. D’aquesta manera, doncs, em coneixia a totes les persones que d’alguna manera o altra feien alguna cosa en aquesta església (exceptuant a Déu, que mai ens vam acabar d’entendre). No vaig ser de l’esplai de l’església, però alguns companys de la meva classe hi anaven els caps de setmana. Als 16 anys una amiga em va preguntar si volia interpretar una de les fures de l’infern de l’obra, a la qual cosa vaig dir que sí de seguida: dels 10 als 13 anys vaig fer teatre a l’escola, i m’ho vaig passar teta interpretant tot tipus de papers, per estranys que fossin. L’any següent em van dir de fer de fura de l’infern i de l’àngel Sant Gabriel, i també els vaig dir que sí. A l’obra participaven nens, joves i adults madurs. Les persones del públic, que arribaven a ser més de 100, havien de pagar fins i tot 500 pessetes per entrar-hi, i la platea del teatre s’omplia els dos caps de setmana que representàvem l’obra. Recordo aquella manera de córrer nerviosa entre els passadissos de darrera de l’escenari, aquells malaltissos assaigs generals on res no sortia i els canvis continus de roba, sobretot l'any que vaig fer els papers d’àngel i de fura. Els dos anys vaig interpretar la fura de l’avarícia que, sens dubte, era un paper molt més divertit que el de l’àngel. Els altres actors i actrius em deien que pel meu aspecte (cabell arrissat i clar, cara pàl·lida i de nena dolça) em quedava millor el paper d’àngel. "Ah, què innocents", pensava jo. A mi m’agradava interpretar molt més el paper de fura, en part perquè portava una màscara vermella que aconseguia fer desaparèixer tota la vergonya que pogués sentir sobre l’escenari i perquè, per presentar-nos davant el públic, les fures ens vam currar un ball amb música rock molt bo. Interpretar en una mateixa obra l’àngel i una fura és tota una experiència: la part bona i la part dolenta, la veu agressiva i cridanera de la fura vermella i la veu plana i segura de l’àngel amb túnica blanca. Una espècie de desdoblament de la personalitat controlat. L’any següent em van dir de deixar la fura i l’àngel i de fer un paper amb molt més de text, però em vaig acollonir i els vaig dir que no, posant d’excusa que no tindria temps de preparar-me el paper a causa dels difícils exàmens de segon de batxillerat.
Últimament sento com si necessités tornar a fer aquest tipus de coses, aquestes coses que només les fas quan ets adolescent. El teatre, la música, el piano, el cant... activitats artístiques que, un cop comences la universitat o el que sigui que facis després del batxillerat, desapareixen de la teva vida perquè treuen temps i no aporten res d’útil. I no és fins passats uns anys que tornes a sentir la cosa aquesta d’expressar-te, de tornar a fer el que vas començar a fer quan només tenies 10 anys. Ballar, cantar, actuar... Hi ha activitats que, encara que sigui com a hobby, mai no les hauríem de deixar de fer, i més si la teva professió d’artístic en té poc. Faci el que faci, jo no vull deixar mai de cantar ni de tocar el piano ni de dansar encara que sigui davant del mirall. No es pot deixar extraviar la sensibilitat ni molt menys deixar-la caure cap a les profunditats de la nostra personalitat, sense rumb ni sense cap tipus de corrent que l’empenti, com si fossin les aigües estancades d’uns gorgs, desaprofitades entre tanta sequera perquè l’home no n’ha sabut treure el partit adequat.

(Bon Nadal, Feliç Sant Esteve i Bon any)

Life is

2008-12-19T00:12:00.001+01:00

"Life is too important to be taken seriously"

Oscar Wilde

Musicales

2008-12-16T21:30:00.002+01:00

Hace un mes, en la agencia de turismo donde trabajo, sobraron entradas para ir a ver el musical de Les Misérables. El día de la obra me vestí de negro y me puse una boina negra con una florecilla en uno de los lados que me queda divina. Cuando llegamos a Londres nos fuimos a dar una vuelta por las calles de Covent Garden y Picadilly Circus, las mejores zonas, sin duda, de Westminster. De noche es genial pasear por aquí, las calles están iluminadas con las luces intensas de las fachadas de los teatros: vas caminando y de repente topas con el teatro del musical de Edith Piaf, sigues el rumbo y te encuentras el de Oliver Twist, continúas y te fascinas con el del The Lion King, musical que estoy ansiosa por ver. Mientras paseábamos nos perdimos por una calle escondida y estrecha, tal y como era hace 200 años, con las fachadas de los edificios asimétricas y con lámparas de gas. “Por esta calle se paseó Jack el destripador”, dijo uno de los chicos que trabaja de guía turístico, seguido de una risa de esas de película de miedo. Después nos metimos en un bar encantador para tomar un cappuccino: el Dickens Room, que precisamente parece sacado de un libro de Charles Dickens. Acto seguido nos fuimos a Chinatown y al barrio rojo de Londres. Aquí me maravilló la tienda Ann Summers, que también está en Brighton, y donde venden una ropa interior de fantasía...
El teatro de Les Misérables (el Queen’s Theatre) es pequeño en comparación al teatro de Billy Elliot (The Victoria Palace), que fue el segundo musical que, hace dos semanas, pude ir a ver. Cuando los actores-cantantes de Les Misérables empezaron a actuar, las actuaciones me parecieron raras, quizá porque no tengo el oído acostumbrado a escuchar este tipo de teatro cantado de los musicales. Pasados unos minutos fui entrando poco a poco en la historia, en la música y en las interpretaciones, aunque me costara entender el inglés. Les Misérables es uno de los musicales más impopulares entre los estudiantes extranjeros porque precisamente cuesta mucho entenderlo. El musical en sí es una maravilla: el atrezzo es increíble y los actores y actrices tienen unas voces bonitas y potentes, será por algo que lleva más de veinte años en cartelera. Pero es muy frustrante si los detalles se te escapan porque no entiendes el idioma, aunque sepas por encima de qué va la historia. Ya me pasó con A Midsummer Night’s Dream y con Romeo y Julieta de Shakespeare, que no me enteré de nada (yo soy así de lista y me voy a ver obras de teatro con un inglés fácil). En fin, los clásicos hay que verlos.
Billy Elliot, en cambio, lo disfruté mucho más. Es más espectacular y el inglés no es tan difícil. Los niños que actúan en este musical son los verdaderos protagonistas: me quedé atónita con la soltura y la técnica con la que bailaban, sobre todo al final y sobre todo el niño que interpreta a Billy Elliot. Ballet, danza contemporánea, breakdance, claqué, cabaret… todos los estilos unidos (en la web del musical podéis ver alguno de los vídeos que tienen colgados). Al final nos pusimos todos de pie a aplaudir con fuerza, soltando toda la emoción y la excitación que nos habían provocado los artistas sobre el escenario.
Si vais a Londres y queréis ver un musical y vuestro inglés no es muy fluido (o no es de persona que lleva diez años viviendo en Inglaterra) id a ver Billy Elliot o The Lion King. Especialmente éste último, que como en breve no sobren tickets en la agencia donde trabajo iré a comprarme la entrada y, ya puestos, no me importaría pagar la más cara. Simba se lo merece.

Alice in Sussex Square

2008-12-06T22:06:00.005+01:00

La secretària de la recepció va entrar a la nostra oficina i ens va dir que estàvem convidades a la Tea Party que s’estava celebrant als baixos. Una Tea Party no és una festa, és una pausa en el dia laboral o en un dia feriat, tant és, per prendre un té i unes pastetes. La finalitat d’aquesta tea party era que els assistents compréssim llibres i pel·lícules de segona mà (de tanta segona mà que fins i tot hi havia vídeos VHS) per recaptar diners pels nens pobres. Jo vaig comprar dos llibres: un sobre els personatges fantàstics que viuen als boscos i una versió molt infantil d’Alícia al país de les meravelles. Quan vaig comprar aquest últim un dels assistents em va dir: “Saps que en Lewis Carroll es va inspirar en aquest conte en un dels jardins de Brighton?”. Quan em va dir el nom dels jardins la història em va fer més gràcia perquè estan a cinc minuts caminant d’on visc jo. El noi em va explicar que en aquests jardins (a Sussex Square) hi ha un passadís que porta al passeig marítim. “Es veu que en Carroll va veure una nena jugant amb un conill i, en un moment donat, el conill va entrar en aquest passadís i la nena el va seguir”, em va dir. Segur que hi ha altres històries sobre com es va engendrar el conte, però aquesta ja m’està bé.
Decidit, doncs. Havia d’entrar en aquests jardins i buscar aquest passadís. El jardí ja el coneixia, és maquíssim, encara que mai vaig poder entrar perquè és privat i només hi tenen accés els veïns que viuen a les luxoses cases victorianes. Que fos privat em va sorprendre, precisament els anglesos tenen molta cura dels parcs i dels jardins, i aquests jardins són massa macos com perquè només hi puguin entrar uns pocs.
El dia següent em vaig apropar a Sussex Square. El bon temps convidava a entrar al parc: el sol acaparava tot el cel i la seva llum donava vida a cada arbre, a cada arbust i a cada fulla del jardí (i a les blanques cases de la zona). Els cants dels ocells i els saltets dels esquirols feien encara més encantador el lloc. Em vaig quedar plantada davant d’una de les portes d’entrada esperant a que hi entrés algun veí. Cinc minuts i res. Deu minuts i res. Quinze minuts i res. Com que als 20 minuts d’esperar ja em sentia una mica inútil vaig començar a caminar vorejant la tanca. Mentre caminava vaig veure una dona amb el seu gosset a l’interior de l’immens jardí i vaig escoltar els crits d’uns quants nens jugant, als quals no podia veure. Per sort, un cop donada tota la volta, vaig veure una parella d’uns 40 anys obrint amb clau una de les portes d’accés. Em vaig apropar i els vaig preguntar si el jardí era privat, esperant que em diguessin que “sí, però passa dona!”. L’home em va mirar i em va assentir amb el cap amb un lleu gest de lamentació a la cara. “Puc entrar ni que sigui un minut per veure’l?”, els vaig preguntar. “Bé, nosaltres no ens hi quedarem, només el volem travessar per agafar el túnel i sortir al passeig marítim, si vols pots venir amb nosaltres”. Hi vaig entrar amb ells i mentre caminàvem els vaig preguntar si era veritat que en aquest jardí va començar la història d’Alícia al país de les meravelles. “Això diuen, el Lewis Carroll va viure un temporada allà”, em va dir l’home assenyalant una de les cases victorianes. Vaig veure el grup de nens que abans havia sentit, jugant en una zona de tobogans i gronxadors. Tot caminant, vam passar dels arbustos a una esplanada verda i assolellada amb uns quants bancs. “Quan fa un dia com avui és genial seure’s aquí i llegir”, em va dir l’home, cosa que jo ja donava per descomptada. “Encara hi ha conills?”, els vaig preguntar somrient. “No, el que tenim ara és un problema amb les rates...”. Un cop travessada l’esplanada vam arribar fins a la porta del túnel, que em va decebre una mica: m’havia imaginat una entrada a una cova amagada entre els arbustos i aquella porta era massa normal, massa gran i estava massa a la vista. Però bé, vam entrar al túnel i en un minut vam arribar a la sortida. Cap forat per on caure, cap animal estrany. Res. L’home va obrir la porta amb clau i vam sortir de la foscor del passadís. “Emocionant, eh?”, em va dir irònicament mentre tancava el porticó.
Els vaig donar les gràcies, ens vam acomiadar i em vaig quedar una estona allà dempeus mirant la platja i la gran massa líquida i blava de la mar, potser esperant que un conill passés corrents pel meu davant dient que arribava tard.

Slang and swearwords

2008-11-29T19:35:00.003+01:00

Unas de las primeras palabras que aprendes a decir de un idioma extranjero (aparte de los verbos ser, tener e ir) acostumbran a ser las palabrotas. La parte más fresca y coloquial de un idioma es, en cambio, la más difícil de entender. La joven propietaria de la casa donde vivo tuvo la cortesía de prestarme un diccionario de English slang o, en otras palabras, del inglés más coloquial e informal. Transcribo algunas frases tal y como aparecen en el diccionario:

I’m feeling pretty dodgy: me encuentro bastante chungo.
Don’t be such a drama queen!: no seas tan teatrero!
He’s a dosser: es un vago de narices.
You eejit!: gilipuertas! (gilipuertas??)
I told him to eff off: le mandé a tomar por saco.
He was out of his face: llevaba un ciego alucinante.
Their latest single is fierce, man: su último sencillo mola mazo, tío.
It’s a flipping pain in the neck: es un auténtico peñazo.
I’m fed up of being pissed about by this airline: estoy harto de cómo me vacilan en esta compañía aérea.
All that telly’s turning you into a bloody zombie: te estás agilipollando con tanta tele.
To be shagged (out): estar hecho una mierda.
Tough titties: Ajo y agua.

Etcétera, etcétera… (prefiero no escribir las más ofensivas).

Eso sí, dejo lo mejor para el final. En la agencia trabajo con una chica coreana divertida, simpática y muy pero que muy trabajadora. Yo le enseñé a decir joder y ahora no para de decirlo. También le enseñé a pronunciar vés a prendre pel cul, y cada vez que lo dice lloro de la risa. Ella me enseñó las siguientes expresiones:

Si decís qué haces aquí con acento andaluz (qué ase aquí), estáis diciendo hijo de puta en coreano. En cambio, si decís ye puta, estáis diciendo guapa en coreano.

Y, por último, esto no es una palabrota pero es gracioso: si decís una cagaitá (sí, la sílaba tónica ha de ser la última) estáis diciendo dolor de barriga en japonés.

A time for a coffee... and for a song

2008-11-16T18:31:00.006+01:00

Fa poc van obrir un bar prop de casa meva que és una monada. Es diu The lodge i en total té sis taules. Si no portes cap llibre ni cap diari per poder llegir mentre fas el cafè, pots agafar una de les tantes revistes dels anys 60 que tenen en algunes tauletes. També tenen flyers on publiciten alguns llocs del barri: m’he quedat amb un d’una discoteca (The Hanbury Club) on de tant en tant es pot ballar a ritme de swing i jive. Els cambrers de The lodge tenen sempre un somriure natural a la boca i no fan això tan rar de preguntar-te què tal estàs com fan en d’altres llocs d’aquí. No és que t’ho preguntin molt sovint, però queda ben estrany, la veritat. El primer cop que una cambrera em va preguntar que què tal estava li vaig respondre amb un “per què m’ho preguntes?”: em va fer sentir que feia molt mala cara...
El cafè de The lodge és bo i gràcies a déu no el fan només mida anglosaxona, cosa que una mini-mediterrània com jo agraeix. Com que les tardes de diumenge són delicioses de tan llargues que són, avui hi he anat a les 3 de la tarda a prendre’m un capuccino amb la revista Culture de The Sunday Times sota el braç. Quan he entrat al bar ha sonat la campaneta i he demanat el meu cafè amb pols màgica de xocolata escampada per damunt. En obrir la revista he començat a viatjar per un món d’exposicions, llibres, música, obres de teatre i demés històries culturals que m’han activat per uns minuts el cervell. “No es pot consumir tot”, m’he dit a mi mateixa per relaxar-me. De cop ha començat a sonar la cançó Turn, turn, turn de The Byrds i he desconnectat del que estava llegint. Feia molt de temps que volia saber com es deia aquesta cançó i avui per fi ho he aconseguit. M’he concentrat i he parat molta atenció a la lletra per tal de poder caçar alguna paraula...

... i aquí i allà (apartat Music) la teniu. M’encanta:

To everything (turn, turn, turn)

There is a season (turn, turn, turn)
And a time to every purpose, under heaven

A time to be born, a time to die
A time to plant, a time to reap
A time to kill, a time to heal
A time to laugh, a time to weep

To everything (turn, turn, turn)
There is a season (turn, turn, turn)
And a time to every purpose, under heaven

A time to build up,a time to break down
A time to dance, a time to mourn
A time to cast away stones, a time to gather stones together

To everything (turn, turn, turn)
There is a season (turn, turn, turn)
And a time to every purpose, under heaven

A time of love, a time of hate
A time of war, a time of peace
A time you may embrace, a time to refrain from embracing

To everything (turn, turn, turn)
There is a season (turn, turn, turn)
And a time to every purpose, under heaven

A time to gain, a time to lose
A time to rend, a time to sew
A time for love, a time for hate
A time for peace, I swear its not too late

Remember, remember this 5th of November

2008-11-06T23:34:00.005+01:00

Ayer (5 de noviembre) en Inglaterra se celebraba el día de Bonfire, o día de los fuegos artificiales o Fireworks Night o Guy Fawkes Night. En general, se suele asociar con la celebración del frustrado plan conocido como Gunpowder, en el que un grupo de ingleses católicos (entre ellos, Guy Fawkes) intentó asesinar el 5 de noviembre de 1605 al protestante Rey James I de Inglaterra y a su familia volando por los aires el parlamento de Londres (por cierto, que tal hecho inspiró escenas de la peli y cómic V di Vendetta; la máscara de V es, precisamente, una caricatura de Fawkes). Pues bien, aquí llevan más de una semana tirando cohetes y fuegos artificiales y petardos, y ayer, justo un día después de la victoria de Obama, fue la gran fiesta (bonitas coincidencias). Al salir del trabajo estaba cansada, pero quise acercarme al pueblo de Lewes, donde celebran el día con procesiones y fuegos artificiales. Era de noche y el pueblo estaba oscuro, así que no entraré en detalles geográficos ni arquitectónicos, aunque parecía muy bonito, y más con las constantes llamas del fuego de las procesiones, que estaban muy bien: las personas iban vestidas estilo siglo XVII y llevaban consigo antorchas, al mismo tiempo que iban tirando por el suelo petardos nada inocentes. Asimismo, portaban con ellos cruces incendiadas: en Sussex el día se asocia también con la ejecución de mártires protestantes. Sería una fiesta más bonita si no estuviera tan masificada, toda la juventud de Brighton (que no es poca) va en masa a beber y a pasárselo demasiado bien.

Y bien, Barack Obama ha ganado. Ayer, en mi casa, brindé con vino de USA por su victoria, cinco horas antes de que se supieran los resultados. Cuando me desperté a las 6 de la mañana para ir a trabajar lo primero que hice fue encender el portátil para leer y mirar su discurso. Estuve eufórica durante todo el día, igual que los estudiantes de todas partes del mundo que iban entrando en la agencia donde trabajo, todos felices de que Obama hubiera ganado. Y mi jefe también. La verdad es que no he conocido a nadie que quisiera que ganara McCain. Es que lo de Obama ha sido muy fuerte, inesperado, genial. He leído algunos artículos de opinión desde entonces y, para evitar aumentar aún más mi pasión por Obama, he comprado el The Times, que se lo está tomando con más calma que el The Guardian. En un artículo, un comentarista recuerda, entre otras muchas cosas, que aunque haya salido vencedor Obama, la mayoría de los estadounidenses prefieren un presidente de centro y moderado, no de izquierdas. Y otros escritores de columnas recalcan que la mala legislatura de Bush y la crisis financiera han sido un background que ha servido en bandeja la victoria a los demócratas. Y, así, he continuado con la búsqueda de argumentos que no compartieran la alegría internacional del momento, obligándome a tirarme cubos de agua fría por encima para mitigar mi excitación. El problema es que, lea lo que lea, no consigo deshacerme de este grado tan alto de entusiasmo y admiración que siento por la figura de Barack Obama y que, con el tiempo, ya se me pasará. O no.

Dietario Amanda Barcelona

2008-10-30T13:34:00.001+01:00

Fin de semana en Barcelona. He pasado de la soleada capital catalana a la ya muy fría ciudad de Brighton. Fui porque el sábado tenía la boda de una amiga, una amiga también de 25, una pareja joven: después de siete años de noviazgo por fin se casaron.
Las dos horas de avión de London Gatwick a Barcelona se me pasaron volando, y nunca mejor dicho: o leía el diario o leía un libro o, a veces, pensaba y todo. Esta vez conocí a un francés de unos 43 años que se sentó a mi lado y que tenía ganas de hablar. Tenía mucha pinta de guiri: pelo anaranjado, cejas casi sin pelo, piel muy blanca, alto y delgado. Vivía en Barcelona desde hacía unos seis años, cuando la empresa textil francesa en la que trabajaba fue comprada por una empresa catalana. Estaba feliz de que tal adquisición hubiera ocurrido, le encantaba vivir en Barcelona. Al decirme que era de Bretaña le dije que fuera a un restaurante bretón en el pasaje, creo, Lluís Pellicer (a la altura de la avenida Diagonal con Muntaner) donde hacen unos crepes muy buenos. Él ya lo conocía pero le hizo mucha gracia que yo lo conociera. Le pregunté qué le parecían los barceloneses y me dijo que agradables pero poco formales: me explicó que un amigo suyo propietario de un bar-restaurante en Enric Granados estaba cansado de que los clientes entraran y le pidieran el pedido sin ni siquiera dar los buenos días. En este sentido los ingleses y los franceses son iguales, mal que les pese. En Brighton dices please o thank you cada dos por tres. Una vez, un chico ruso salió de una tienda y me dijo riendo: “Creo que entre el dependiente y yo hemos llegado a decir ocho thank you’s!”. Pero a mi me gusta esta formalidad, son unas pocas palabras de más que alegran el ambiente. Los últimos 30 minutos de vuelo el francés y yo estuvimos charlando de Barcelona, de idiomas y, por supuesto, del catalán, que entendía pero no hablaba. El avión aterrizó perfectamente y, de camino a la cinta corredera de las maletas, el bretón y yo nos separamos. Mientras yo esperaba que apareciera mi maleta vi al francés acercándose hacia mí, móvil en mano, con su equipaje y me dijo sin vacilar: “¿Cuál es tu número de teléfono?” Como no me esperaba una pregunta tan directa, acorralada y parada, le empecé a cantar mi número. “Me darías tu teléfono?”, “Te gustaría quedar algún día?”: este tipo de frases en condicional a los cuarenta y pico ya no se formulan, no? En fin, si llama ya pondré alguna excusa.

La boda estuvo muy bien. Se casaron en la Parroquia de Maria Reina de Pedralbes, un lugar y unos jardines realmente bonitos donde nunca había estado, o al menos no recuerdo haber estado. Cuando mi amiga entró en la parroquia vestida de blanco me emocioné bastante: estaba guapísima y a punto de llorar, fue una entrada de película. Una soprano iba interpretando entre sermón y sermón algunas canciones; la mejor, sin duda, el Ave María. Me alegré tanto por mi amiga que no paré de abrazarla más tarde en la fiesta mientras bailábamos y mientras, ya cuando nos despedíamos, llorábamos, sin saber muy bien de qué nos estábamos despidiendo. El aperitivo y el banquete fueron en el Hotel Arts. Para tal nivel pedí prestado un vestido demasiado caro como para decir el precio y un chal y unos zapatos y un anillo y una pulsera y unos pendientes y un bolso y… en fin, todo menos la ropa interior. La pareja hizo su genial entrada en la enorme sala del banquete a ritmo de Abba: Gimme, gimme, gimme a man after midnight. El menú fue agradable en el paladar, pedante escrito en la carta, atención: Crema caliente de Bogabante con contraste de cebollino y tomillo de limón, solomillo de ternera con milhojas de patata y raclette, espárragos y salsa de vino de Rioja, chiboust de limón caramelizado con consomé de frutas silvestres y el pastel nupcial. En mi mesa conocí al propietario de un bar de la calle Tuset, a una chica que trabajaba para la Damm y a una estudiante de arquitectura. A ésta última le pregunté si había leído El Manantial de Ayn Rand y me dijo que sí, y que también había visto la película (os recomiendo mucho este libro, es buenísimo). Después del vals y de un bonito vídeo de fotos de los siete años de la pareja, la barra libre robó el protagonismo a los recién casados. Estuve apunto de decidirme por el whisky pero preferí tirar por la ginebra porque no tenían gin alé, que dulcifica al primero. Qué grata sorpresa me llevé cuando vi que la ginebra que tenían era Bombay Saphire! Ya sé que no es la mejor ginebra, pero también es muy buena y, precisamente, casi no tuve resaca. Lo único malo fue el hielo, que se deshacía demasiado rápido. Bailé descalza y sin parar a ritmo de Paulina Rubio, Beatles, Amy Winehouse, Shakira, swing, la música dance de nuestros 17-18 años, etcétera.

El día después de la juerga fuimos a ver Vicky Cristina Barcelona. La grande sala del Cinesa Diagonal estaba llena, incluso había gente sentada en la tercera fila. Venía ilusionada con ver la peli porque hacía tiempo que la quería ver y porque el The Times la había dejado bastante bien, pero a todos los que preguntaba me decían que no la habían visto porque habían escuchado (o leído, no sé) que no era buena. A mí me gustó, me reí bastante. Es buena, inteligente y entretenida, y más si uno de los personajes es Barcelona, sea la Barcelona que sea. Penélope Cruz es la mejor, le suele salir muy bien el papel de histérica. La Scarlett, en cambio, siempre pone las mismas caras, y Javier Bardem también muy bien: parece que es sobre todo en los dos españoles donde Woody Allen quiso concentrar todo su humor.

El lunes, antes de coger el avión de vuelta a London Gatwick, fui a la farmacia a comprar Ibuprofeno 600mg porque en Inglaterra si no presentas receta médica no lo puedes comprar… ¡Asesinos! Quien decidió tal norma no tiene ni idea de lo que duele la regla cuando duele.

Kemp Town

2008-10-19T12:59:00.002+02:00

El barri on visc aquí a Brighton es diu Kemp Town. Té aquest nom perquè va ser el polític del segle XIX Thomas Read Kempt, who designed and built the place. És el millor barri de la ciutat perquè no està ni molt lluny ni molt a prop del més caòtic centre, cosa que el fa ser tranquil sense ser avorrit. És també el barri dels gays, sobretot al carrer St James street, on comença el barri, i on són les botigues, pubs i night clubs gays (on, per cert, a altes hores de la matinada i tampoc no tan altes, tothom va calent de cap i de tot). A la meva zona quasi bé no hi ha pubs, estan a deu minuts caminant. M’agrada la barreja de gent que viu al barri: gays, joves, gent gran i famílies; tothom, vaja. Casa meva està en un carrer tranquil, on només hi ha dues fileres de casetes de tres plantes, algunes són una monada. Sembla més un carrer de poble que de ciutat, d’aquests que quan surts de casa i et creues un veí et saluda encara que no el coneguis. Des de la meva habitació no se sent cap soroll, només de tant en tant el miol d’algun gat que té gana o s’ha perdut. A prop hi ha unes pistes de tennis i un Spa i, a cinc minuts, els bonics jardins de Sussex Square i la platja brightonesa amb el seu mar immens. Al sea front del meu barri els edificis són una meravella: són de l’estil de la Regència, amb unes façanes d’un color tan blanc que sembla que els pintin tres cops a l’any. Quan la llum del sol els il·lumina són encara més bonics, però tenen la personalitat de brillar gairebé igual fins i tot quan el sol ja s’ha esblaimat. Les formes d’aquests bells edificis són elegants, simètriques, tan ordenades que sembla inconcebible qualsevol tipus de desordre al seu interior: els seus habitants deuen portar sí o sí una vida ordenada i deuen prendre cada dia el té amb pastetes de les cinc de la tarda. M’encanta caminar pel passeig marítim quan fa sol però quan fa mal temps prefereixo evitar-ho: el vent que hi fot és gairebé mortal.
El carrer per on camino cada dia 20 minuts fins arribar al centre és St George Road. En aquest carrer s’hi troben les botigues, les perruqueries, les cafeteries, la bonica església de St George, alguns pubs i alguns supermercats (ah, tinc la gran sort de viure al costat d’un econòmic Lidl!). Les cases (que no edificis) d’aquest carrer són de tots colors, encara que la tonalitat clara és la més predominant. Les botigues són molt cuques, com totes les botigues petites angleses. Ahir vaig entrar en una d’aquestes botigues, on venen una mica de tot per la dona: productes per la pell, paraigües fashions, llibretetes molt mones i més tonteries maques de l’estil. Em vaig comprar una sleeping mask (foto); encara no sé perquè les finestres angleses no tenen persianes, només cortines i, és clar, a les 7 de la matinada comença a entrar la llum del dia, i jo només sé dormir a les fosques, sense un sol raig de llum (i a vegades ni així). Espero que aquesta màscara nocturna m’ajudi. Una mica més endavant d’aquesta botiga es troba el que és per mi el pub més maco del barri: el Thomas Kemp. Té unes portes-finestrals molt grans des dels quals pots accedir a les taules generoses o anar directament a la barra. Quan fa fred òbviament les tanquen però són tan grans que pots veure perfectament tot l’interior del pub. És com una espècie de dining room comú on es troba la gent guapa del barri de vint i molts anys o de trenta i escaig. Al carrer de dalt, Eastern Street, s’hi troba el Brighton College, una escola de primària i secundària que em recorda molt a la de Harry Potter. És enorme i té aquesta arquitectura semblant als edificis d’Oxford que impressiona tant: dona la sensació que allà dintre estiguin preparant els futurs mags de la política, de les finances i potser algun il·luminat de la literatura. Altres llocs emblemàtics del barri són el County Hospital (també de color blanc), el job center (molt necessari) i, com no, l’Starbucks! Al costat d’aquest Starbucks hi ha, però, una cafeteria molt acollidora on tenen penjats uns quadres de dones d’un tal Raymond Leech que m’agraden molt. A vegades, quan sec a les taules properes als finestrals vaig sotjant entre glops de cafè l’espectacle rutinari de persones creuant-se pel carrer. Aquí, però, de rutinari aquest espectacle en té poc. I és que si hi ha una cosa que m’agrada molt de les persones del meu barri i de Brighton en general és la poca vergonya que tenen alhora de vestir i de lluir una indumentària a vegades hortera però ben original.

Sleeping mask:

Otro dietario

2008-10-12T12:59:00.010+02:00

- Si hace una semana el viento casi se me lleva volando, ayer el cielo estaba despejado y el sol brillaba como si fuera de nuevo verano. Sin tener en cuenta el sábado pasado, por estos parajes está haciendo mejor tiempo ahora que en agosto. Ayer iba en camiseta de manga corta por la calle, yo, que soy una friolera. Cuando sale el sol en Brighton salen con él de su escondite un montón de personas. Ayer parecía que la ciudad estuviera superpoblada.

- El trabajo va bien, mi inglés no lo sé. Lo paso muy mal cuando suena el teléfono en la oficina, normalmente los que llaman son ingleses. Me cuesta más hablar el inglés con ellos porque, como no les entiendo bien, me pongo nerviosa. Es entonces cuando hago unas frases fatales e incomprensibles al oído de un inglés (comprensibles al oído de un extranjero). Como ya dije en la entrada anterior, mi listening de inglés no es tan bueno como para poder entenderlo bien cuando me habla un británico, pero mi jefe da más importancia al hecho de que los clientes castellanohablantes puedan utilizar su idioma en la oficina que no a que los ingleses o los estudiantes estadounidenses nos puedan entender. Adaptación por todo lo alto al cliente. En la oficina se puede utilizar la lengua española, la catalana, un poco de la italiana, la coreana y la portuguesa gracias a tres chicas estupendas. La agencia abrió hace sólo tres años y cada año crece un poco. Mi jefe, que es el propietario, trabaja tanto en la oficina vendiendo excursiones y viajes como haciendo de guía en algunos de los tours de los fines de semanas (en la agencia trabajan cinco guías más). Intenta dejarse el domingo de fiesta, aunque, a veces, o no se lo puede permitir o no le importa trabajar (está casado y tiene dos hijos pequeños). Le encanta su negocio. Cada vez que lo veo estresado y yendo de un lado a otro pienso que la agencia seguirá creciendo porque es un emprendedor ilusionado. Le entusiasma viajar y en su agencia ha plasmado su entusiasmo.

- Sabía que a los ingleses les encantaba ir a España a veranear y a emborracharse, lo que no sabía es que les gustara tanto su cultura. Hace seis años, cuando pasé el verano trabajando de camarera en Bradford (Yorkshire), los carteles publicitarios de la calle anunciaban los viajes a España con la imagen de un toro y un torero y con un eslogan en plan Sunny holidays in Spain! Ahora son más finos y, por ejemplo, en uno de los anuncios gráficos que he visto, aparece un grupo de jóvenes amigos sonriendo y catando vino tinto y el eslogan reza: Each Region has its wine; each wine is a discovery. Discover Spain through its Wine Routes. En la estantería de la casa donde vivo hay unos cuantos libros de gramática, cultura y turismo españoles: la propietaria de la casa estuvo viviendo una temporada en Barcelona y habla un poco el castellano. La chica escocesa con la que vivo empezó esta semana pasada a ir a clases de Spanish junto con una amiga suya irlandesa que estuvo trabajando un año en un hospital de Gran Canaria (las dos son enfermeras). En el The Guardian de ayer venía un suplemento dedicado a la historia, la literatura, la gastronomía y el arte españoles (Inspirational España). Me ha sorprendido gratamente ver que en ninguna de las fotos de los varios reportajes sale la imagen de la típica playa soleada de, por ejemplo, la Costa del Sol. Al contrario, las fotos son del arte arquitectónico andaluz, de los pueblecitos entre grandes montañas del norte, de molinos castellanos y estatuas de Don Quijote y del arte modernista catalán de Reus a Gelida.
No pretendo hacer una Oda a España en la distancia, lo que pasa es que siempre me ha molestado mucho que se vea a España como un país donde ir a tomar el sol y a emborracharse. Los dos últimos veranos que estuve en Inglaterra recuerdo que no me hacía ni pizca de gracia que los ingleses me empezaran a decir, una vez les decía de dónde era, olé, olé y oooooh, sun. Ahora, al menos, ya no dicen estas tonterías y te explican algún viaje que han hecho por diversas ciudades españolas. No creo que los británicos se estén sensibilizando por arte de magia con la cultura española, más bien creo que la oficina de turismo española está haciendo un buen trabajo por estas tierras. Aunque es verdad que también depende del público que tienes si decides mostrar lo más impersonal o lo más auténtico de tu manera de ser. Será que los británicos están madurando y ya están preparados para ver otra cara más compleja de España.

- Y en cuanto a la crisis, pues qué sé yo. Mi jefe está todo el día enganchado a webs que muestran las subidas y bajadas de la bolsa de diferentes países. Hace unos días le pregunté a qué venía toda esta crisis y se me remontó a los años 80 americanos, que si las subprimes, que si los bancos se prestan dinero entre ellos, etcétera. El otro día le pregunté a una mujer si a ella le afectaba directamente la crisis y me dijo que, por lo pronto, ya había decidido quedarse sin mujer de la limpieza y sin niñera. Y yo, cuando me siento con fuerzas compro el Financial Times para enterarme de algo, aunque acabo desviándome a las críticas de danza y teatro porque si la economía ya de por sí es complicada, imaginaros en inglés. Pero me gusta saber (o al menos intentar saber) qué está pasando.

Dietari d'una tonta tarda de dissabte

2008-10-04T23:14:00.005+02:00

Tarda de pluja i de vent a Brighton. No em penso moure de casa, aquest matí he tornat de les botigues del centre massa mullada com per tenir ànims de tornar a sortir. El planing és, doncs, xocolata desfeta, pastís boníssim que ha fet l’escocesa i llibre. Entre els llibres que ja fa setmanes que em vaig comprar al Waterstone’s i els que hi ha a la prestatgeria del menjador de la casa ho tindré difícil per escollir. Hauria de continuar amb l’Empire, però em ve de gust llegir novel·la. Llegir en anglès no és de les coses més complicades de l’idioma. Com tothom bé sap perquè tothom ja ha viatjat molt, el més complicat de l’anglès és entendre’l i pronunciar-lo correctament. El llegeixo i em sento super guai perquè o l’entenc bé o em puc fer una idea del que estic llegint, però després encenc la tele i em desanimo. Em sento idiota quan parlo en anglès amb l’escocesa i sento que domino l’idioma quan el parlo amb un estranger.

El vent bufa molt avui, moltissim. Vaig a paraigües per mes, i perquè els apuro molt. És una tarda de dissabte tonta, més tonta que les de diumenge. Dic que llegiré però segurament no obriré cap llibre i encendré la tele pensant que més important que llegir és fer oïda. M’agrada la casa, m’agrada molt la casa, és com per quedar-s’hi a viure. M’hi quedo a viure? A vegades penso que seria capaç de quedar-me a viure a qualsevol indret del món on m’hi trobés relativament bé, això sí, portant a la maleta tres o quatre persones. En la distància te n’adones de qui són aquestes persones elementals, sense les quals el teu petit món s’aniria avall. Bé, això últim és mentida, no cal anar-se’n tan lluny per adonar-se’n d’això.

Avui per fi m’he comprat un secador de cabell. Durant tres mesos no m’he assecat el cabell després de dutxar-me, però ara porto una setmana refredada i ja no és plan de sentir el calfred a l’esquena del cabell mullat. És un secador rosa fuxia molt xulo, amb un difusor que em farà uns rínxols de pel·lícula. Tinc ganes de sortir de festa, de posar-me un vestit cenyit, de beure Southern Comforts i de ballar fins que el meu cos quedi xop de suor. Però avui fa massa fred i, en realitat, em fa molt de pal sortir. A més, m’agrada sentir com cruixen les finestres per la força del vent mentre jo estic calenteta a casa, a la meva casa anglesa que cada dia m’agrada més.

“He vingut a aprendre l’anglès”, em dic quan em sento una mica perduda, quan sento que en comptes d’estar en una agència de viatges hauria de ser a Barcelona treballant de periodista o d’alguna cosa semblant. Pensaments que només són pensaments perquè òbviament em quedaré a Anglaterra uns quants mesos més, preparant-me no sé ben bé per a què, però preparant-me.

Hallelujah

2008-09-30T00:02:00.003+02:00

I heard there was a secret chord
that David played and it pleased the lord
but you don't really care for music, do you
well it goes like this the fourth, the fifth
the minor fall and the major lift
the baffled king composing hallelujah

hallelujah...

well your faith was strong but you needed proof
you saw her bathing on the roof
her beauty and the moonlight overthrew you
she tied you to her kitchen chair
she broke your throne and she cut your hair
and from your lips she drew the hallelujah

hallelujah...

baby I've been here before
I've seen this room and i've walked this floor
I used to live alone before i knew you
I've seen your flag on the marble arch
but love is not a victory march
it's a cold and it's a broken hallelujah

hallelujah...

well there was a time when you let me know
what's really going on below
but now you never show that to me do you
but remember when I moved in you
and the holy dove was moving too
and every breath we drew was hallelujah

well, maybe there's a God above
but all I've ever learned from love
was how to shoot somebody who outdrew you
it's not a cry that you hear at night
it's not somebody who's seen the light
it's a cold and it's a broken hallelujah

hallelujah...

by Leonard Cohen

Interpretación de Jeff Buckley

Un partido de fútbol

2008-09-25T01:18:00.005+02:00

Después de trabajar todo el día (y cuando digo todo el día quiero decir todo el día, no 8 horitas de nada) qué mejor que ponerse a escribir unas líneas. Trabajar en una oficina es pesado y más si lo haces en otro idioma (si se le puede decir idioma al inglés que hablo yo). Pero hay momentos y momentos, claro. Ayer, por ejemplo, cuando sólo llevaba una hora trabajando, el jefe me dijo: “Amanda, ¿quieres ir a ver el Arsenal-Sheffield de esta noche?”. Y yo le dije que sí, porque es de mala educación rechazar las cosas que te salen gratis en la vida. Para quién inexplicablemente no ha seguido mis últimas entradas, informo que estoy trabajando en una agencia de viajes para estudiantes extranjeros y, si sobran plazas en las salidas que se organizan, los empleados podemos ir. Después de hacer excursiones y de ver un partido de fútbol estoy deseando que sobren plazas para algunos de los musicales de Londres, porque me muero de ganas de ver Chicago o Billy Elliot o The Phantom of the Opera o Les Miserables o Wicked o… ¡es que hacen tantos! ¡No paro de vender entradas y ninguna es para mí! En fin, el partido de fútbol fue muy divertido, no sólo porque el Arsenal ganó 6-0 sino porque estaba sentada cerca de un grupo de brasileños que animaba más al equipo londinense que los propios ingleses. No llegué a tiempo de escuchar el himno del Arsenal, pero imagino que no hay nada comparable con escuchar a la afición del Celtic de Glasgow o del Liverpool cantando You’ll never walk alone. Llegamos tarde al campo porque nos apalancamos demasiado en un pub con mucho style en el que sólo permitían la entrada a los aficionados del Arsenal y a los turistas, cómo no. El estadio estaba bastante lleno para ser un partido de la Carling Cup que, si no me equivoco, es una especie de segunda división inglesa (la primera es, obviously, la Premier League). A cada gol del Arsenal me levantaba de la butaca como si el equipo que estuviera viendo fuera el Barça o la selección española de la Eurocopa pasada. Cuando el Arsenal ya iba por el cuarto gol la afición se relajó y sólo se escuchaban los gritos y cánticos de los pocos seguidores del Sheffield, como si fuera un Barça-Betis. El campo (Emirates Stadium) es muy bonito, por cierto, muy moderno y bien preparado para la lluvia, pero el Camp Nou es enorme a su lado. Cuando ya quedaban pocos minutos para el final del partido los brasileños y yo empezamos a gritar el típico oooooolé, oooooolé que se hace en los relajados pases victoriosos. Al principio, algunos aficionados ingleses nos miraban extrañados, hasta que un grupo le cogió la gracia al grito y, poco a poco, se fueron uniendo las voces. Es muy emocionante empezar un grito en un campo y que la gente lo siga, y más si la afición de turno no lo suele utilizar.
El partido acabó y nos fuimos en busca de nuestro tren hacia Brighton. Me fui a dormir a la 1 de la mañana y a las 6.45 ya estaba de pie. Por suerte, la hora punta de Brighton no tiene nada que ver con la londinesa... ¿Habéis visto alguna vez el metro o cualquier estación de tren de Londres a las 8 de la mañana o a las 6 de la tarde? Creo que propondré al jefe que organice una excursión para que la gente pueda ver este espectáculo, porque, la verdad, las personas que corren todas juntitas de un lado a otro parecen actores y actrices representando mal su papel de tan poco naturales que parecen... The London healthy Spa, just watch them running and let yourself relax! (if you can...).

Aclaración: Me dice un lector que la Carling Cup no es la segunda división inglesa, es otra competición estilo la Copa del Rey española... ejem.

Free days

2008-09-17T01:51:00.005+02:00

(Text escrit el cap de setmana passat)

És genial que els dies que no et toqui treballar surti el sol. Aquest cap de setmana m’ha donat la sensació que no era a Anglaterra, sinó en un lloc desconegut i encantadorament lleuger de tan a poc a poc que caminava la gent, sense les presses que provoca la pluja. Si a Anglaterra fes sempre aquest bon temps, d’Empire res de res. Ahir vaig anar amb la meva companya escocesa de pis a passejar pels carrers cèntrics de Brighton. Volíem apropar-nos a una acadèmia de dansa, yoga i històries semblants per poder provar gratuïtament alguna classe ja que feien el dia de portes obertes. Després de fer una classe de Bodyzone i de patir a causa de la poca flexibilitat del nostre cos, ens vam perdre per les aromes culinàries que provenien d’un mercat de gastronomia anglesa i india. Em va agradar veure tanta gent jove per les parades, tant venent productes com comprant. Era molt curiós veure com la gent gran comprava pastissets típics anglesos en una parada despatxada per una noia estil Amy Winehouse amb uns quants tatuatges. La música que ambientava el mercat era el rock que dos nois estaven interpretant amb les seves guitarres i els seus acords anys 60. Nosaltres ens vam comprar unes trufes boníssimes a la parada d’una botiga recomanada pel The Times. Vaig afluixar el pas quan em vaig ficar la trufa de dark chocolate a la boca per assaborir-la millor; massa orgàsmic tot plegat...
Quan aquest matí m’he llevat he obert les cortines de la finestra i, en veure que feia molt bon temps, he decidit anar a veure els penya-segats més famosos de Sussex: els Seven sisters. Tenen aquest nom perquè són set penya-segats que estan ben col•locadets un al costat de l’altre, com set germanetes ben posades en una foto de família. He agafat el bus i durant 50 minuts he gaudit d’unes vistes costaneres magnífiques. Abans d’arribar al primer penya-segat he caminat durant una mitja hora la pujada de la muntanya costanera. Quant més caminava més espectacular s’anava fent el paisatge i més alta l’expectativa que se sent quan t’estàs acostant al punt més alt d’un puig i no saps què hi ha a l’altra banda. De penya-segats n’he vist alguns a Cantàbria, on són impressionants, com a tot arreu, vaja. En veure les persones fent fotos a la part més alta del cim he accelerat el pas. En arribar la sorpresa és bastant bèstia. Des del primer penya-segat es poden veure els altres sis d’una banda, de l’altra es veu una explanada d’encant i de front una massa de mar que, afortunadament, avui era blava i mansa. Un cop fetes les quatre fotos de rigor he fet el que fa tothom quan és allà dalt: apropar-se fins el límit del penya-segat. Anava més en busca de sentir la impressió i el vertigen que no pas de veure la vista que hi havia a sota. No hi havia cap valla que prohibís el pas ni un sol cartell que recordés el perill del lloc. Veniu, veniu, passeu, passeu! En l’extrem del penya-segat i final de la muntanya hi havien unes quantes pedretes que només feien pensar en una relliscada fatal. Quanta gent es deu haver llençat per aquí!, he pensat. Després de fer unes fotos he marxat amb un cert alleugeriment de la zona x i he continuat caminant per poder veure la resta de penya-segats. La roca de la que estan formats és la blanca pedra calcària i, per tant, amb la llum del sol, i a causa de la seva grandària, impressionen molt ja que brillen amb molta intensitat, com el palau de la Emperadriu Infantil de la Història Interminable (és la única comparació que m’ha sortit).
M’he passat quatre hores fent senderisme, caminant d’un penya-segat a un altre de cara a un sol molt poc anglès que m’ha deixat la cara vermellosa i, afortunadament, he recuperat tota la flexibilitat perduda en aquests poc relaxants mesos d’estiu. Mentre seia prop del límit d’un dels penya-segats menjant el meu sandwich de formatge Cheddar m’he sentit la mar de bé, tranquil•la i segura, com si el meu cos fos una prolongació del cim i no hi hagués res que em pogués torçar.
He refet el camí de tornada i he anat cap a la parada de bus. Allà, tota la mística aconseguida a les altures s’ha esvaït: un grup d’adolescents espanyoles parlaven (bé, més aviat cridaven) dels cotxes que tenien els seus pares. Això de cridar quan parles no és que sigui típic només dels espanyols, sinó de qualsevol turista que es passeja per un lloc on sap que no el poden entendre. Això em posa dels nervis, i més si els entenc. En fi, quan ha arribat el bus una de les noies explicava a les altres que ella s’havia comprat un cotxe amb els diners que li van sobrar d’una beca que li van concedir a Galícia per anar a estudiar a Anglaterra. Què maca, ella, i què bona administradora, també. He pujat a la part de dalt del bus per poder continuar gaudint del paisatge i m’he assegut amb moltes ganes a la cadira. Després de 45 minuts d’un bonic recorregut i de que es relaxessin els meus músculs, m’ha costat molt aixecar-me per poder baixar, era com si el meu cos fos una prolongació de la cadira i no pogués abandonar-la. Però, al final, he aconseguit aixecar-me perquè les ganes de sentir-me ser una prolongació del meu llit eren molt més altes que les ganes de quedar-me allà apalancada...

Límit d'un dels penya-segats:

Nice ad

2008-09-13T19:41:00.005+02:00

Depicting the last 122 british years

Housemates

2008-09-03T21:24:00.005+02:00

Ya me he mudado a mi tercera y definitiva casa. La habitación es grande y el salón, el jardín y la cocina, también. De la montaña del campus universitario he vuelto a pasar a la playa de Brighton (está a cinco minutos caminando). Cuando salgo de casa por la mañana siento de nuevo la brisa marina en la cara y el intenso olor del agua salada. Vuelvo a vivir, más o menos, en la misma zona donde estuve en julio. Comparto la casa con una chica escocesa que, de momento, me parece muy agradable y con una chica inglesa que es la propietaria de la casa. Tendrán entre veintitantos y treinta y algo. En el anuncio pedían, precisamente, una persona mayor de 30 años, pero como yo ya llegué a un punto en que pasaba de los profesionales, de los estudiantes, de los vegetarianos (sí! había pisos que pedían preferiblemente vegetarianos!!!), en definitiva, que pasaba de todas las condiciones y sólo llamaba si la zona me gustaba y el precio era asequible. Por suerte, la dueña de la casa me preguntó la edad en persona, cuando ya nos habíamos conocido, y, claro, imagino que le parecí majísima y no tuvo ningún problema en aceptarme como su nueva housemate. Por otro lado, creo yo que con 25 años ya eres un poco bastante madurito como para ser considerado una amenaza para una casa...
Estoy encantada con la casa y con la habitación, pero, lo más importante, es que las personas con las que voy a compartir techo son normales. Las últimas dos semanas que estuve viviendo en la residencia compartí bungalow con una chica inglesa. El primer día que la vi me asusté: era de noche y me dirigía al lavabo cuando de repente vi una persona con una melena larga y pelirroja y vestida toda ella de color negro detenida frente a la nevera. Parecía un fantasma. Y, bien, en parte lo era (era gótica). Cuando me acerqué a ella no sé quién de las dos estaba más asustada. Visto que ella no habría la boca, yo la saludé y le pregunté si vivía en la residencia. Me dijo que se llamaba Danny y que sí, que esa misma noche se estaba mudando. Ah, y estas son horas de mudarse, pensé yo. Creo que es la conversación más larga que he tenido con la chica gótica, sólo sé de ella que estaba buscando trabajo en Brighton. De vivir con el chino que era muy agradable pasé a vivir con una gótica inglesa hiper reservada y sensible, más sensible de lo que debería ser: los góticos se recrean en su papel de almas heridas e incomprendidas y, paradójicamente, pasan a ser, a veces, insensibles y distantes con el mundo que les rodea. Pero, bueno, los góticos no me molestan, al contrario, su romanticismo me gusta y, como no incordian, inconscientemente respetan el espacio de los demás.
La casa de la hostfamily en la que estuve viviendo en julio la compartí con una chica turca muy tranquila y un chico ruso. El chico ruso era de un lugar perdido de Rusia y sabía muy poco inglés. Hablaba en plan indio y gesticulaba demasiado. Tenía esa rareza típica de las personas remotas, es decir, de personas que parece que vivan en otro mundo, en otro momento de la historia que no coincide con el tuyo. En la academia de inglés me hice los primeros días con un chico gay ruso de Moscow totalmente normal. Me dijo que en Rusia se nota mucho la diferencia entre la gente que vive en las dos grandes ciudades y la que vive en ciudades más pequeñas o en pueblos. Y realmente ellos dos eran totalmente opuestos: el chico de Moscow era gay, fashion, muy abierto y, por lo tanto, evitaba el contacto ruso en tierra inglesa. El chico ruso que vivía conmigo era antigays, vestía siempre en plan deportivo y sólo se hacia con rusos. Me recordaba a los típicos hombretones mafiosos. Uno quería irse a vivir fuera de Rusia, el otro estaba orgullosísimo de su país. Al final de una especie de conversación, el ruso con el que vivía siempre me decía: “Ve con ciudado, Amanda, ve con cuidado, y si necesitas cualquier cosa, dímelo”. Cuando no sabes si alguien te está amenazando o intentando proteger, eso es mafia. Un día, el señor de la casa me preguntó si sabía algo del chico ruso, el día anterior no había ido a cenar a casa y no había avisado, cosa rara en él. No podíamos contactar con él porque no tenía móvil. Ese mismo día, yo llegué a las 3 de la mañana a casa y, en cuanto entré por la puerta, el señor de la casa vino a ver si yo era él. Llevaba un día y dos noches desaparecido. El chico tenía 18 años, pero por su manera extraña de actuar habitual aparentaba muchos menos; la teoría del señor de la casa era que la familia lo había protegido demasiado (típica teoría, por otro lado). Me quedé una hora y media conversando y fumando con el señor, esperando a que el ruso apareciera en algún momento por la puerta, pero nada. Subí las escaleras y entré en mi habitación. Me puse el camisón y cuando estaba metiéndome en la cama escuché la puerta de la habitación del ruso. Salí de mi habitación, me dirigí a la suya y piqué a la puerta. El chico ruso me abrió: estaba nervioso, tenía una sonrisa impertinente que me molestó y olía muchísimo a sudor. Le pregunté dónde había estado y me dijo, sonriendo de la emoción, que durante todo este tiempo había estado en la cárcel. Me explicó que después de salir por la noche de una discoteca con sus otros 3 amigos rusos, un grupo de 20 hooligans ingleses les empezaron a insultar y se abalanzaron sobre ellos. A los pocos minutos llegó la policía y detuvo a todos los participantes de la lucha libre. Me enseñó las muñecas todavía marcadas por la presión de las manillas. Durante todo el día que estuvo retenido le facilitaron un traductor y un abogado de oficio y le estuvieron haciendo preguntas durante unas cuantas horas. Al final les dejaron libres porque, según él, las cámaras de la calle lo grabaron todo: fueron los ingleses borrachos los primeros en atacar. Le pregunté al chico ruso si estaba bien, si no le dolía nada, y me dijo que no, sólo tenía un pequeño morado en la parte inferior de la ceja derecha. Al día siguiente de su aparición estaba como si nada hubiera pasado, se reía cuando lo explicaba, excitado por el hecho de haber estado en prisión. No sé si toda la historia que explicó era verdad, porque de una pelea de 20 personas contra 4 no sales sólo con un pequeño rasguño, digo yo.
En fin, que me alegro de haber dado con dos mujeres que, aparentemente, parecen normales. Aparentemente, claro, ya se verá; cada persona es un mundo y, por otro lado, es genial que sea así.

París

2008-08-28T12:07:00.006+02:00

El cap de setmana passat vaig anar a París. Oui mes amis, Paris! El cas és que la setmana que ve començo a treballar de prova a una agència que organitza viatges i excursions per, bàsicament, estudiants estrangers. Un dia que estava en aquesta agència pagant precisament la sortida al teatre de Shakespeare de Londres vaig preguntar a una de les noies que hi treballa si necessitaven gent. I per aquelles coses de la vida tan maques que a vegades passen em va dir que sí, que ella tornava a la seva ciutat natal (Santander) al setembre i que buscaven algú que parlés castellà. Em va dir que m’esperés uns minuts i que parlés amb el cap de personal i propietari de l’agència. Va ser una entrevista molt breu, és allò d’estar en el lloc adequat en el moment adequat. El meu anglès no és una meravella, almenys a mi no m’ho sembla, i menys com per treballar a una oficina de cara al públic, però, bé, prefereixo patir al principi amb l’idioma que no pas treballar per cinquantena vegada de cambrera. Si al boss ja li va bé el meu anglès, jo no li portare la contrària. En realitat, va ajudar el fet que també parlo català i em defenso amb l’italià (ell és mig anglès mig italià). El castellà el necessiten no només pels espanyols sinó per totes les persones sud-americanes que vénen a passar llargues temporades a Anglaterra i aprofiten per fer viatges per tot arreu d’Europa (i, per tant, necessiten ajuda per aconseguir, a vegades, el visat). Si tot va bé, la meva funció serà vendre viatges i fer feina típica d’oficina. A París vaig anar totalment de gratis perquè al boss li interessava que hi anés, per veure com s’organitza un dels viatges que es fan fora d’Anglaterra i, en part, per poder explicar-ho millor als estudiants que hi vulguin anar. Dues hores abans que sortís l’autocar em va trucar la noia a qui hauré de substituir per dir-me que quedaven llocs lliures i que si hi volia anar.
L’autocar va sortir de Brighton a les 10 de la nit de divendres passat. A bord hi anaven indis, colombians, turcs, brasilers, àrabs, koreans, taiwandesos, xinesos i tan sols tres europeus (els europeus normalment acostumen a viatjar per Anglaterra ja que per Europa poden viatjar quan vulguin). En aquests viatges sempre hi ha unes quatre o cinc persones que viatgen soles i, per tant, s’acostumen a ajuntar: aquest cop m’hi vaig fer amb una turca, una austríaca, un brasiler i un àrab, encara que, en general, va haver-hi molt bon rollo amb tothom. Després de dues hores de viatge vam agafar el tren que passa per l’Eurotunnel per travessar les profunditats del mar de l’English Channel. És molt curiós: l’autocar ple de gent entra dintre del tren i el tren ple d’automòbils, dintre del tunnel. Quan el tren es posa en marxa pots sortir del teu transport i caminar pels vagons, visitant, si vols, els lavabos. També hi ha unes quantes finestretes des de les quals no es pot veure res perquè el túnel està totalment fosc i no s’hi pot veure ni un sol peix o planta estranya. En part ja està bé: als aquàriums és molt bonic veure peixos de colors i taurons petitons però quan estàs en aquest tren és millor no veure res, ja el sol fet de pensar que estàs passant per sota el mar esgarrifa. Mitja hora després vam arribar a França i quatre hores i mitja més tard, a París. Vam avançar una hora el rellotge i, a les 8 del matí, el guia va començar a fer les explicacions pertinents de cada monument o lloc pel què passàvem. L’últim cop que vaig ser a París tenia 12 anys. Hi vaig estar només un dia, els tres dies restants els vaig passar a Eurodisney amb la família. Tenia moltes ganes de tornar-hi, encara que la meva idea era fer un viatge una mica més, diguem-ne, tranquil. Ha estat tan ràpid tot plegat que no m’he fet a la idea que he estat a París. He visitat els típics llocs que tot turista visita i ni tan sols vaig tenir temps de poder fer una cervesa o un cafè en un dels bonics bars de Montmatre (bé, en realitat vaig prendre un gelat). Però ja sabia de quin plan anava el viatge, i vaig aconseguir fer bastant bé el paper de turista fugisser.
El millor moment va ser quan vam anar al Louvre. Alguns hi vam entrar, altres van anar a veure les botigues-museus dels Champs-Élysées (i fins i tot, alguns es van atrevir a comprar alguna cosa a Louis Vuitton). A l’interior del museu (al Louvre), el grup de gent es va desfer i cada qual es va perdre per les sales que més li venien en gana. Només teníem dues hores i, per tant, vaig anar directament a veure el més essencial. Em van agradar molt la Victòria de Samotracia i la Venus de Milo, sens dubte, les escultures més belles i divines d’aquest museu. Em va estranyar molt que al Louvre estigui permès fer fotos a les obres d’art: allò de que el flash fa malbé les pintures i les escultures és mentida? Pel que fa a la pintura, el quadre mimat del museu és la Gioconda: és maco, però, bé, el quadre és petit, i més si t’obliguen a veure’l a uns metres de distància. És l’únic quadre del museu al qual no ets pots apropar massa i, a sobre, un dels més petits. El guia ens va explicar quan vam sortir del museu que, un cop, un dels empleats del Louvre va robar la Gioconda i el va deixar sota el seu llit durant tres anys, fins que el van enxampar.
El Louvre em va agradar molt, vaig sortir-hi amb una sensació maca al cos, semblant a la sensació que et provoca el fet d’acabar un llibre que t’ha encantat i que t’ha fet pensar o, en altres paraules, que t’ha aportat alguna cosa. Parafrasejant una columnista del The Guardian, a veure si aconsegueixo ignorar el meu ego quan estigui davant d’una obra contemporània per tal de poder sentir i entendre les seves noves aportacions... Que consti que crec que no és necessari comparar obres de diferents èpoques (encara que ho faci), però és que és tan bonic poder quedar-te bocabadat davant d’una escultura o d’un quadre sense tenir que pensar què redimonis intenta dir l’artista! El que passa amb l’art contemporani (i amb tot allò que passi en l’era de l’individualisme) és que hi ha un conflicte d’egos: el de l’artista i el del públic. Tothom reclama atenció (com jo fent aquest blog i com cada qual a la seva manera), però si d’aquest reclam d’atenció en pot sortir una cosa bona i aprofitable, millor.
Seguiria escrivint sobre París i la visita a Eurodisney, però si no paro d’aquí poc blogger em tancarà el blog per un excés de paraules i, a més, vull llegir una mica en anglès: Empire, how Britain made the modern world, de Niall Ferguson.

Victòria de Samotracia:

Venus de Milo:

Salida cultural

2008-08-19T12:00:00.002+02:00

El campus cada día me sorprende más: hace poco vi un zorro. Era de noche y al principio pensé: “Qué perro más raro”, no entraba en mi urbanita mente que fuera un zorro lo que estaba viendo, porque es imposible ver un zorro a 20 minutos de distancia del centro de una ciudad. Pero aquí es posible. Y sí, eso era un zorro.
Campo aparte, hace unos días fui a Londres a ver una obra de teatro de Shakespeare: A midsummer night’s dream. Cogimos el tren a las 16 horas y en una hora nos plantamos en la estación de London Bridge. Paseamos un rato por una de las zonas del barrio de Southwark, una especie de Raval londinense. Antaño era un barrio de bajos fondos, donde la gente iba a emborracharse y los escritores a crear. Tienen un museo dedicado al vino (Vinopolis) que espero poder visitar más adelante. Ahora es un barrio cool, mucho más que el Raval norte. A las 6 de la tarde, los pubs están a rebosar de elegantes personas trajeadas bebiendo sus mega pints después de la larga jornada de trabajo. Mientras caminábamos la guía nos señaló la ventana de un edificio y nos dijo que ahí vivió Bridget Jones. De repente, el grupo de guiris con el que iba empezó a hacer fotos a la ventana que señalaba la guía. Cuando llegamos al Thames, lo bordeamos hasta llegar al Shakespeare Globe Theatre, un teatro al aire libre que sólo abre en verano. Antes de que empezara la obra teníamos una hora y media por delante y decidimos ir a visitar la Tate Modern. El museo, que antes era una fábrica, es enorme, incluso diría que caótico. Es gratis, cosa que no sabía, excepto las exposiciones temporales. Nos perdemos, entonces, por las salas de las exposiciones permanentes: Miró, Picasso, los dadaístas, artistas locales… En un momento dado el grupo de cuatro chicas que habíamos creado se disuelve y cada cual se deja ir libremente de cuadro en cuadro, de experiencia en experiencia, de artilugio en artilugio. Pero cuando nos vamos encontrando por las salas nuestras expresiones coinciden: es la expresión de alguien que no entiende lo que está observando y que le molesta no entenderlo. En una de las salas de artistas minimalistas (muy minimalistas), una chica me dice totalmente perdida entre este arte: “Entiendes algo de arte moderno?”, “No”, le digo, “la verdad es que parece que los artistas contemporáneos sólo creen para ellos mismos, para el programador de la galería y para los cuatro estudiantes de bellas artes que están por aquí tomando notas”. Y ahora alguien me podría decir que todo el mundo trabaja o crea para él mismo y para las pocas personas que tiene en mente. Y yo qué sé, cada cual sabe sus motivos. Pero a veces me da la sensación de que en el arte contemporáneo no hay honestidad entre el artista y su obra (y perdón por la generalización), porque cuesta mucho ver reflejada una pizca de calor humano en este tipo de obras. Imagino que las bellas artes, como otras artes, viven desde hace tiempo en un continuo proceso de creación que, desgraciadamente, no hace más que despistar al público.
Es hora de ir al teatro y salimos de la Tate con ganas de que nos toque un poco la intensa luz del sol que por fin se ha dignado en aparecer. Antes de dejar definitivamente el museo algunas de las chicas que acabo de conocer en esta salida cultural se detienen para hacerse fotos ante el edificio de la Tate Modern, aunque no les haya atraído lo que han visto. Son dos chicas brasileñas de 27 años que están estudiando en la Universidad de Brighton y una chica rusa de 17 que en un momento dado me dice sin retintín, porque ella también es así: “No pareces española, los españoles suelen ser expresivos y tú eres muy templada”. Un chico me preguntó si era argentina porque mi manera de pronunciar el inglés era más suave que el de los españoles; “Pues, mira, un 50% de mí lo es”, le dije yo.
El teatro de Shakespeare se construyó con la idea de imitar los teatros de su época. El escenario no es muy grande, el anfiteatro es muy arqueado, no hay techo y en la platea no hay asientos, o sea, que la entrada en platea es la más barata del recinto, al revés que en los teatros actuales. Y sí, si no hay asientos significa que la gente que está en platea está de pie mirando la obra. El jueves unas 100 personas o más estuvieron atendiendo a cada una de las palabras de esta obra de teatro al mismo tiempo que fortalecían sus piernas. Yo fui una de esas personas. No creía que fuera posible, pero lo es: estuve 3 horas de pie mirando una obra que entendí en un 20% porque sabía de que iba, no porque entendiera su inglés. Sueño de una noche de verano la vi también en Italia, en italiano, o sea, que también me costó comprenderla. Ya es hora, quizá, de verla en castellano o en catalán y de reírme de los gags de los que todo el público se reía tan entusiasmado… Hay que decir también que los actores actuaron muy bien y eran muy cómicos; algunos, provocaban risas por el simple hecho de gesticular. En la platea no habían sólo estudiantes o hippies maduros, también había algún que otro hombre trajeado y mujeres elegantes. Mientras los miraba pensaba que su elegante presencia en la platea dignificaba aún más este teatro, la obra, ellos mismos y su cultura: los ingleses son capaces de venir arreglados al teatro aun sabiendo que mirarán la obra de pie y que ésta durará 3 horas. En España algo así no funcionaría. Obviamente hay un descanso de unos pocos minutos en el que la gente compra su copita de vino o su frankfurt o su cerveza.
Cuando la obra acabó nos fuimos de nuevo hacia la parada de tren para volver a Brighton. Mientras caminábamos de nuevo por las calles de Southwark estuve a punto de aflojar el ritmo hasta detenerme para perder al grupo y quedarme esa noche sola por las calles de Londres. Pero estaba demasiado cansada para hacer el indio esa noche y seguí caminando con los demás guiris. Otra noche, pensé.

En la Resi

2008-08-13T12:20:00.001+02:00

Hace una semana llegué a mi nueva morada: la residencia de estudiantes de la Universidad de Sussex (Sussex es el condado donde se encuentra Brighton). Es un campus grande, bastante grande, una especie de mini pueblo con pubs (dos o tres), supermercados (dos), cafeterías (dos), wash&dry, teatros (dos), muchas facultades y mucho campo y árboles. El primer día ya me empané mirando cómo jugaban dos conejitos en la hierba mojada por la cansina lluvia. Más normal es ver ardillas corriendo de un lado a otro, siempre mordiendo algo insistentemente. Ya lo sé, sufro lo que sería una ciudadanitis aguda: cada vez que veo un animalito o una extensión de campo muy bestia me quedo un poco atontada. Para evitarlo, cada día voy al centro de la ciudad y allí desconecto de tanta desconexión. La residencia está muy bien. No es el típico edificio grande con varias habitaciones juntas y unas cuantas cocinas y unos cuantos lavabos, sino que, como tienen espacio, las habitaciones están divididas por una especie de bungalows. En cada pequeño bungalow o apartamento hay cuatro habitaciones, dos lavabos, una cocina y una sala de estar. En mi bungalow sólo vivía un chico chino cuando llegué, y hoy se ha ido y me he quedado sola (hay bastantes estudiantes para ser agosto, pero escasean). Al principio sólo nos saludábamos y nos preguntábamos lo típico: que qué tal el día y que qué estás cocinando. Más adelante ya nos permitimos el lujo de hablar sobre nosotros, en parte porque él se iba a vivir a otra casa, y siempre que sabes que alguien con quien convives se va a ir, se acelera por arte de magia la relación con esa persona. El chico se llama Wenhan y no recuerdo el nombre de su ciudad natal. Hace dos años vino a UK a estudiar un postgrado o un master y ahora está trabajando en la universidad, en el departamento de investigación tecnológica. Su idea es quedarse tres años más en Brighton y después volver a China.
Empezamos a hablar un día que coincidimos en la cocina. Wenhan estaba cocinando algo que olía muy bien y, de repente, empezó a echar tres chupitos de vodka a la mezcla de ingredientes que tenía en la sartén. Tal acción me maravilló y le pregunté qué estaba cocinando. No recuerdo el nombre del plato pero me lo dejó probar y estaba buenísimo. “¿Sabías cocinar antes de venir aquí?”, le pregunté, “No”, me dijo, “aprendí gracias a Internet, me bajé muchas recetas”. Después de cenar fui un rato a su habitación y nos pusimos a hablar. Bueno, en verdad, se puso a hablar más él, como de costumbre, yo solía escuchar. Me estuvo hablando de China y de su universidad, familiares y amigos. Me comentó, por ejemplo, que antes de venirse a UK sus amigos le hicieron un montón de regalos útiles para el viaje: uno le compró la maleta, otro, ropa, otro le compró una plancha, etcétera. Me dijo que entre amigos se suelen hacer este tipo de regalos cuando alguien se va de viaje una temporada larga. Eso sí, él les tiene que llevar regalitos a cada uno de ellos para devolverles el favor. Asfixiante amistad, no? De la universidad china me dijo que hay universidades muy buenas, muy competitivas y difíciles de acceder y universidades normales, a las que puede acceder quien quiera.
Ayer me estuvo enseñando por Youtube videos de la ceremonia de apertura de los Juegos Olímpicos de Pekín, de los que estoy totalmente desconectada. Miraba las imágenes con bastante nostalgia, le sabía mal no haber podido estar ahí. Eso sí, mientras miraba las espectaculares imágenes de los fuegos artificiales decía: “mmmm, mucho dinero se ha gastado el gobierno chino, mucho dinero…”.
Wenhan se pensaba que Barcelona era la capital de España. Le puse tal cara de sorpresa cuando me lo dijo que empezó a justificarse: “Pero el Barça es mucho más conocido que el Real Madrid, y Barcelona es más famosa, y se hicieron los Juegos Olímpicos, todo el mundo la conoce… y, ¿Madrid? Aparte de ser la capital, ¿qué tiene?”. Me estuve riendo un buen rato… ¡qué le voy a decir yo que estoy enamorada de Barcelona!, pues le dije que, temas económicos aparte, Madrid es bonita, pero que Barcelona le da mil vueltas. Recuerdo que en la escuela de inglés un chico creo que de Irán estaba hablando con una chica madrileña de mi clase y le decía que su tío estuvo viviendo en Madrid una temporada. Ella le dijo solemnemente: “Ah, y le gustó, no? Madrid es una ciudad preciosa”, y él le dijo: “Sí, le gustó, pero a mí me gusta mucho más Barcelona”, la madrileña levantó ligeramente las cejas y yo solté un “Mira qué bien, yo soy de Barcelona!”, y el chico de Irán se pudo a hablar conmigo.
Wenhan, el chico chino, recordaba que la canción de los Juegos Olímpicos de Barcelona fue muy conocida, aunque no se acordaba de cómo sonaba. En seguida se la puse en el Youtube para que la escuchara de nuevo (y yo también). Mientras sonaba la canción, como siempre me pasa, se me puso la piel de gallina: es quizá la primera canción que me emocionó de verdad (tenía 9 años cuando la escuché por primera vez, en el 92). Si estáis en Barcelona id a ver la font màgica de Montjuïc las noches de los fines de semana. Si aún sigue igual el programa, a veces suelen hacer danzar el agua coloreada de la fuente al ritmo de esta canción, entre otras muchas; desde que soy una enana que voy a ver este momento mágico, me encanta.
Cuando acabó la canción le dije a Wenhan que tenía que visitar Barcelona, que yo le haría de guía turística como ya he hecho en más de una ocasión, y él me dijo que, asimismo, yo tenía que viajar a China. Nos intercambiamos los mails y los móviles y al día siguiente nos despedimos sin saber, como siempre pasa en estos viajes, si nos volveremos a ver.

Subid el volumen:

I did it

2008-08-09T17:07:00.002+02:00

(Text escrit fa dues setmanes i penjat quan he recordat que l'havia escrit fa dues setmanes)

Per fi vaig a la platja. Com et trobava a faltar, Oh, Sole mio! Fa una setmana que fa sol a Brighton, i ahir, per fi, el vaig poder gaudir. M’aixeco d’hora per ser diumenge (les 9.30) i faig el gest de cada matí: córrer la cortina de la finestra per veure si fa bon temps. El sol brilla amb tanta intensitat que el primer que faig en aixecar-me és posar-me el biquini. Esmorzo la meva tassa de tea amb les meves dues llesques de pa amb mantega i melmelada de maduixa i surto de casa tota contenta. La platja està a només 10 minuts caminant. Quan hi arribo, em sorprèn veure tan poca gent, de fet, quasi hi ha més gavines que persones. Les gavines, per cert, estan per tot arreu, a qualsevol lloc de Brighton te les trobes i les sents. Són més maques, elles: a les 6 de la matinada, si no tens un somni profund, et desperten amb els seus crits; sens dubte, prefereixo el bon dia de les orenetes... Bé, deia que hi ha poca gent a la platja i penso que potser és perquè aquí moltes botigues no tanquen els diumenges i la gent aprofita per anar-se’n de compres. Que comprin, que comprin, més tranquil·litat. Estiro la tovallola a les pedretes (és una platja de pedres, no de sorra, estil Cadaqués però molt més gran) i m’hi quedo una hora allà plantada. Quan estic saturada de sol em poso dempeus i observo una estona el mar. Començo a caminar cap a l’aigua mentre penso que només la tocaré amb els peus, que segur que està gelada. Mentre camino patint pel mal que em fan els peus de trepitjar tanta pedra, un noi em somriu i jo, controlant els meus moviments, li torno el somriure. Arribo per fi a la riba i espero a que l’aigua vingui a mi en forma d’onada. Sento un lleuger calfred quan l’aigua m’acaricia els peus, però penso que tampoc està tan gelada com em diu tothom; està més freda que l’aigua del Cantàbric però, en un dia tan assolellat, és suportable. Començo a avançar, doncs, i, a poc a poc, em vaig endinsant en la immensitat de l’Atlàntic. Si estigués a Dover fantasiaria amb la idea de creuar l'English Channel per arribar nadant a Calais, fins a on, òbviament, mai no arribaria.
Quan l’aigua ja m’arriba fins el melic noto amb més intensitat la seva fredor i m’aturo: necessito remullar-me abans de continuar. Passat un minut, però, decideixo no pensar-m’ho tant i em capbusso tota sencera. (...) Surto de sota l’aigua en un tres i no res. Trec una mica la llengua per tastar l’aigua dels meus llavis i la noto molt menys salada que la del Mediterrani. Un cop mullada, la fredor disminueix: em podria quedar més temps entre les onades, el pitjor ja està fet. Però he de marxar perquè hem de preparar una barbacoa a la casa. Surto de l’aigua una mica elevada, sentint-me una espècie d’heroïna pel fet d’haver-me pogut banyar en aquest fred oceà, fins que les pedretes que he de tornar a trepitjar em frustren les meves pretensions altives.
Encara amb el biquini mullat, tiro cap a casa: canvio la meva jornada a la platja per uns trossos de carn boníssims, unes amanides serbies genials i unes quantes Stella Artois.

Brighton Gay Pride Parade

2008-08-07T12:46:00.005+02:00

Residències, pisos, cases

2008-07-31T11:17:00.002+02:00

Porto uns dies molt estressada buscant una habitació a Brighton. Com finalment em quedaré una temporada més, la tercera setmana del mes de juliol em vaig posar a buscar pis. Massa tard, es veu, per començar a buscar... A Itàlia amb una setmana vaig tenir suficient, a Bradford tres quarts del mateix; i per què em costa tant a Brighton? Doncs perquè Brighton a l’estiu s’omple de turistes, d’estudiants estrangers d’anglès (comme moi, of course) i de ciutadans de Londres que vénen aquí a estiuejar. Fins ara he estat vivint a una família serbio-anglesa (home serbi, dona anglesa) i assistint cada dia a classes d’anglès. Però com que el proper divendres s’acaben les classes, el termini per estar amb la família finalitza el diumenge. Així que, incomprensiblement, en dues setmanes no he pogut trobar un pis mínimament decent on poder quedar-m’hi. Com que anar a dormir a la platja no em feia gaire gràcia, avui he trucat a una de les residències universitàries per provar sort. Tot i que s’ha de reservar habitació dues setmanes abans, els hi dec haver fet pena i m’han acceptat per quedar-me el mes d’agost al campus. A l’estiu acostumen a llogar les habitacions de les residències universitàries tant a turistes com a estudiants, de manera que quan tornin els estudiants universitaris al mes de setembre hauré de fotre el camp. Almenys tinc un mes més per poder mirar pis i feina amb tranquil•litat. La residència està una mica apartada de la ciutat (estil UAB) però m’han dit que el campus és molt maco, amb esquirols corrent entre la gespa i, òbviament, uns quants pubs.
Em fa pal pensar, però, que he de seguir buscant pisos pel mes de setembre. És una experiència molt i molt pesada, i més si l’has de fer en un idioma que no controles. Com que la ciutat està plena de gent, els pisos que queden lliures ara són bastant cutres, i en els que no ho són et demanen referències i que siguis professional (treballant jornada completa a Brighton, s’entén). Per molt que els hi digui que al meu país sóc periodista, res, no els serveix de res, en aquest tipus de pisos tenen al•lèrgia a la paraula estudiant. Quan dic que són cutres alguns pisos que he vist no vull dir que no m’agradi la decoració, vull dir que fan pudor, que estan saturats de merda i de trossos de mobles per tot arreu, que la cuina fa cosa de tan desordenada que està, que el pis està molt deixat, vaja, cosa que diu molt de la gent amb la que hauria de compartir-lo.
Després també estan les cases compartides amb sis o set persones a les afores de la ciutat, normalment. La part negativa és que estan lluny del centre (i aquí tot el moviment només està al centre de la ciutat) i els últims busos són a les 11 de la nit (= no vida social). En aquestes cases les relacions entre les persones també acostumen a ser una mica més fredes que en un pis (tothom va més a la seva bola) i només hi ha dos banys per a les 6 o 7 persones que hi viuen. La setmana passada vaig anar a veure unes cases d’aquestes a les afores de Brighton. La primera pintava bé, hi vivien només dues noies però encara quedaven quatre habitacions per ser ocupades. L’home que m’havia d’ensenyar la casa va arribar trenta minuts tard i em va dir que m’ensenyaria també altres cases en les què tenia habitacions per llogar, per poder escollir. Em va acompanyar fins al seu Jaguar descapotable i va començar a conduir camí de la següent casa. Era un anglès d’uns quaranta anys i escaig, de pell molt bruna i estil esportiu. La segona casa que em va ensenyar estava gairebé a mig fer, vull dir que potser, de sobte, et trobaves un forat en una paret, els lavabos en construcció o les portes de les habitacions mig trencades. No podia entendre que m’estigués ensenyant allò i que, a sobre, hi estigués vivint un noi en una de les habitacions (els tios mentre tingueu un llit se us la rebufa tot, no?). Quan vam sortir de la casa de Bitelchús li vaig dir que no es preocupés en ensenyar-me la següent, que tenia pressa i havia de marxar. Em va insistir tant que potser, vaig pensar, seria maca. En el trajecte em va oferir una cigarreta i, per tal de no omplir de fum el cotxe, va obrir el capot per fer-lo descapotable. Allà estava jo, doncs, amb el típic anglès que té casa a la Costa del sol (almenys això em va dir), fumant una cigarreta amb el vent de cara en un Jaguar descapotable. En deu minuts vam arribar a la següent casa. Quan vam entrar l’home dels negocis il•legals va saludar a algú i ningú va contestar. La casa estava millor que l’altra, almenys aparentment. El lounge (espècie de menjador) estava fet merda, tot de llaunes de cerveses i revistes escampades per tot arreu, per la qual cosa vaig deduir que allà només hi vivien nois, i així era. Prop del lounge hi havia una habitació i, en ella, un noi anglès (mida hooligan) estirat al llit que només tenia ulls pel seu portàtil. El meu acompanyant super guai el va saludar i li va dir que li deixés una clau que necessitava per poder ensenyar-me una de les habitacions. El noi li va fer una mirada incisiva i li va dir: “Et deixaré la clau quan jo tingui aigua calenta”. Quina emoció, vaig pensar. Van començar a discutir entre els dos, amb un anglès massa ràpid per poder entendre-ho tot, però les cares i els tons no eren gaire amistosos, encara que no cridaven molt. Vaig entendre algunes coses, per exemple, el hooligan li deia a l’il•legal que era un mentider (fins a tres cops seguits li va dir: you’re a liar, you’re a liar, you’re a liar!) amb una cara de mala hòstia que no em va agradar gens, semblava que portés molts dies carregant-se i en aquell precís moment va petar. L’il•legal li retreia i li repetia que ell va incomplir no sé què del contracte, i així es van passar 10 minuts o més discutint. Per evitar que comencessin les possibles hòsties jo li anava dient a l’il•legal que havia de marxar, que havia quedat amb els meus amics i ja feia tard. Ell em mirava i es disculpava, i que un moment i un moment. El hooligan a vegades també em mirava i em deia que ni se m’acudís anar a viure allà. Quan per fi van acabar de discutir, sorprenentment es van donar la mà amb aquella força que prové de la mala hòstia acumulada al cos i vam sortir de la casa. Quina tensió. Quan érem al cotxe li vaig comentar que pensava que tots dos acabarien perdent el control, a la qual cosa va i em diu: “Ja, jo també. Per sort, vaig aprendre a controlar-me en les moltes discussions que vaig tenir amb la meva exdona”. Aquesta frase ja va ser definitiva. Tenia ganes de sortir del cotxe i anar caminant fins a casa, però encara estàvem lluny i hauria de suportar la seva companyia uns minuts més. Quan per fi vam arribar al centre de la ciutat, vaig baixar del Jaguar i, quan ja estava fora, em va dir amb un somriure: “Que vagi bé si coneixes un home aquesta nit”. Vaig tancar la porta i vaig començar a caminar cap a casa, amb unes ganes increïbles d’arribar-hi, menjar alguna cosa i anar a dormir. En fi, un vespre realment encantador.

Oxford&Canterbury

2008-07-22T12:11:00.004+02:00

El lunes por la noche suele ser mi momento de paz y relax y, por lo tanto, cuando puedo escribir unas líneas. Estoy escuchando en mi desordenada habitación You know I’m no good de Amy Winehouse (me encanta esta canción, sobre todo el momento de las trompetas). Estoy ligeramente cansada porque este finde ha sido completito: salida nocturna y excursión. Ayer fui a visitar la villa de Canterbury y el castillo de Leeds. El fin de semana pasado tocó Oxford e hice también una visita fugaz a Londres, a donde espero volver en breve. En estos días se me acumulan las salidas de tal manera que no puedo explayarme sobre cada lugar visitado tanto como me gustaría. Voy a intentar hacer un resumen:
Oxford (de Oxenford: el Vado del buey) me pareció precioso, muy pero que muy bonito, tanto que estuve fantaseando con la imposible idea de ir a estudiar algo allí, lo que sea. Jardines con ciervos, ardillas, florecillas y riachuelos con barquitas… así cualquiera se concentra. Oxford se convirtió en centro del saber sobre 1167, cuando Enrique II prohibió que los estudiantes ingleses visitaran la Universidad de París. En el siglo XIII, a causa de las continuas molestias que los alborotadores estudiantes provocaban a los ciudadanos, se construyeron rudimentarios colegios mayores para mantenerlos controlados. Así es como aparecieron los primeros colegios universitarios: el University College, Merton y Balliol, fundados entre 1249 y 1280.
En agosto hacen jazz en los parques de Oxford… me lo pensaré aunque no creo que pueda ir, sólo iría si encontrara a alguien capaz de hacer dos horas y media de tren (en total, cinco en un día) para escuchar jazz en un parque.
El castillo de Leeds no está en Leeds, sino en Kent, a una hora de Brighton. Es de 1119 y está rodeado de agua y de un paisaje verde y florecido y de lagos de agua limpia, donde los cisnes blancos y negros bailan su particular danza clásica. Por un momento, me he imaginado montando a caballo por esas extensiones, donde incluso el viento es más suave que en otras localidades, para no agredir demasiado a sus delicadas fauna y vegetación. Gracias a alguien que tuvo la original idea de regalarme por mis 25 años una vuelta a caballo, antes de venirme a Brighton pude saciar las ganas de pasear con este bello animal por el parque de Collserola.
El castillo de Leeds es bonito, aunque por dentro no está tal y como era en su época de esplendor. Algunas de las estancias (por ejemplo, la exhabitación de Caterina de Aragón) se utilizan actualmente para encuentros y seminarios: aquí fue donde el presidente egipcio, Anwar Sadat, y el ministro de Asuntos Exteriores de Israel, Moshe Dayan, se reunieron en 1978 para preparar lo que más adelante serían los acuerdos de Camp David. En los alrededores del castillo hay también una casa-museo donde se exponen collares de perros de varias épocas, desde la edad media hasta el siglo pasado. En ese lugar, la dulce y fina chica con la que he congeniado en la excursión (una profesora universitaria lituana parecida a Carla Bruni) me ha dicho que su padre solía salir a cazar al campo con perros de caza y, aunque ella nunca ha matado un animal, me ha explicado emocionada que nunca falla en los disparos de los juegos de ferias; lo de tener sangre fría y buen pulso debe de ser hereditario.
Después de la visita al castillo y de una divertida experiencia en un laberinto, hemos ido a Canterbury. El pueblo es bonito y conocido por la obra literaria que Geoffrey Chaucer escribió en 1387, The Canterbury Tales. La catedral es otra de sus atracciones, aunque el domingo parte de la nave estaba cerrada ya que se celebraba una especie de congreso de curas de la comunidad anglicana. La catedral es majestuosa por fuera pero por dentro (la parte que pude ver) no me entusiasmó tanto. Quizá la culpa la tiene el hecho de haber visto demasiadas catedrales italianas, que en este arte (y en muchos otros) los italianos son inigualables y únicos en el mundo. Antes de irnos de Canterbury me asombró ver en la calle de los comercios una tienda Zara: realmente es un imperio, me la encuentro en todas partes.
Al llegar a Brighton estaba hambrienta y compré lo primero que vi: Fish&chips con una salsa típicamente inglesa y, por lo tanto, densa. Creo que, afortunadamente, desde que llegué ya he aumentado unos gramos.

Black and white swans:

Hove

2008-07-15T12:46:00.002+02:00

Ahir a la nit vam caminar per Brighton fins arribar a Hove. Després de passar una sèrie de pubs, botigues i demés carrers sorollosos ens va xocar la tranquil·litat dels carrers de Hove, localitat que està a només 20 minuts a peu de Brighton. Ens van cridar l’atenció les seves senyorials cases blanques i els seus respectius jardinets. Un cop passada una església maquíssima ens vam decidir a entrar en un pub amb unes llums verdes a l’exterior que van aconseguir cridar la nostra atenció. De cop, ens vam trobar en un bar on tothom tenia més de 45 anys i on només sonava música dels seixanta.
Sasha, el noi rus amb qui anava, va demanar la seva pint i jo la meva half-pint i ens vam anar a seure a la terrassa per poder fumar una cigarreta. A Anglaterra van ser molt més durs que nosaltres amb la llei del tabac i no es pot fumar a cap bar ni a cap restaurant, per petits que siguin. I a Hove feia vent i el cel estava carregat, però les ganes de fer alguna calada amb la cervesa eren més fortes que el fred que poguéssim tenir. Doncs això, vam seure en una de les taules i vam començar a fumar dues cigarretes russes. No sé per què sempre que viatjo a Anglaterra m’acabo fent amb russos. Bé, ben bé no és la nacionalitat la raó, normalment em faig amb persones que vénen soles i no amb grup. Les persones que viatgen soles acostumen a ser més interessants (si es tracta d’estar un temps al país per aprendre l’idioma), en canvi, les que viatgen en grup fan sempre el mateix: parlen entre ells (amb la seva llengua òbviament) i només queden entre ells per la nit. Si viatges sol normalment estàs molt més obert i necessitat de conèixer persones desconegudes. Va bé per entrenar la mirada. A més, petar la xerrada en anglès és realment molt divertit, i més quan l’anglès no el domines i t’inventes paraules com Global Hot (és a dir, Global Warming: Escalfament global). Semblaria que pugui ser al revés però, a vegades, amb una persona que coneixes poc no cal estar parlant contínuament i estar en silenci et pot semblar menys agressiu que estar al costat d’una altra que coneixes des de fa més temps. Normalment les persones que t’inspiren aquesta tranquil·litat tenen un temple, una manera de moure’s i de parlar suau i segura que et donen confiança. També crec, però, que el fet de no saber res l’un de l’altre ajuda.
Mentre fumàvem la cigarreta russa se’ns va acostar una dona anglesa d’uns 57 anys, rossa i amb uns ulls blaus molt macos. Ens vam intercanviar algunes paraules fins que li vaig dir que no érem anglesos, per justificar la nostra manera seca de parlar, però com que estava una mica tocada pel vi no se n’havia adonat. Amb cara de nostàlgia ens deia que la música que sonava al pub era la que ella ballava quan tenia més o menys la nostra edat. Se la veia trista, sempre que parlava mirava a l’infinit com si es tractés un altre cop d’una noia jove que no sap cap a on tirar. Però tenia una bellesa i una classe innates que semblaven esfumar-se en el moment que apareixia l’home que l’acompanyava, una espècie de garrulo anglès més jove que ella. Van començar a caure unes gotes d’aigua i ens vam anar a refugiar a l’interior del pub. Sonava Oh happy day i vaig dir un Oh! I love this song! I el noi de Moscou em va mirar estranyat: “What’s this?” I jo, tota estupefacta, el vaig mirar encara més estranyada i vam començar a parlar sobre la música gospel.

Brighton

2008-07-08T11:56:00.002+02:00

Hace dos días llegué a Brighton (por si no os suena, es una ciudad muy mona y costanera que está a tan sólo una hora de Londres). Ayer, precisamente, fui a caminar por el centro de la ciudad y me pareció en algunas zonas una casa de muñecas. Me recuerda un poco al encanto que también tiene York, y tantas otras pequeñas ciudades del Reino Unido. Las fachadas de los pubs son muy bonitas así como su interior, que también está muy trabajado. Supongo que como llueve tanto los interiores de los pubs se los curran mucho y los hacen muy acogedores, para que no te de por quedarte todo el día metido en casa. Me falta caminar por el paseo marítimo y conocer la playa, que está a tan sólo unos pocos minutos de la casa donde estoy. Según me dicen, la semana pasada hizo sol pero estos dos días ha llovido, a momentos con ganas. El viento es fuerte y va en todas direcciones, cosa que noto porque mientras camino la melena me baila para todos los lados. Bien, estoy cansada así que no me voy a alargar más. Básicamente escribo para deciros que a lo mejor no podré actualizar tanto como antes. En Brighton aún no sé cuánto tiempo me quedaré: mínimo un mes; máximo, ya se verá…
Y mi inglés poco a poco va saliendo de su escondite neuronal.

El Shams Lounge

2008-07-03T14:14:00.004+02:00

Des del novembre passat fins aquest mes de juny he estat treballant en un bar chill-out els caps de setmana per la nit. En realitat no m’agrada treballar de nit, però va bé per guanyar-se uns quants euros fent poques hores. Si hagués decidit fer aquesta feina fa tres anys segurament l’hagués gaudit més, perquè llavors encara era la noia fiestera que sempre he estat. Possiblement perquè l’oci nocturn ja no em crida tant vaig aprofitar per omplir aquestes hores fosques treballant. Però m’he quedat masses mesos sense matins de cap de setmana i sense sopars entre amics, que improvisadament havíem de fer entre setmana. Els matins lliures es troben a faltar molt, i més quan tens una època en què prefereixes viure de dia i no de nit (estic en decadència, ho sé). He trobat a faltar els cafès amb llet amb un croissant llegint el diari en una terrasseta o els dinars domingueros després d’una llarga passejada. A més, a mi el canvi d’horari continu em posa de mal humor, i les tardes dels caps de setmana acostumava a estar massa adormida i sense ganes de fer res. Però com al bar estava bé i tampoc volia sortir del tipus de vida que he portat aquest curs vaig aguantar.
El bar es diu Shams Lounge, fa un any més o menys que és obert i és molt i molt maco (veure foto). Està al carrer Sant Lluís amb Escorial, prop de la plaça Joanic (encara és Gràcia). Ja a l’entrada, les quatre torxes amb foc que s’encenen en horari nocturn conviden a passar i a endinsar-se en un ambient totalment exòtic i oriental. Dues estatuetes de dos budes que sustenten una espelma entre les mans et donen la benvinguda. A la primera part del bar o, millor dit, del lounge, estan les primeres taules i cadires de bambú, fetes a mida exclusivament per al bar a Bali. Passades les primeres taules està la llarga barra, darrera de la qual els amables, joves i competents cambrers i cambreres fan uns còctels i uns combinats boníssims. La part de darrera és molt maca: les taules són més grans i, al final, hi ha un llit-chill out que convida a jeure-hi durant moltes hores, a lo romano. Els petits budes-espelmes il·luminen suaument cada taula a partir de les 11 de la nit, que és quan es baixa la intensitat de la llum artificial del local. Bé, no faré una descripció detallada del lloc perquè hi ha molts detalls i ara no tinc temps de concentrar-me però, si hi aneu, segur que us agradarà. L’especialitat del bar són els còctels (concretament en fan 48) i, especialment, els mojitos, les caipiroskes i les caipirinhes. Si us agraden les maduixes preneu una caipiroska, a mi m’encanta. El mojito també és molt bo: sincerament és el més bo que he provat mai a Barcelona (també ho han dit alguns clients, eh); afortunadament jo conec el secret que mai explicaré! La música acostuma a ser òbviament chill-out, però a vegades també posen pop-rock o dance suau. El bar ja ha sortit publicitat a totes les revistes d’oci dels diaris. Precisament, al Sortim de l’Avui va sortir un primer pla de la meva cara gens improvisat on semblo una bruixa.
Dos parells de coses si us animeu a anar-hi: el bar s’acostuma a omplir bastant els dissabtes a la nit i l’ambient es carrega de fum (està permès fumar). Si sou de caire tranquil aneu-hi el dijous o divendres a la nit. A partir de les 23 hores la part de darrera està reservada per a grups de més de 6 o 7 persones, així que si sou menys us posaran a la part de davant, on les taules són més petites. La idea és no posar un grup petit allà on entra un grup gran, una lògica empresarial comprensible que no tots els clients acostumen a entendre. Entre setmana no crec que hi hagi aquests problemes de taules, però les nits de divendres i dissabtes sí. La clientela és molt variada, l’edat oscil·la entre els 18 i els cinquanta i pico anys: el chill-out i l’exotisme uneixen generacions. També és molt international: és normal sentir-hi parlar a la clientela més facsion en anglès, italià o francès. Els caps de setmana tanca a les tres de la matinada i l'única sala on es pot anar a ballar després és l’Almodóvar de la plaça Joanic, mític pels del barri de tan cutre que és (si esteu borratxos o amb el puntillo és divertit). Però, bé, el bar és tranquil i no té ànima de ser un lloc de pas, sinó el lloc definitiu on passar una nit afable i lleugera entre amics, amb la parella o l’amant.

Viena (y el 0-3)

2008-06-28T11:27:00.006+02:00

Llegamos el jueves a Viena a las 12 del mediodía. El cielo está gris pero hace calor, mucho calor, demasiado para ser Viena, pienso. El coche con chofer que nos espera en el aeropuerto nos lleva hasta nuestro hotel, en el centro de la ciudad. Lo conduce Dimitri, un vienés de unos 30 años de padres serbios. Habla cuatro idiomas: alemán, serbio, ruso e inglés. Estos días está a tope de trabajo llevando a clientes futboleros de un lado a otro; hace más de 30 días que no tiene ni un solo día de descanso. Al entrar en la ciudad me sorprenden los bonitos e imponentes edificios de la capital austriaca, y lo bien cuidados que están. Dejamos las maletas en el hotel, cruzamos el Danubio y nos vamos a comer algo: una Lubina buenísima y cerveza tamaño Pint. Después del café nos decidimos a ir a dar una vuelta por el centro. Fugazmente pasamos por el palacio de la ópera para ir a visitar el Hotel Sacher (o más bien para ir a la cafetería a probar la tarta Sacher). Antes de hacer la degustación entramos en el hotel para ver algunas salas. Es un hotel de 1876, de un lujurioso rojo Moulin Rouge y muy bonito, aunque también demasiado recargado. Un lujo pasado de moda, vaya. En la cafetería tomamos un café bastante malo y un trozo de tarta Sacher buenísimo. Al salir, la calle vienesa ya está totalmente tomada por los aficionados rusos y españoles. A éstos últimos se les escucha más, los rusos, en cambio, se aposentan en las esquinas de las calles para beber litros de cerveza. De repente, se pone a llover con fuerza, pero tenemos la suerte de estar cerca de un hotel. Entramos y pedimos que nos llamen a un taxi. El taxi lo conduce un chico turco que, al saber que somos españoles, nos pone la radio en castellano. Nos dice que Viena es una ciudad muy feliz, que siempre hay movimiento. Al saber que venimos de Barcelona nos dice: “Hay otra palabra para denominar a alguien de Barcelona... cómo era... cala.. calama...” “¿calamar?” -preguntamos extrañados, hasta que me lo imagino: “ah! Catalán!”. Descansamos una hora en el hotel hasta que viene a buscarnos Dimitri para llevarnos directos al campo de fútbol. El estadio Ernst Happel está por fuera a rebosar. Nos ponemos a correr hacia nuestra puerta porque quedan pocos minutos para que empiece el partido (culpa del tráfico). Antes de entrar tenemos que pasar un control más exhaustivo que el de los aeropuertos, de esos en los que te sientes mejor si te toca una mujer. Subimos por las escaleras y nos encontramos el ambiente de golpe. Buscamos nuestras localidades y nos sentamos. El partido comienza. La primera parte es estresante: estoy totalmente concentrada, centrando mi atención en cada uno de los pases, de los córners y de las oportunidades de gol. "Ay! No! Casi! Mierda!". No soy una forofa del fútbol, pero me gusta y, además, un partido así, en directo, se disfruta muchísimo. En el descanso nos hacemos fotos con la bufanda de España (que no voy a colgar para no herir sensibilidades), como si ya intuyéramos el feliz desenlace. La segunda parte es genial. Salto de la butaca de alegría cada vez que hacen un gol, como si jugara el Barça. A partir del segundo gol nos relajamos y disfrutamos del fútbol. En la pantalla grande aparecen el príncipe y Letizia abrazándose y se escucha un que se besen al unísono y multitudinario en todo el estadio. Me sorprendo a mí misma celebrando los goles de la selección como nunca los he celebrado y hago por un momento un ejercicio de reflexión. Está bien, pienso, colgar el traje de mediadora para entregarme de lleno a uno de los dos bandos (en verdad es al fútbol al bando que me entrego). Y qué bonito es tener las cosas claras y saber con quién estás, al menos por una noche; qué bonito es ser por un día blanco o negro y no gris. Salimos contentos del estadio, hemos vibrado de lo lindo. Uno de los que vienen conmigo dice cuando acaba el emocionante enfrentamiento: “Y, encima, ninguno de nosotros es 100% español”. Después del partido coincidimos haciendo una cerveza con los padres de Casillas y de Capdevila. Me parecen unas personas sencillísimas y muy majas. “¿Te llamas Amanda? ¡Qué nombre más bonito!”, me dice la madre de Casillas. Las madres, sobre todo, no paran de hacerse bromas entre ellas, están contentísimas, ya relajadas. Al irnos les digo que espero que lo puedan celebrar el domingo, y les digo que sí, que ganarán.
Al día siguiente nos levantamos pronto y cogemos el avión de vuelta a Barcelona. En el avión pienso en todo lo que tengo que hacer esta semana y me estreso. Pero me relajo contenta pensando que he vivido, realmente, una noche para el recuerdo. Antes de bajar del avión recibo un sms de Sveta, mi amiga de San Petersburgo: “Congratulations, you were playing really great!”.

Dueto (La novia cadáver)

2008-06-24T22:55:00.000+02:00

A la gallega

2008-06-20T10:48:00.005+02:00

Les ulleres (no existeix cap altra paraula en català per dir ojeras?) no m’impediran escriure unes línies sobre l’escapada que acabo de fer. Ahir vaig arribar tard i amb ganes d’agafar el llit, però avui m’he despertat massa d’hora al matí i, com que estava inquieta, no m’he pogut tornar a dormir. Han estat quatre dies intensos, de turisme i de feina, de conèixer molta gent interessant, de passejar per llocs realment màgics i de menjar molt bé. El primer dinar, el de diumenge, el vam fer a un bar-restaurant del bonic i polit casc antic de Pontevedra, prop de la casa de Valle-Inclán. Quines tapes, quins preus. Polp, pimientos del padrón, arròs amb una tinta de calamar melosa, pernil saborós, fins i tot l’enciam de l’amanida tenia un gust intens, estava boníssim. Cada cop que surts de Barcelona i vas a un lloc més petit et dona la sensació que a la teva ciutat t’estan estafant amb el menjar. Aquí agrada més la cultura del minimalisme a lo Ferran Adrià i el cosmopolitisme culinari de les grans ciutats que no pas potenciar allò que ja és bo i tradicional. Els dos àpats que vaig fer a Pontevedra, a tavernes situades en zones turístiques, van ser perfectes, per la qualitat i pel preu. Es nota, a més, que als gallecs això de la cuina els importa. En una taverna de barri, el jove cambrer, en veure que no vam acabar la safata amb embotit que li vam demanar, se’ns va apropar i ens va preguntar amb el genial accent dels gallecs i tot preocupat: “¿No os ha gustado?”. Ens va fer tanta gràcia la seva preocupació per les sobres que ens ho vam acabar tot, més aviat perquè no s’ho prengués malament. A Santiago de Compostela també vam menjar com uns senyors (quin lluç!) i amb un vi de la casa que sincerament no semblava un vi de la casa.
L’altra part entranyable del viatge ha estat l’illa de San Simón, a Redondela, lloc que antigament acollia un centre monàstic, després una leproseria i, al segle XX, una presó. L’última nit a l’illa vam ballar sota la lluna plena i enmig de la Ria de Vigo a ritme de muñeiras (muiñeira en gallec); de pel·lícula de bruixes, en serio, precisament només faltaven les meigas (o potser ja hi eren). Un grup de senyors i senyores d’entre 60 i 80 anys d’un poble del costat van ser els encarregats de fer-nos gaudir amb el ritme de les seves panderetes i, sobretot, de les seves gaites, l’instrument, per cert, més màgic de la terra. Cada cop que sentia la gaita, a més, recordava el viatge fet a Edimburg, ciutat de la qual estic totalment enamorada. Bé, precisament d’escocesos a Pontevedra n’he trobat uns quants (i amb la faldilla), eren artistes itinerants que anaven tocant pel carrer les seves gaites i marcant el ritme amb un calaix de flamenc, molt bona combinació. La nit de les muiñeires, el meu col·lega i jo ens vam apartar una estona llarga de la festa per recórrer de punta a punta la petita illa copa de vi en mà. De la pel·lícula de bruixes vam passar a la peli de terror: dues persones soles, foscor, brisa marina, arbres altíssims, un lloc sense possibilitat de fugida i només el xoc de les onades contra les roques i el xiuxiueig d’una festa que ja ens quedava llunyana ambientaven l’escena. El Martí va intentar espantar-me amb dos o tres esglais però no ho va aconseguir: “No aconseguiràs espantar-me amb aquestes coses -li vaig dir- he fet molts cops espiritisme i ja n’he vist de tots colors”. A mitja nit el vaixell ens va portar de tornada al moll i, durant el trajecte, les veïnes del poble van continuar cantant muiñeires a la coberta: no sabies si se les dedicaven a la mar o a nosaltres. I jo mirava cap enlaire les estrelles que, com a Santander, allà brillen amb molta intensitat, sense la capa groguenca de la pol·lució.
He vist molt poc de Galícia, però el poc que he vist m’ha deixat encantada. A l’avió, de tornada a casa, em sembla que vaig començar a sentir-la. Sí, crec que sí, em sembla que vaig començar a sentir aquella dolça nostàlgia per les coses rústiques i autèntiques, l’enyor per la personalitat d’un mar i d’un cel potents, d’una brisa marina exquisida i d’una música commovedora i de conte de fades. En fi, vaig començar a sentir allò que només pots sentir un cop tornes de Galícia: la morriña.

Un altre cop, Montaigne

2008-06-14T15:29:00.004+02:00

Estic que em caic de la son... Ja no estic acostumada a fer copes a la nit ni a fumar més del compte. Però, tot i el cansament físic, m’he despertat amb una estranya i sana activitat més aviat mental. He aprofitat el meu entusiasme matutí per acabar d’una tirada el llibre Pàgines escollides, una altra selecció de fragments dels Assaigs de Montaigne feta i traduïda per Pau Dito Tubau. M’ha encantat. Si mai tens una espècie d’arrogantitis aguda, llegeix Montaigne i tornaràs a tocar de peus a terra. Bé, és una de les coses per les quals m’agrada aquest filòsof o pensador o escriptor o home, així com per la seva capacitat de mostrar amb total sinceritat els seus defectes però sense caure mai en el pessimisme ni en la pesada transcendència. Els accepta tal com vénen, rebent-los amb total naturalitat i sense tragèdia. De la mateixa manera, mostra també les seves qualitats i virtuts amb alegria i sense arrogància, i les presenta pensant en el lector, és a dir, amb la consciència que les seves virtuts no són només pròpies d’ell per la gràcia de la seva saviesa, (gràcies a la seva saviesa les sap compartir) sinó que són pròpies de qualsevol humà que hagi sabut arribar a tenir una clara consciència del seu jo, que es diu ràpid. Llegint Montaigne algunes sospites i reflexions que inconscientment se’t passen pel cap es veuen confirmades, i et fa sentir menys culpable el fet de sentir-te, a vegades, una persona massa gelosa dels teus moments de solitud. Llegint Montaigne també confirmes la idea aquella de que si no saps interpretar les teves accions ni els teus pensaments (siguin bons o siguin dolents) no pots entendre el perquè de les accions o les opinions dels altres, i ni molt menys pots aprendre a acostar-te amb cap mena d’alegria als altres. Bé, millor us deixo amb algunes frases d’aquest mestre. (Per cert, demà me’n vaig uns dies a Galícia. Visca els viatges per breus que siguin!).

“Pagar-se menys del que un val, segons Aristòtil, és propi de covards i de pusil·lànimes”

“(...) mancaria dir que encara existeix un cert respecte que ens hi lliga i un deure general d’humanitat, no sols a les bèsties (animals) que tenen vida i sentiments, més també als mateixos arbres i les plantes. La justícia la devem als homes; la gràcia i la benignitat, a les altres criatures que en poden ser capaces. Hi ha una mena d’intercanvi entre nosaltres, una mena d’obligació mútua”

“Les coses que tenen una existència més noble i més rica poden blasmar la nostra, però és contra natura que ens menyspreem i ens dediquem a negligir-nos nosaltres mateixos; odiar-se i desdenyar-se és una malaltia peculiar que no s’observa en cap altra criatura”

“M’aventuraria a tractar a fons d’alguna matèria si em conegués menys”

“Sovint es pensa que s’han deixat enrera les dificultats, quan el que s’ha fet és substituir-les”

“Així com en l’abillament és de pusil·lànimes voler destacar per alguna mena de tret particular i estrafolari, així en el llenguatge la recerca d’expressions noves i paraules poc conegudes prové d’una ambició pueril i pedantesca. Tant de bo jo pogués fer servir la llengua dels que treballen als mercats de París!”

“Només miro de ser més assenyat, no pas més saberut o eloqüent”

“La natura ens ha atorgat el do d’una llarga facultat de distreure’ns sols, i ens crida sovint perquè aprenguem que ens devem en part a la societat, però sobretot a nosaltres mateixos”

“La joia profunda és més severa que alegre; l’extrema i més plena satisfacció té més de calmat que de joiós”

“El valor de l’ànima no consisteix a anar cap amunt, sinó a fer-ho ordenadament. La seva grandesa no s’exerceix en la grandesa, sinó en la moderació”

“Quintilià diu que havia vist comediants tan plenament ficats en el paper del dolor que encara ploraven a casa seva”

“Cada vegada que s’oposen a nosaltres, no mesurem si ho fan amb justícia, sinó com ens desfarem amb raó o sense. En compte d’obrir els braços, traiem les ungles”

“No hi ha res de tan bell i legítim per a l’home com actuar com cal i fer el bé, ni ciència més àrdua que saber viure bé la vida i fer-ho amb naturalitat; i, de les nostres malalties, la més salvatge és menysprear el que som”

Bajo el agua

2008-06-05T23:02:00.003+02:00

Acabo de llegar empapada a casa. Muy empapada. Empapadísima. Cuando llueve, si me estoy dirigiendo a casa no me importa llegar mojada, al contrario, ralentizo el paso y camino por el centro de la acera para evitar que los balcones de los edificios me corten la caída del agua. No es que no use paraguas, lo uso, pero si se sale por la mañana de casa y en ese momento hace un día soleado y primaveral a una no se le pasa por la cabeza coger el paraguas... Pero es igual, si el día ya ha acabado y se pone a llover me gusta mojarme.
Hace creo que dos años cayó un diluvio muy bestia en Gracia, justo (como no) cuando se celebraban las fiestas del barrio. Pues bien, después de una noche de baile y alcohol se puso a llover con tal fuerza que ni nos molestamos en abrir el paraguas. Os aseguro que llegué a casa como si acabara de salir de una piscina. Fue genial. Otra verano, en cambio, la experiencia bajo el agua fue incluso mejor. Me estaba bañando en una piscina descubierta y de repente se puso a llover. Como ni la amiga con la que estaba ni yo teníamos paraguas y no queríamos esperar a que acabara de llover para poder llegar a casa, nos pusimos a caminar por la ciudad tal y como salimos de la piscina: sólo con el bikini puesto. Creo que nunca he escuchado tantos piropos seguidos en tan poco tiempo. Caminar bajo la lluvia mientras te descojonas debería de estar considerado como una especie de terapia psicofísica.
Pero la mejor ocasión en la que he disfrutado de la lluvia fue hará ya unos 8 años en un Sant Joan en Comarruga. Estaba en casa de una amiga con más gente y de repente se puso a llover a cántaros. No nos costó decidirnos: miramos el mar, nos miramos mutuamente y nos pusimos a correr hacia la playa. Fue genial notar el contacto de los pies con la arena mojada. Seguimos corriendo hasta que llegamos a la orilla. El mar estaba tranquilo, casi no había olas y no se escuchaba nada, sólo las gotas conseguían romper la calma. Nos detuvimos justo antes de hacer la entrada; nos quedamos paradas (ya totalmente mojadas) mirando la masa uniforme y negra en la que se convierte el mar cuando se hace de noche y ni siquiera la luna (escondida tras las nubes) lo consigue iluminar. Después de unos segundos, nos pusimos a correr de nuevo y nos tiramos de cabeza al agua, sin pensarlo, riéndonos no sé di de frío o de emoción. Y allí nos quedamos un largo rato, nadando y buceando en la oscura agua marina mientras las gotas celestiales caían con fuerza y nos hacían una extraña pero muy recomendable compañía.

Enchantée

2008-05-30T13:21:00.004+02:00

La professora que tinc de francès a l’Institut Francès és com una bona tassa de cafè de bon matí. És una dona d’uns 50 anys de Saint-Étienne (regió Roine-Alps) tremendament inquieta, activa i alegre. Potser amb aquestes característiques se us pot venir al cap la típica persona pesada, estressant i impertinent, que no para de parlar i de moure’s perquè no sap com canalitzar la seva energia. Ella no és així, sempre aconsegueix atraure l’atenció. És una persona desperta i gestual, d’aquelles que obren els ulls i eixamplen les faccions de la cara quan parlen d’alguna cosa que els agrada. De la mateixa manera, és organitzada, puntual i molt competent. Amb ella s’aprèn i, a sobre, et deixa amb les ganes de saber més. És una persona que s’estima la seva cultura i se li nota d’una hora lluny alhora d’explicar-nos-la. Història, personatges francesos, pel·lícules, llibres... Un dia em va acompanyar a la biblioteca per ajudar-me a escollir una peli francesa i se les coneixia gairebé totes: “Oh, ce film est magnifique! tu ne le connais pas?”, em deia tota l’estona. Li encanta cuinar, anar-se’n de camping a la muntanya, beure el seu got de vi diari i intenta anar als esdeveniments culturals que més li criden l’atenció de la ciutat. Qualsevol història que ens explica, encara que sigui el que ha fet un dissabte a la tarda, l’adorna de tal manera que és impossible no riure o no entrar en el tema de conversa que vol encetar.

M’agraden aquest tipus de persones possiblement perquè jo no sóc així. Jo no sóc constant amb el caràcter, l’únic constant que hi ha en mi (a part d’algunes idees) és l’oscil·lació que tinc entre l’extraversió i la introversió. Curiosament, a la classe de francès (i uns dies més que d’altres, és clar) sempre estic simpàtica i oberta, i amb ganes de parlar i de preguntar. No deixa de ser una debilitat que el teu caràcter depengui de les bones o dolentes vibracions que et transmet una altra persona. Bé, tampoc és cap descobriment, si a tu et rep una persona amb un somriure (que no cal que s’allargui, és clar) i diu coses interessants és obvi que aconseguirà cridar la teva atenció. Si a sobre aquesta persona és constant amb la seva manera més positiva de ser, millor. Per això no crec que el seu caràcter estimulador sigui tan sols una màscara que es posi abans d’entrar a les classes per fer-les més atractives: ser constant en aquest sentit és molt difícil, tothom té dies i dies. Potser simplement té a veure amb la integritat de cadascú, amb si has aconseguit coneixe't tan bé com per ser capaç d’actuar amb naturalitat i conforme amb el que penses i t’agrada i, per tant, ser capaç de poder oferir el millor de tu als altres. M’agrada aquesta senzilla i alhora complicada pregunta que es feia Montaigne: “Qui no s’entén a si mateix, quina cosa pot entendre?”. Però com que ja començo a anar-me’n per les branques ho deixo estar.

No recordo qui va dir la següent frase, però també és maca: “Hi ha persones que fan obres d’art, d’altres fan de la seva vida una obra d’art”.

Quatre dies a Barcelona (I)

2008-05-25T23:10:00.008+02:00

Penjo part d’un reportatge que he traduït de l’italià. El reportatge (Quattro giorni a Barcellona) és del juliol del 1936 i l’he extret del llibre Giornalismo italiano, 1901-1939. He traduït només un dels quatre dies relatats per la periodista Ornella Buozzi, però si vaig bé de temps traduiré per amor a l’art els tres dies que em queden. Per cert, ja vaig publicar un article (preciós, per cert) d’aquest llibre al blog (La luce che s’è spenta d’Antonio Gramsci, traduït al castellà).

Quatre dies a Barcelona (I):

Érem un grup de joves preparats per conquerir l’Espanya turística, armats de motxilles i d’utensilis per acampar. I Espanya ens va acollir amb el somriure cordial dels seus duaners, amb l’aspecte rústic del petit port-frontera de Portbou, amb l’aspra bellesa d’una ciutat com Girona, rica d’esglésies, de velles muralles i de fruita del sabor del sol.
Barcelona ens oferia, la nit del 18 de juliol, l’aspecte d’una ciutat animadíssima i sorollosa, amb els seus carrers (les Rambles) plens d’homes amb mànigues de camisa i de dones amb el cabell curt. Els camions que portaven als esportistes per les Olimpíades obreres des de l’Estació de França fins al centre suscitaven al seu pas curiositat, simpatia, aclamacions. Em pregunto si tanta animació no tindrà a veure amb la temperatura normal de la Marsella catalana o no. Ni tan sols el turista estranger no aconsegueix evitar aquest punt de desassossec. A mitja nit, en un carreró del famós Barri Xinès, no sé qui, un desconegut, va dir a un del nostre grup que a la nit esclataria la revolució.
L’endemà al matí, 19 de juliol, en una pensió de la Rambla del centre, situada entre la plaça de Catalunya i la plaça de la Pau, em van despertar els primers tirs de fusells i el soroll de les metralletes. A tot Espanya el poble es redreçava al costat de les forces del Govern, que eren insuficients per reprimir la temptativa feixista i monàrquica. En la ignorància de la realitat que es desenvolupava en un altre lloc, l’espectacle apassionant de la lluita civil a Barcelona començava per a mi. I havia de durar tres dies.
No vaig assistir ni al combat que s’acarnissà per hores i hores a la plaça Catalunya, on algunes de les armadures dels cavalls morts evocaven, els dies següents, la revolta d’un grup de guàrdies volguda per dos o tres oficials, ni als trets en els barris excèntrics, ni a la lluita que es va desenvolupar al costat de l’església de la Sagrada Família, on l’incendi tan sols va servir per fer fora els feixistes que disparaven des de les reixades i el campanar.
Però a la Rambla he vist passar la gentada del vespre anterior, a penes espaiada, amb fusells a bandolera i pistoles en mà, i als carrers adjacents he vist alçar-se les primeres barricades, circular els primers cotxes segrestats en els garatges i marcats amb guix amb les següents inicials: CNT (Conferència Nacional del Treball, anàrquica), FAI (Federació Anàrquica Ibèrica), UGT (Unió General dels Treballadors, socialista), POUM (Partit Obrer d’Unitat Marxista, trotzkista), PC, amb falç i martell (Partit Comunista).
Des de les finestretes apunten les puntes dels fusells, a les cruïlles es fan les últimes distribucions d’armes: de les tantes mans que s’ofereixen, algunes no sabran fer servir l’arma perfectament -fusells Mauser i fusells de caça, revòlvers-metralladores i revòlvers ordinaris-, però en tots hi ha un impuls comú d’autodefensa popular i un coratge ingenu que menysprea el risc i que no ha cessat ni un sol instant d’imposar-se a la nostra admiració. Perquè és el poble qui es bat, és a dir, l’home del carrer, obrer, empleat o estudiant, aquell mateix que t’ha somrigut mentre passaves i que -característica d’aquesta gent- continua somrient-te en els moments més greus.
Per exemple: hem sortit al migdia amb el pretext d’anar fins a Correus, en realitat amb l’excusa de ser fora, amb ells, al carrer. Ells són els nostres, els revolucionaris; els altres, partidaris o actors de la temptativa feixista, es poden dir com a molt els rebels. Dos aeroplans al servei d’aquests sembren el pànic disparant des d’amunt. Algun transeünt estrany i temorós circula agitant el mocador; algun drap blanc ja apareix a alguns balcons. Però a través dels carrerons del barri que travessem, les persones són a les portes i parlen, preparades tant per esquivar la primera xiulada de bales com per reprendre immediatament el seu lloc. Caminem canviant d’una vorera a l’altra. On el carrer s’allarga, prop de l’edifici de Correus, un tros de mar amb alguna barca es perfila a la dreta. Un cop sec, una llum sobre l’empedrat: és des del Port que disparen, des dels dipòsits marítims. Amb el puny alçat saludem un cotxe que es para, el circumdem perquè ens informi. Pertany a la FAI. Quatre homes armats amb fusells. Un d’ells, bru, prim, ens contesta en francès; és un italià, un milanès vingut a Barcelona fa només quatre mesos. “La fe és gran, l’entusiasme popular admirable; però l’organització i les armes insuficients”. Els altres ho confirmen; i això explica el perquè el país es pot trobar en perill encara que la majoria del poble sigui partidari de l’esquerra. Tota la debilitat de la República resideix en un error: en el no haver depurat radicalment els dirigents de l’administració estatal i de l’exèrcit. Són encara massa nombrosos els membres d’una casta reaccionària i feudal en la direcció dels comandos militars.
Preguntem als nostres amics si els podem fotografiar, a la qual cosa es presten alegrement: aquest poble de coratge generós té un cert gust ingenu i pueril del gest teatral, decoratiu. Un adolescent de setze anys com a molt, d’ulls clars, somriu en silenci (un dels pocs que a Barcelona ignora absolutament el francès): el miro no sense inquietud com es passa el revòlver pels llavis, com si fos un escuradents... Abans que marxin ens recomanen d’estar en guàrdia: a prop són els edificis de luxe, des dels quals els feixistes poden disparar. Cinc minuts després, els empleats de Correus ens fan entrar per la força: arraulits damunt dels sacs de lligalls i de cartes que qui sap quan arribaran a la seva destinació, escoltem crepitar les metralladores.
Al vespre ens retrobem sans i estalvis a l’hotel.

Ornella Buozzi

Blueswoman

2008-05-17T20:07:00.003+02:00

Qué gracia. He encontrado mi treball de recerca de segundo de Bachillerato que creía desaparecido y lo he estado releyendo por encima. Como buena estudiante científica que fui (especialmente de Física) lo hice sobre el Movimiento rectilíneo uniformemente variado, aquel movimiento en que la aceleración es constante. Mmmm, es broma. Lo hice sobre música: lo titulé De los espirituales negros al blues. En ese momento estaba encantada con el blues (ahora ya no tanto, al dejar de tocarlo en el piano dejé de escucharlo). Además, es un tipo de música que debe escucharse en directo, y en esa época recuerdo haber ido en alguna ocasión a la Cova del Drac, al Jamboree o al Harlem. También estaba metida en una coral en la que de vez en cuando cantábamos algún espiritual negro y yo, con mi voz grave, de contralto, los disfrutaba muchísimo (por cierto, cada viernes por la tarde un grupo de gospel de l’Institut de Gospel de Barcelona canta en la rotonda del metro de Plaza Catalunya, id algún día a verlos, son muy buenos). El trabajo fue una excusa para empaparme aún más de toda esta música y conocer bien sus raíces y su evolución. Pensaba que por el hecho de estar estudiando ciencias demasiado puras para mi gusto me obligarían a tirar por un tema científico, por suerte no fue así. Mi tutor fue incluso el profesor de latín, que cuando me lo dijeron pensé que sería un palo, porque era un hombre que, al menos en clase, era muy pero que muy aburrido. Además, a mí me costaba relacionar un profesor de latín con el blues, no sé, en todo caso con los cantos gregorianos. Pero las personas siempre te sorprenden. Aparte de salir su yo más alegre y ligero en nuestras reuniones (sonreía), sabía bastante de blues, y de música contemporánea en general, y, por supuesto, de la historia norte-americana. Sin duda, el mejor momento del trabajo fue la exposición oral: después de exponer me senté en el piano de la clase de música y me puse a tocar un booggie-wooggie. Acto seguido, uno de los profesores del tribunal sacó su guitarra española y nos pusimos a tocar juntos unas ruedas de blues. Estuvo bien.

Me gustan todos los estilos de música que orbitan alrededor del blues o que derivan de él gracias a varias fusiones (jazz, soul, funky...), por eso estoy muy contenta de que cantantes como Amy Winehouse y Duffy vuelvan a poner de moda el soul. Oh, yeah.

Transcribo algunas líneas del trabajo:

“Los himnos publicados por Isaac Watts y otros fueron aprendidos mediante la antigua costumbre escocesa del lining-out (responsos) en la cual el predicador canta una línea y la congregación la repite después. Este estilo era parecido al de las canciones de trabajo (de canto antifonal de primera voz y coro) y ello contribuyó a su popularidad en el sur de Estados Unidos”.

“¿Qué es el blues? Si lo tienes que preguntar es que no lo vas a entender (anónimo)”

“Antes de que los bluesmen empezaran con su peregrinaje, éste blues rural (Poor Boy Blues) se escuchó por primera vez en la voz de William Christopher Handy, más conocido como W.C. Handy, el cantante más popular del género en 1895. Antes de dedicarse al blues, Handy interpretaba ragtime (la primera denominación del jazz en Nueva Orleáns) con canciones del tipo East St. Louis Blues de 1892”

“Y es que la música funky, fiel a la raíz negroamericana, tiene como características esta emotividad y espontaneidad constante en la cultura musical negroamericana. Lo mismo, más o menos, se podría decir del rap, cuyo parentesco con las raíces africanas se encuentra en la entonación natural de la voz”

“A lo mejor el blues es un permanente reequilibrio positivo delante de la vida por parte de una comunidad a quién las circunstancias la han impedido hasta ahora el equilibrio con los otros y con el entorno” (Jazz, una música clàssica del segle XX. Cristofol A. Trepat)

25 años

2008-05-13T01:09:00.003+02:00

Hoy, martes 13 de mayo de 2008, cumplo 25 años. Ya soy toda una mujer hecha y derecha.

Ya que estoy, felicidades a Tv3 y Catalunya Ràdio, que no paran de recordarme que también cumplen 25, y que la vida pasa y nos hacemos viejos, yo sobre todo, que aún me siento de 20... En fin, felicidades a todas las personas que nacisteis en el año elegido, el 1983, porque este año cumplís nada más y nada menos que 25 añitos (permitidme aún el diminutivo, por favor).

Ah, sí, la de la foto soy yo, la cámara me sorprendió en un momento profundo, interiorizando mi nueva edad.